Va ser l'any 1981 quan va
començar a funcionar un taller de restauració sota el paraigua de la Diputació
Provincial, que anys després va convertir-se en el Servei de Conservació i
Restauració de Béns Culturals de la nostra província, dedicat a la conservació
i salvaguarda del patrimoni moble castellonenc.
Una de les seues àrees més
actives ha estat en el transcórrer dels anys, la de "pintura sobre taula i
escultura", que com el seu nom indica, s'ha dedicat a la conservació de
llenços, taules i obres escultòriques eclesiàstiques que, el pas del temps, ha
portat, en moltes ocasions a un fort deteriorament.
De les mans i treball
conjunt dels tècnics d'aquest servei i de l'IVACOR , Institut Valencià de
Conservació i Restauració depenent de la Conselleria de Cultura de la
Generalitat Valenciana, amb seu a Castelló, han eixit en els darrers anys tres
de les actuacions de conservació més interessants fetes a la nostra ciutat.
El 2008 va restaurar-se la
imatge de Sant Fèlix de Cantalici, de gran veneració al Raval del mateix nom.
Una escultura que va recuperar tot la seua esplendor, després d'un complicat
procés que va incloure la consolidació, fixació i neteja de la policromia, així
com la restitució d'algun element que amb el pas del temps havia desaparegut.
L'any passat, el 2015, va
ser la talla de fusta policromada barroca del segle XVII, una de les millors
peces d'escultura provincial, el Crist Jacent de la Sang, la que va passar per
les mans d'aquells professionals per restaurar-se. Va corregir-se l'estucat,
van aplicar-se nous materials que respectaren totalment els originals i
finalment va cobrir-se tota la figura amb una fina capa protectora,
aconseguint-se frenar i restaurar els desgasts sofrits i tapar les escletxes
que presentava provocades per les variacions de temperatura i humitat al llarg
dels anys , així com per l'envelliment natural dels materials. Un exhaustiu
treball fet amb gust i coneixement.
Ara, aquest estiu passat va
anunciar-se i ahir va presentar-se, ha arribat el torn de la restauració del
conjunt escultòric de la imatge de Sant Nicolau, els tres xiquets ressuscitats
i el pare suplicant, ubicada a l'altar central de l'església del mateix nom al
carrer d'Amunt. Una imatge esculpida l'any 41 del segle XX, per l'escultor de
Sant Jordi, Joan Baptista Folia.
Una restauració que ha
consistit en una primera neteja mecànica de les figures complementada amb una
reconstrucció dels elements més deteriorats i amb una consolidació de la
policromia, que s'ha traduït en una visió completament canviada del conjunt i
sobretot de la figura central, el bisbe soterrat a Bari.
La importància d'aquestes
recuperacions no radiquen tant en el seu valor patrimonial, que també, si més
no, en la gran estima, devoció que els castellonencs els hi tenen des de fa
molts, molts anys.
Que la Diputació tinga
sensibilitat per allò que és ben nostre demostra a més d'un coneixement de la
realitat del territori una estima personal molt marcada, que es materialitza i
creix amb perspectiva del temps.
Moltes gràcies senyor
Moliner per la part que li pertoca i de la mateixa manera que, de vegades,
trobe a faltar sintonia institucional pel que fa a les prioritats de "la
seua casa", ara aplaudisc aquestes iniciatives de conservació del
patrimoni de tots i per a tots. Per molts anys i que continue la tasca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada