La cova de la Seda.

 No m'agraden "els forats", sóc més d'amplàries i espais oberts, de muntanyes, barrancs i planures, però m'agrada conéixer la terra que xafe, el lloc on visc, el territori que em rodeja i m'acarona; per això, ara, que la vida m'ho permet, he fet del senderisme una de les meues més preuades aficions.

Fa temps que em rondava pel cap. Havia sentit parlar d'ella. Sabia de la seua importància pel coneixement del substrat històric del nostre poble, però tot i això, no sabia ni on es trobava ni com accedir-hi. M'estic referint a la "cova de la seda".

En una de les meues darreres visites al Castell de la Magdalena, l'amic Sergi Selma, m'havia indicat la direcció en què es trobava aquesta cavitat estreta i poc desenvolupada, amb boca orientada cap al Sud-est i en una cota al voltant dels 130 metres d'altitud i a curta distància del Castell Vell, direcció Benicàssim, i en terrenys propers a l'anomenat mas de Mirona.

I aquest matí, quasi a l'aventura, juntament amb dos companys caminants, hem anat a buscar-la. No ha esta difícil localitzar-la, però tampoc penseu que l'accés és fàcil, cal enfilar-se, una mica, muntanya amunt.

La cova està formada per una boca d'entrada, menuda, aproximadament 1,60 metres d'alçada i 1,40 metres d'amplada que dóna pas a un túnel estret, d'uns 5 metres i 2 d'alçada, per accedir a una gran sala fosca, situada en un esglaó inferior d'uns dos metres de fondària i de forma circular, amb un diàmetre aproximat de 5 metres i una altura de 3,5 m. fins als sediments. A la part del darrere o del fons s'inicia una nova galeria semblant a l'anterior que no fa més de 4 m. de fondària. La cova té una superfície total lleugerament superior als 35 m2 .

Allí el professor Esteve i el pintor Porcar, feren a principis del segle XX, excavacions arqueològiques, trobant restes neolítiques de ceràmica cardial i altres materials com puntes de fletxa, alguna destral o petxines perforades, materials que foren donats a conéixer a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1924.

Anys després, allà pel 1931, va continuar extraient-se terra del seu interior i fent-se un buidatge. L'aparició d'abundants ossos de fauna i humans, mig cremats, i altres materials replegats del garbellat de les terres estretes de la cova, fragments d'anells, de botons i peces de collar, van fer suposar que "la Seda" fou un jaciment d'hàbitat en cova que també va tenir després un ús funerari, en un moment cronològic que els entesos situen entre el final del V mil·lenni i meitat del IV.

La darrera campanya d'excavacions va fer-se l'any 1984, i no va tindre cap resultat positiu atés l'alt grau d'arrasament dels nivells arqueològics. Sabem amb certesa, que aquesta cavitat, de la qual ja tenim constància al "llibre de les Ordenacions", llibre que arreplega els acords i les ordenances que s'anaven aprovant en l´Ajuntament al llarg de la història,  ubicada al vessant meridional de la Serra de les Serretes, va ser utilitzada durant uns anys com a polvorí de la pedrera pròxima de les Serretes, fet que va facilitar encara més l'arrasament i la destrucció del jaciment. A aquest moment d'ús sembla que corresponen l'ampliació del segon tram de la galeria d'entrada i la construcció de la galeria del fons, per a guanyar més espai.

Per si sou curiosos i sense conèixer la seua situació exacta d'aquest jaciment històric, voleu acostar-vos a aquell indret, us facilite les coordenades exactes UTM: 756421 4436641 o N 40º02.396' E 000º 00.262'. Si us acosteu, aneu amb compte, és un dels 75 espais de protecció arqueològica inclòs en el Catàleg d'Espais i Béns protegits del nostre terme i que podeu consultar "punxant" sobre l'enllaç: JACIMENTS