El
temps nadalenc inclou les celebracions de Sant Nicolau, la Puríssima i Santa
Llúcia, la missa del Gall i la
diada de Nadal, els Sants Innocents, Sant Silvestre i la nit i diada de Reis,
dates, totes elles molt arrelades a la cultura popular de Castelló.
L’advent
que hui iniciem, sol durar de 22 a 28 dies, atés que l’integren necessàriament
els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat; aquest 2024
per coincidència del primer dia del mes amb diumenge, parlarem d’un advent de
25 dies.
Dues tradicions van lligades a aquest període, la col·locació a les esglésies i també, cada any amb més força, en algunes cases de l’anomenada “corona d’advent”, una corona de branques de pi amb quatre espelmes, una per cada diumenge; i el "Calendari d'advent", un calendari de "compte enrere" utilitzat per a preparar-se per Nadal, molt freqüents quan molta gent no sabia comptar, i que han arribat als nostres dies de diverses formes i maneres, però tenint en comú haver d’obrir, descobrir, tallar o treure alguna cosa cada dia, fins que arriba el dia assenyalat, el 25 de desembre.
Des
del passat octubre la ciutat celebra “l’any Porcar”, homenatge a l’artista
castellonenc Joan Baptista Porcar Ripollés, fill predilecte de la ciutat, en
record del cinquantenari de la seua mort: i ho fa amb una ampla programació
d’actes que s’estendran en el temps i que tenen com a nucli central una
exposició “Univers Porcar” visitable a les sales expositives del “Menador” i
que plasma l’univers particular que va crear el pintor al caliu de Castelló i
que va projectar al món exterior.
La
vesprada d’ahir, darrer dia del mes de novembre, a l’Hort dels Corders, un any
més, a Castelló, el moviment global Amnistia Internacional, per celebrar el dia
de "Ciutats per la vida, Ciutats contra la pena de mort" va celebrar
un acte reivindicatiu que va acabar amb un concert del grup “Veus atrevides”.
Mentre esperàvem aquell acte i concert va cridar-me l’atenció que, les 25 finestres que conformen la façana “del menador”, lluïen cadascuna, de manera aleatòria, vint-i-cinc números, des de l’1 al 25, despertant certa curiositat entre els que allí anàvem concentrant-nos, perquè, ningú tenia cap explicació coherent…
I
no la teníem perquè, tal vegada, no s’ha encertat en la difusió, perquè malgrat
que acompanyant l’alcaldessa en la presentació que el passat divendres va
fer-se de la programació nadalenca “Castelló és Nadal”, la regidora de cultura,
la senyora España, va anunciar la transformació de l’edifici menador en un
Calendari d’Advent, amb una numeració de 25 dies, que rendirà homenatge al
pintor Porcar, a través del descobriment cada dia en cada finestra que
coincidisca amb la data, d’alguna imatge relacionada amb el pintor, cap panell
o lona informativa anuncia el veïnat aquest acte, el primer d’aquest tipus que
es realitza a la nostra ciutat en transformar un edifici públic en un gran
calendari d’advent en aquests dies previs a Nadal.
Quantes vegades ens n'hem assabentat una exposició quan ja s'ha acabat? Quants cops ens han parlat d'un esdeveniment cultural que ens interessava molt, dos mesos després? D'aquest estil en podria formular mil preguntes, però... De qui és la culpa?
És
veritat que existeixen diferents xarxes de comunicació cultural municipal, en
paper i electròniques, però alguna cosa no funciona massa bé quan el veïnat no
se n’assabente…
En
circumstàncies com aquesta és quan es veu reflectida la importància de la
difusió, la importància d'invertir en publicitat. Perquè si suposadament, la
cultura es fa per a tots en general, com s'espera arribar a aquest i
interessar-ho si no es fa cap classe de moviment a prop seu ni es fa
publicitat?
No
vull pensar que siga manca de pressupost per fer la difusió, més crec ha estat
una deixadesa o desinterés manifest per part dels assessors culturals que s'han
preocupat poc o res per buscar maneres d'apropament d’aquesta iniciativa al
veïnat.
