Una altra oportunitat perduda…

Ahir a la vesprada i novament a la nit, la representació al teatre principal de Castelló del retaule nadalenc “El Betlem de la Pigà” va constituir un èxit clamorós de públic que,  omplint de gom a gom el coliseu de la plaça de la Pau, va introduir-se des de molt abans de l’inici de l’obra en l’esperit nadalenc castelloner i, participant vivament amb els seus Vitols!, en moments puntuals i esperats, va fer pinya amb els actors i actrius, assaborint, en acabar la funció, la tradicional “carabassa ben torrà”, obsequi del col·lectiu envers el veïnat de Castelló.

Públic que a més a més de xarrar i fer-se fotos amb els actors i actrius, va poder conèixer mitjançant un acurat programa de mà, que reproduïa el cartell anunciador de l'obra, una part de la història del Betlem, arribant a conéixer els elements més representatius de l’obra.

És veritat que ni l’Institut Valencià de Cultura, entitat depenent de la Conselleria d’Educació i Cultura ni tampoc el servei de publicacions de l’Ajuntament de la ciutat, tenen com a finalitat principal “vendre” les seues produccions, però també ho és el fet que si l’any 2019 l’IVC va editar un CD amb les 23 peces musicals del Betlem, gravat pel cor de la Generalitat Valenciana, amb la col·laboració del dolçainer Pau Puig, del grup Ramell i de la rondalla Els llauradors i que, dos anys després, el 2021, dins la col·lecció etnològica de Castelló, l’ajuntament va editar “El betlem de la Pigà: una tradició castellonenca, un comboi cultural” que recull la història, anecdotari i curiositats de l’obra, aquestes dues  publicacions no han estat massa difoses i, per tant, no han arribat a tots els possibles interessats, perdent-se una de les finalitats bàsiques tant de l’IVC com del servei de publicacions municipals que no és altra que el foment, promoció i difusió de les arts escèniques, musicals, audiovisuals o literàries.

I si això és així, si aquesta és la realitat, és perquè com ni uns ni altres, ni l’IVC ni l’Ajuntament tenen “necessitat de vendre les seues produccions”, si treballen amb diners públics i, les edicions del CD i del llibre ja estan pagades, no els preocupa gens ni mica que els CD’s no tinguen eixida o que el llibre estiga en caixes a l’arxiu municipal esperant possibles compradors. Tant s’hi val.

Tant haguera costat la vesprada i nit d’ahir “muntar” una paradeta al hall del teatre i oferir els espectadors la possibilitat d’adquirir el disc o el llibre? Crec sincerament que només haguera estat qüestió de voluntat.

No sé quants se n’hagueren pogut vendre, però fins i tot si no se n’hagués venut cap, cosa poc probable, donar a conéixer la seua existència ja haguera estat un èxit i, per descomptat, haguera servit també per a fer més gran encara el Betlem, al caliu de les dues representacions.

Mai arribaré a pensar que des de la Conselleria o des de Cultura de l’ajuntament, hi haja una certa fredor, displicència, desamor o indiferència envers el nostre Betlem, però si que és cert que no hi ha manifesta una voluntat, ni entusiasme, ni passió, ni anhel, ni interés perquè aquells treballs, aquelles publicacions, tinguen el ressò que la ciutat i sobretot els autors de la música i la lletra, es mereixen.

Ahir la ciutat, el veïnat, els espectadors, van perdre una nova oportunitat de fer seua una part de la nostra cultura, adquirint un coneixement més exhaustiu de la música, comprant el CD i podent-lo escoltar una i mil vegades, i amb l’adquisició del llibre, del coneixement de la història del quadre costumista, que va suposar ja fa més de 40 anys, una revitalització de les tradicions vives més arrelades al nostre poble, els betlems casolans.

Voler és poder, diu el refrany popular, i la voluntat és el requisit imprescindible quan una entitat vol tirar endavant algun propòsit. Malauradament, sembla que, cada any que passa tenim una classe política, uns dirigents, més pendents de complir normatives que de donar a conéixer les nostres tradicions, acció que ahir haguera resultat exitosa d’una manera més que senzilla. Una veritable llàstima, una oportunitat perduda.