El segon del segon.

Llegint el treball d’investigació publicat l’abril del 2016 a la revista Ribalta, per la bona amiga Queta Ródenas, sobre els enterraments civils a Castelló, coneixem que el primer cementeri civil que a la ciutat va haver-hi es trobava al cementeri de Sant Josep en un lloc diferent on el trobem ara; que va inaugurar-se el 1884  amb el soterrar del metge i lliurepensador Joaquin Ramos que, segons la premsa de l’època “amb la seua doctrina perversa tenia escandalitzat el religiosíssim poble de Vila-real on residía” i que va acollir fins a l’any 1924, al llarg de més de 40 anys, els cadàvers d’aquells que “van obstinar-se en la seua impietat”, moment en què s’habilita l’espai que ara coneixem, tot i que curiosament ni el 1924 ni el 1925 va enterrar-se ningú.

Continua dient Ródenas que serà a partir del 1926 quan s'inaugure amb Miguel Beltràn Forcada que ocuparà la tomba núm. 1 i que l’any 1928 s’aprovarà el trasllat de les restes de 16 difunts del primitiu civil al nou, a més de 24 restes de cadàvers que ningú va reclamar anant a la fosa comuna.

Si el desafortunat Beltrán Forcada va ser el primer a ser soterrat al nou recinte, el matí del dissabte 22 de maig de 1926 a les 12, tot just hui fa 100 anys, va procedir-se a fer-se el segón enterrament, per haver-se desistit el trasllat del seu cadàver al cementiri britànic de València. Es tractava d'un gran personatge de la societat castellonenca, el vicecònsol anglés a la nostra ciutat i de religió anglicana, el senyor Augusto Stubbs.

La cerimònia va ser oficiada per un "pastor" que a aquest efecte va arribar de València, a la qual van concórrer els amics de l'infortunat senyor Stubbs i alguns membres de la colònia anglesa. Les cròniques diuen que els cònsols anglesos de Barcelona i València van enviar sengles corones i una altra la casa exportadora Harker.

Però qui era aquell personatge? Per què residia a la nostra ciutat? Va ser un enginyer de mines, membre de la Societat Geològica de París, nascut a Londres l'any 1851, al final de segle es desplaça a Espanya i recala a Castelló que en aquells moments està en plena de transformació i expansió, immersa en plena construcció el port, intervenint el nouvingut August, en la prospecció de la pedrera de la Serreta i diferents mines auxiliars que proporcionen la pedra per a les obres, alhora que efectua investigacions mineres per l'interior de la província arribant a explotar una mina a Ribesalbes on va muntar la primera destil·leria “d'esquits bituminosos carregats de petroli", els productes que obtenia, petroli i olis, eren destinats a la Royal Navy i emmagatzemats en grans dipòsits ubicats a Gibraltar.

Es veu que el 1897 el Viceconsolat Britànic es trobava a la població de Borriana, la qual cosa provocava a vegades contratemps als despatxos de papers i retards en les sortides de vaixells que no tenien més remei que esperar en haver d'anar a una altra població per legalitzar aquests documents.

Per tal de solucionar aquest problema i per iniciativa d'Emilio Huguet Breva, es van elevar des de la nostra ciutat escrit a l'Excm. Sr. Marqués de Salisbury, ministre de Negocis Estrangers de S.M. Britànica a Londres a través del cònsol d'Anglaterra a Barcelona, ​​exposant-los les raons per les quals el nou Vicecònsol hauria de residir a la ciutat de Castelló.

L'any de 1898 van ser acceptades les peticions i va ser nomenat a Castelló com a Vice-Consolat Britànic, establint la seua residència al carrer Vila-real, al costat de les vies del ferrocarril, zona més noble de la ciutat on tenien la segona residència la gent adinerada. Va contreure matrimoni amb la senyora Concepción Rubiejo i va tenir una filla Elena, mor a l'edat de 75 anys.

Hui, en complir-se el centenari de la seua mort, algú se’n recorda d’ell? Poques referències i registres trobem hui en dia, d’aquella figura pública, real que tal dia com hui soterraren. La vida i la mort corren de pressa, el segon cos del segon cementeri civil…