Una llàstima…

Diumenge passat vaig assistir a l’espectacle “Nadales de la Plana… a banda”, un concert de Nadal, un recital, un espectacle de poesia, que té els seus orígens allà per l’any 2009, en un comboi familiar, entre el recordat violinista i compositor, tot un referent musical a Castelló, Pepe Falomir i el seu cosí, el poeta, escriptor i sobretot apassionat per la seua terra i tradicions, Vicent Jaume Almela.

Han passat 25 anys des que aquelles primeres “Dotze Nadales Novelles per a Castelló” es presentaren en concert al Centre Cultural la Marina del Grau, amb els violins de Falomir, acompanyats per Sandra Ferró, i  el grup de Benicàssim, Canya de Sucre a les veus.

Juanjo Carratalà, Ferran Badal, el Teatre Principal, l’orquestra Camerata, l’Orfeó de l’UJI…, el temps passa, Benicàssim, Nules, Almassora, 2019, les Dotze Nadales evolucionen a Nadales de la Plana; agrupacions corals com la Vicent Ripollès de Castelló, la Polifònica Eslidense d'Eslida, la Veus de la Pobla Llarga (València) posen al servei de la música i lletra tot el seu saber fer, fent que el recital, any rere any, aconsegujisca fusionar el talent local i l’expressió artística; i arriba el 2021, amb el salt de les Nadales a la versió simfònica, amb la implicació de la Banda Municipal de Castelló, consolidant definitivament l’espectacle nadalenc com un esdeveniment clau per celebrar la identitat cultural de Castelló.

No va resultar estrany per ningú que, el passat diumenge, l’auditori castellonenc registrara un ple de gom a gom, més encara si pensem que el concert va estar dedicat a les víctimes de la DANA i que es presentava com un bon moment per què, a través de Creu Roja i Oxfam Intermón, els assistents mostraren el seu ajut als veïns afectats a través de la seua generositat.

Al llarg d’una hora quart, vam poder escoltar a la Banda Municipal de Castelló, sota la direcció de José Vicente Ramón Segarra, a la soprano castellonenca Sandra Ferró, i a un centenar llarg de veus dels cors Ad Libitum, l'Orfeó d'Almussafes, la Coral Polifònica Eslidense i la Coral de veus blanques del Conservatori Professional “Mestre Tàrrega” en temes com “Pastoret del Castell Vell”, “Nadala de Tombatossals”, “Pastoreta de la Plana” o “Nadala a Lledó”.

Si, heu llegit ve, “escoltar”, perquè si d’alguna cosa podem dir va coixejar el recital, va ser de no poder entendre les lletres, el contingut poètic de les Nadales, resultant del tot impossible seguir textos com “Jove pastoreta que contenta rius/portes la tendresa encesa en els ulls/camines cantora voreta del riu/l’aigua argentada poesia et diu/Xiqueta formosa, pomell de flor blanca/ d’un vell taronger de terra maragda/bressolera humil, un nadó sospira/perfumant la nit de pau i alegria”.

És veritat que el mateix poeta en el moment de la presentació va anunciar que mitjançant un QR ficat a l’abast de tothom es podia visionar molta informació sobre l’obra, incloses les lletres i cartell, però no era aquell, només uns minuts abans de l’inici del concert, un bon moment “per descarregar-lo”; millor, molt millor hagués estat si, simultàniament a la música i el cant de les nadales, hagueren aparegut uns sobretítols amb el text, projectats a la part superior de l’escenari, com ja es va fent fa uns anys en els textos de les Nadales en la representació anual del Betlem de la Pigà, per facilitar els espectadors el seguiment de les lletres i la seua comprensió, reduint a la vegada el marge de distracció.

Una llàstima perquè temes com “Pastoret del Castell Vell”, “Nadala de Tombatossals”, “Pastoreta de la Plana” o “Nadala a Lledó” que van sonar un darrere de l’altre, no van poder ser assaborits del tot, amb magnífiques interpretacions musicals però, quedant “coixos” en comprensió.

Reconec que no és fàcil organitzar, coordinar i fer front a totes les despeses que un esdeveniment com aquest ocasiona, però pel bé de l’obra i per complaure els assistents, des d’ací demane que l’ajuntament com a organitzador i la Diputació Provincial i la Fundació Dávalos-Fletcher com a col·laboradors, “s’estiren” una mica més.

Tant de bo, l’any vinent, pugem comptar amb un extens i complet programa de mà, amb les lletres incloses o, si més no, amb sobretítols; de segur que en cas de ser així, tornarà aquest concert a ser un dels més esperats del cicle festiu Nadalenc a Castelló. No és massa demanar, oi?