L’endemà...

Ahir 28, festa dels sants innocents; hui 29 festa de Tomàs Becket, sant i polític.  Fer broma és una forma de comunicació. L'humor, a més, és el mitjà que tenim de suportar les circumstàncies que la vida ens presenta en l’esdevenir diari. I en dies com ahir, el dels innocents, vaig voler que l’humor s’obrira pas fins on pensava era quasi impossible que apareguera, aquest blog de reflexions.

Ahir dia dels innocents va venir carregadet d’innocentades, que si el telefèric al Penyagolosa, que si el trasllat del passeig de Ribalta…, i jo, per tal de mantenir i revifar la tradició, vaig voler dir la meua regalant-vos una broma, que com vaig poder comprovar, més d’un, entre sospites, va descobrir prompte, al costat d’altres, uns pocs, dels qui vaig topetar-me amb algú, sabran perdonar-me per ser el dia que era, que no van olorar-se res i, tal vegada fins ara, fins aquest moment, no descobrisquen l’enganyifa la broma, la innocentada.

No amics, no, no he estat proposat per ocupar la plaça de Gerent del Patronat de Festes, una circumstància gens probable i encara menys possible pel fet de ser una persona feliçment jubilada; i creeu-me, m’he llevat un gran pes de damunt només en pensar el maldecap si així haguera estat.

Una broma, una llicència que vaig permetre’m publicar al blog com a senyal de confiança i amistat, i que supose no haurà sentat malament fins i tot a aquells que van empassar-se-la i creure's allò de l’acceptació de la gerència. Només volia generar sorpresa.

No penseu tampoc que vaig estar tot un any esperant per poder llançar aquesta innocentada, va ser d’imprevist, va venir quasi sense esperar-ho, ja que la primera part, la que fa referència a la reunió extraordinària per aprovar la plantilla de personal del Patronat, si va ser real, en dia, lloc i hora. Quan vaig veure que malgrat el temps passat i la no ocupació del lloc, es mantenia en plantilla la figura del Gerent, és quan vaig pensar… aquesta és la meua! I pensat i fet, i la humorada va eixir com a entreteniment i pensant en què despertaria més d’un somriure…

I és que hom només pot fer bromes si prèviament té la confiança i la credibilitat suficients perquè arribat el cas, et creguen i es fien de tu quan en realitat és una broma. Pels comentaris que m’han arribat puc afirmar que vau ser molt els qui processant les meues paraules a mesura que les anàveu llegint, vàreu adonar-vos que el llegit no tenia sentit, que era totalment il·lògic, incongruent, semblant fins i tot absurd o graciós, despertant-vos allò que jo volia aconseguir, un somriure.

I per aquells altres que heu caigut en la broma, només puc dir-vos que, empassar-se una innocentada el dia dels innocents és per sentir-se fins i tot gratificat, ja que formant part d’aquest grup, que de manera continuada o esporàdicament seguiu els meus comentaris, considere que prenent-me la llibertat considerar-vos “dels meus”, he pogut fent-vos partícips del meu destarifo i jugar-vos una broma.

A uns i altres, a tots, només puc donar-vos les gràcies, demanar-vos que no us molesteu, desitjar-vos ànims per aquest nou any i sobretot, que penseu que les bromes, i les innocentades, que amb total seguretat continuarem sofrint en dies com el d’ahir i, també en altres moltes ocasions al llarg d’aquest nou 2025, són i seran fets que ens continuaran ajudant a sobreviure.

Així que aquest article no és cap disculpa, no és un text de perdó i penediment, que segurament molts el considerareu fins i tot innecessari; simplement vull que siga un motiu més de gratitud i complicitat amb tots vosaltres.

Gràcies per continuar confiant en mi i en allò que jo pense, dic i publique, sense cap altra intenció que “dir la meua”, gràcies per ser-hi i per dedicar part del vostre temps i interés a llegir-me; us ho agraïsc i intentaré compensar-vos el millor que sàpiga i puga. Un cop més, malgrat tot, gràcies.