Ni targeta, ni diners…

Una de les preocupacions més vegades manifestada per l’actual regidor de mobilitat de la nostra ciutat en els darrers mesos, sobretot des que van iniciar-se les obres de restricció del trànsit privat per la denominada zona de baixes emissions és aconseguir que els veïns continuem accedint al centre de la ciutat, però que ens acostumem a fer-ho o bé a peu o emprant el transport públic.

No està gens malament la proposta, a Castelló la qualitat de l’aire és bona, però si aconseguim reduir el nombre de vehicles de motor particulars que circulen pels nostres carrers, mai arribarem a superar els nivells de contaminació ambiental que, obliguen a prendre mesures més restrictives.

Una de les propostes que des de fa un bon grapat d’anys va ficar-se a l’abast dels veïns va ser la L-1 del TRAM que, unint la zona Est, el Grau, amb l’oest de la ciutat, el raval universitari, i circulant per tot el centre, facilita l’apropament al centre de qualsevol veí o veïna.

Fins ací tot correcte. Amb una freqüència de pas dels vehicles que podem considerar encertada, el seu ús no hauria d’ocasionar cap problema als usuaris, ja foren els mateixos veïns o els forasters que ens visiten, però…

Ara, a la segona dècada del segle XXI, quan els diners en efectiu sembla tenen els dies comptats, quan la majoria dels pagaments diaris els efectuem amb targetes o fins i tot amb els mateixos telèfons mòbils i rellotges, amb aquests mètodes de pagament, no podem viatjar en el tram.

Quina és l’alternativa lògica? Tots pensem “l’efectiu”, els diners “contants i sonants”, sí, però no! Resulta que si vull desplaçar-me a qualsevol lloc de l’itinerari del Tram, viatjar entre dues parades, he de disposar de diners a la butxaca, però, atenció cal que presente al conductor l’import del viatge en moneda o si més no, un bitllet que no siga superior als 10 euros, donant-se el cas d’haver de baixar del tram i no poder fer ús d’aquell transport, portant diferents targetes de crèdit o bitllets per empaperar tota una habitació, per ser aquells de 20 o 50 euros. En quin cap cap tan gran destarifo?

És veritat que la majoria d’usuaris tenim a la nostra disposició la possibilitat d’emprar diferents targetes, bono jove, bono-bus, bono-plata, bono-oro…, però que passa si el viatger no és usuari habitual o simplement és foraster i, decidint deixar el vehicle propi en un aparcament dissuasori, necessità fer un ús esporàdic per apropar-se al centre? L’alternativa que la ciutat, que els nostres governants municipals li ofereixen és “que vaja a peu”. Que us sembla?

Senyor regidor, senyor Ramírez no anem bé. Si, disposem d’una varietat de mitjans de transport, des dels taxis fins als autobusos urbans, a través dels quals podem moure’ns per tota la ciutat de manera còmoda, encara que de vegades no ràpida.

Disposem de 12 línies d’autobusos urbans per desplaçar-nos amb total llibertat a més del tram, que vol ser un transport modern, ecològic, ràpid, econòmic, però que no és un aliat important tant per a turistes com a ciutadans si no tenim a les butxaques “diners menuts”  i això, en una ciutat que vol ser moderna, és “de vergonya”.

Si li afegim que per una raó o l'altra estan desapareixent els carrils-bici que permetien apropar-nos al centre amb una certa seguretat, resulta que la mobilitat per la nostra ciutat és cada vegada menys sostenible.

És possible que el no poder pagar el viatge del Tram amb targeta o bitllets superiors als 10 euros siga una decisió presa unilateralment per l’empresa Autos Mediterràneo que és la que gestiona el servei, però no oblidem que el servei és municipal, i que la municipalitat, i en aquest cas el regidor de mobilitat, és el darrer responsable.

Fins quan continuarem amb aquesta situació? Temps al temps…