Qui t'ha vist i qui et veu…

… o quin canvi, quina diferència, quina transformació. El temps tot o canvia, fins i tot la manera d’entendre Nadal. Hui voldria girar la vista enrere i recordar una situació considerada en el seu moment com a normal i que, vista ara, 80 anys després, sembla quasi ciència ficció.

El 24 de desembre de 1944, va ser diumenge. El periòdic Mediterraneo, “Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS”, que tenia la seua redacció i tallers al carrer de Cavallers, publicava el seu número 2035; un exemplar que constava de 4 pàgines i podia adquirir-se al preu de 25 cèntims de pesseta, i qu, per la celebració l'endemà dilluns de la gran festa cristiana de la Nativitat, incloïa un suplement especial de 6 pàgines en les quals, des del bisbe de Tortosa, fins a l’arxipreste Balaguer, passant pel pare Rafael de Novelé, pel sacerdot assessor de Qüestions Morals i Religioses de la Falange Pedro Cantero o el periodista del Alcazar Jose Félix Tapia, a través de diferents cròniques, insistia una vegada i una altra, en la tradició espanyola de la celebració de Nadal com a festa casolana, de celebració en família i no a la bullanga de casinos i restaurants i el bullici de carrer d’altres pobles, en articles amb títols tan suggerents com: “La feliz Navidad española en paz”, “La Navidad fiesta religiosa y de hogar” o “La estrella sonriente de la Noche-buena española”.

Només tres anys abans, l’octubre de 1941, el burgalés José Andino Núñez, considerat “un camisa vella”, va ser nomenat governador civil de Castelló, càrrec que va ocupar durant 5 anys i des d’on va intentar estendre l'afiliació a la FET de les JONS a tota la província, cosa que sovint l'enfrontà als carlins. Uns anys en què Déu i la Pàtria, la Nació com a indissociable de Déu i de l'Església, són el punt de trobada utilitzat per Franco per assegurar-se el seu poder personal i per l'Església catòlica, per reafirmar el seu monopoli sobre la moral, la consciència i la vida privada de tots i cadascun dels espanyols.

En aquest ambient, a la part superior de la segona pàgina, hui fa 80 anys, el diari esmentat inclou una nota del Govern Civil, naturalment redactada en castellà, i signada pel senyor Andino, amb el títol “Hoy a las diez deberán cerrar los espectáculos y centros de recreo”, ordenant que aquesta nit, pel seu significat religiós a la vegada que per 

ser per costum tradicional una nit dedicada a la vida familiar, i perquè així continue sent-ho, i res no pertorbe el goig d'una llar tranquil·la, disposa que tots els establiments d'expansió i esbarjo, com espectacles, cafés, bars i altres similars, tanquen a les vint-i-dues hores, incloent-hi també en aquesta disposició aquells que, per diferents circumstàncies, gaudeixen d'autoritzacions especials. En definitiva, “tot tancat a partir de les 10 de la nit”.

Una orde, una disposició d’antany que comparada amb els temps actuals, causa sorpresa i fins i tot algun somriure. Només cal mirar el mateix diari hui, on es destaca que amb l’arribada de les festes de Nadal, moltes són les persones que, per gaudir d’un merescut descans, inicien viatges de relaxament amb destinacions turístiques i opcions diferents. Viatjar, sols o en família, s’està convertint en la possibilitat d’experimentar el valor diví del fet humà.

És veritat que els elements comuns com els llums, les nadales i l'esperit de reunió familiar són presents a molts llocs, també a Castelló, però que per decret, per disposició governamental, es dictara una prohibició per mantenir oberts els llocs públics, quasi obligant als castellonencs a quedar-se a casa, recorda i molt als “tocs de queda”, aplicats comunament en situacions de guerra o commoció interna.

Han passat els anys, tampoc massa, la llei 14/2010, de 3 de desembre, va fer possible l’aparició de diferents ordres per regular els espectacles públics, les activitats socioculturals i els establiments públics. La Comissió d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Activitats Socioculturals de la Comunitat Valenciana, que pertany a la Conselleria de Justícia i Interior, encarregada de regular els horaris, considera “especial” algunes nits com la de hui, permetent, ja no el seu tancament abans, sinó fins i tot estendre, en aquells establiments dedicats a l’oci, el seu horari de tancament en una hora. Castelló, qui t’ha vist i qui et veu!