Poca informació…

La vesprada d’ahir vaig passar-la, més de tres hores, a les portes del Teatre Principal, fent cua, esperant que s’obrira la taquilla per adquirir unes localitats per la propera representació nadalenca del Betlem de la Pigà. El que passa a Castelló amb el Betlem és històric. Cada any, a l’hora d’obrir la taquilla el primer dia de venda d’entrades, les cues ocupen tota la vorera i part del carrer Herrero. No crec que hi haja al llarg de tot l’any cap altre espectacle que desperte tanta expectació; també aquest any, en què hi ha programades dues funcions.

Però, no, no vull parlar del Betlem; el meu comentari hui gira al voltant del que passava i hi havia al nostre voltant, en tantes hores d’espera, en tant de temps de plantó, observant, mirant i comentant, entre els que allí ens trobàvem, la plaça i el seu entorn.

Tres fets mereixen un comentari especial, el primer referit al trànsit, i un fet concret, que tal vegada haurà ocorregut en més d’una ocasió, però que va provocar si no ensurt si certa perplexitat entre els pacients veïns que conformàvem la cua.: una camioneta, supose dels molts que fan repartiment pel centre de la ciutat, tal vegada per la pressa, tal vegada perquè el conductor anara distret o desconeguera la ciutat, en un moment determinat, procedent del carrer Herrero, en arribar al cantó del Teatre, va girar a l’esquerra, enfilant-se en direcció al carrer Falco. En adonar-se d’anar en direcció prohibida i tenint sort de no trobar-se cap vehicle de cara, va efectuar, aprofitant el cantó amb Ximenes, una maniobra de gir i refer el trajecte, per ara sí, tot i que saltant-se el semàfor, voltejar la plaça i enfilar cap al carrer Major, deixant tots els vianants amb ulls com a plats.

Una segona observació curiosa, al cantó de la plaça amb el carrer Falcó, es troba un lluminós, propietat de la mateixa farmàcia que ocupa la cantonada, que, a més a més d’indicar-nos amb la corresponent creu, l’existència en aquell indret de la botica, si et fixaves una mica veies el dia i l’hora, i el que resultava més sorprenent, anunciant el santoral del dia, ahir “San Dámaso”; però més sorprenent encara era el fet que, marcant la temperatura ambient, en aquells moments 11 graus, un altre lluminós situat a la mateixa plaça, separat del primer menys de vint metres, marcara 14 graus, sent motiu de comentari entre els pacients compradors d’entrades que esperàvem l’obertura de les taquilles.

He dit al principi d’aquest comentari que eren tres els fets que van destacar comentaris, el tercer si més no el més curiós. És ben sabut que la plaça de la Pau és una plaça amb molta història al seu darrere des dels continus canvis de nom “lavaderos viejos”, “Alfonso XIII”, “plaça de la Repúbica”…, fins a la instal·lació, desaparició i renovació del quiosc-bar modernista i dels “pixadors”, una font lluminosa..., passant sobretot per ser el lloc, entre 1888 i 1963, on se situava el baixador de “la Panderola”.

Un espai, el de la plaça, en què en els gairebé 150 anys d'existència, s'han dut a terme múltiples rentats de cara, l'últim d'ells l’any 2023 que li ha donat un aire més modern, més d’acord amb la segona dècada del segle XXI, amb nova distribució d’espai i renovació arquitectónica, incloent al llarg del terra de la plaça la instal·lació d’unes balises de llum que, tal com vam comprovar ahir entre la gent que estava a la cua del Teatre, passen molt desapercebudes i, el que és més trist, ningú coneix el seu sentit, pensant que, simplement són llums, ficades allí, més que per il·luminar, que dit siga de passada ho fan poc, per fer bonic, quan, en realitat, no és així.

Aquelles balises de llum led, si ens fixem bé, veurem coincideixen amb, els raïls de l’antiga via, del recorregut que feia la Panderola per aquesta plaça, una aportació de l’adjudicatària de la remodelació de la plaça, per tal de rememorar el traçat del recordat mitjà de transport.

Poca, gens d’informació tenim els castellonencs i visitants del significat d’aquells leds, ahír vam poder comprovar-ho entre els que allí ens trobàvem, saltant de cop i volta els comentaris, que si falta informació, que si caldria ficar algun senyal informatiu, algun QR dels que ara estan tan de moda, que si és qüestió del MUCC, que si de turisme, que si de cultura, que si… A la vista de tot açò, de tan poca informació, alguna cosa caldrà fer senyora alcaldessa, no troba?