Temps de pastissets.

A la televisió diuen que l'inici de les festes nadalenques, al nostre país el marca, el sorteig especial de la loteria del pròxim dia 22. Ací, a Castelló, realment i des de fa més d'una trentena d'anys, l'inici del Nadal el marca la cercavila i posterior representació teatral del "Betlem de la Pigà", que novament aquest any es celebrarà la propera vesprada-nit del divendres 23.

A casa nostra, i a moltes altres cases, sobretot aquelles de gent tradicional, de la Vila o dels Ravals, l'inici de les festes nadalenques el marca el moment en què s'elaboren els pastissos, i aquest moment a casa meua, en aquest 2016 correspon al dia de hui dilluns 19.

I aquesta tradició que marca la pauta nadalenca, és el senyal més subtil de les diferents generacions, l'àvia, la mare, la filla..., reunides per elaborar aquell dolç que, per dret propi, ha d'ocupar la taula nadalenca, restant-li protagonisme als polvorons o torrons, i que no és altre que els pastissets de nadal.

Diuen els estudiosos que són reminiscències de la rebosteria àrab, de quan "els moros" vivien a les nostres terres, i tot i que guardant les distàncies, tal vegada s'assemblen una mica a les pastes àrabs, són molt diferents. Per altra banda, he sentit dir també que fa molts anys, es feien abans, al mes de novembre, perquè un dels seus ingredients principals, el sucre, es feia indispensable per combatre les baixes temperatures, però veges tu a saber...

Generalment els nostres pastissos sempre tenen forma "d'empanadilla" i estan farcits, fonamentalment, de dos ingredients: "cabell d'àngel", confitura en forma de fil resultant de la cocció de la polpa d'una carabassa anomenada confitera o baconera, o de "moniato" que, com el seu nom indica, estan fets amb la confitura d'aquest tubércul, especialment del blanc.

I quins són més bons? Doncs, alguns et diran que "els de cabello" per allò que semblen més lleugers i altres et diran que els de "moniato" perquè són més fins, però també hi ha qui pensarà que els primers són massa dolços i els segons massa "embafosos", per no parlar d'aquells altres més innovadors que ara en lloc de carabassa o moniato, els reomplin de mató, tot i que això s'escapa ja al pastís de nadal de Castelló i és més un flaó, dolç, també molt bo, típic dels pobles de la comarca dels Ports.

Amb recepta comuna però amb matisos diferents, s'aconsegueixen pastissets, i dic pastissets perquè generalment són xicotets, únics en cada casa, partint de la farina, l'oli, l'aiguardent i el moscatell per la pasta i la confitura pel farcit; suposen tota una festa per als sentits aquests productes que, serà per tradició, sembla abelleixen més ara, en aquestes festes, que en la resta de l'any, en què és difícil apareguen a les nostres taules.

No eren babaus els nostres avantpassats, i pel farcit van triar el "moniato", un tubèrcul fàcil de conrear a les nostres terres de la Plana i ric en hidrats de carboni i vitamines essencials, així com font de potassi, fosfore, magnesi i sofre, amb un alt contingut calòric en treballar-lo, com hem assenyalat, amb abundant sucre, o "la carabassa de cabell", també fàcilment conreable, una varietat de carabassa d'hivern, de pell més dura i arrugada que la d'estiu, que facilita el seu emmagatzemament fins als dies previs al Nadal, rica en vitamines i potassi i amb propietats antioxidants i anticanceroses que ajuden a reforçar el nostre sistema immunològic.

Temps de pastissos o pastissets, tant se val, tot depén de la mida i generositat de la pastissera, d'aquest postre ancestral, de recepta senzilla i de pocs ingredients, senzills i de tota la vida, però amb un resultat final que no té res a envejar a l'alta rebosteria dels "mastercheffs" actuals.