Nadaletes.

M'ho recordava l'any passat i m'ho torna a recordar aquest any una bona amiga d'una de les famílies més conegudes i estimades del meu Raval de Sant Fèlix, "Els Magres", continuadors de l'estirp familiar del besavi, aquell llaurador de debò, un d'aquells hòmens de gorra i brusa negra, que com molts altres anònims, amb la suor del seu front i bategar del seu alé van contribuir perquè la ciutat de Castelló de la Plana es fera gran.

I em recordava un antic costum, perdut en el pas del temps i "la modernor", consistent en endreçar la taula de la Nit de Nadal amb unes senzilles floretes, clàssiques en tota la mediterrània i abundoses en temps passats a les nostres marjals, les nadaletes.

Varietat de la família dels Narcissus, la silvestre, la tazetta, conegudes a les nostres terres popularment com nadaletes comencen a florir ara, mostrant-nos el seu immaculat blanc i la corona groga, precioses elles, bulbs que han estat soterrats, tot dormint en les seues cebetes, per molts mesos de l'any, al llarg de la primavera i tot l'estiu, no sent fins a la tardor quan van començar a estirar el collet, i ara, tot just amb els primers freds, han començat a esclatar mostrant-nos tota la seua bellesa per l'espectacular senzillesa.

Per aquells que no les coneixeu, que no heu tingut l'oportunitat de veure-les o, tal vegada us hagen passat desapercebudes us puc dir que les plantes tenen una tija llarga i aplanada, amb unes fulles també molt llargues i aplanades, d'origen bassal, tot i que allò que les fa boniques i reconeixibles és el tipus de floració, amb 5 pètals blancs i una corol·la groguenca, la qual conté els estams de morfologia irregular. Les flors pengen en umbel·la en un nombre de 2 a 6 per planta.

I si la flor és bonica "per sé" més encara ho és el seu nom, diminutiu del gran Nadal, batejat per l'afectivitat "nadaleta", nom que a la vegada ens apropa a aquests dies familiars, d'unió i de record. Unió amb els que estan a prop o lluny i ara tornen al caliu de la llar i, record per aquells que ja no estan entre nosaltres però sempre romandran en els nostres pensaments... A tots ells voldria jo, aprofitant les nadaletes de Sonia, dedicar-los el Nadal.

Realment són boniques però a la seua bellesa cal afegir dues característiques més, una positiva i una altra si voleu no tant. Comencem per la dolenta? Són aquestes unes plantes tòxiques pel seu contingut en narcisina un alcaloide amb una acció irritant i paralitzant, però a la vegada, i ací rau la característica bona, desprenen un perfum increïble, que s'escampa per tota la casa, amb un flaire penetrant i fins i tot una mica hipnòtic.

Malgrat la facilitat per escampar-se que tenen les seues llavors, ho fan simplement per la força de la gravetat, aquestes no arrelen si no cauen en un lloc on almenys una part del dia li pegue el sol, i si arriben a fer-ho, o les plantem a l'ombra, amb tota probabilitat no arribaran a florir.

I si el grévol o la flor de Pasqua són triades per la societat de consum, com a símbol d'aquestes festes, jo des d'ací, des del Raval del meu estimat Castelló, reivindique formant part de la nostra tradició, que siguen les humils nadaletes les que continuen per molts anys estant amb nosaltres en aquestes festes tan familiars. Bon Nadal a tothom i "canya" a la terra als homes de mala voluntat