La ciutat

La ciutat

diumenge, 31 de maig del 2026

“…Y subiendo”!

A la vegada que el professorat encarava amb energia la tercera setmana de vaga, el president de la Generalitat Valenciana presentava el passat divendres un pressupost pel 2026, que ell mateix qualificava de “record”, i que superava els trenta-tres mil milions d’euros; segons paraules del senyor Llorca eren aquestes unes inversions i despeses que reforçaven el compromís del govern amb les polítiques socials, els joves, les famílies i l’habitatge.

No soc economista, no entenc massa de números i menys encara si parlem de milions, però em crida l’atenció el fet que tot i ser la Conselleria d’Emergències la que pateix la retallada més forta, un 46% menys, gairebé la meitat que el 2025, el conseller senyor Valderrama, dedique, en concret del pressupost destinat a protecció civil, un milió d’euros per ajudes als bous, doblant la quantitat assignada a aquell mateix menester en els darrers pressupostos.

Uns diners de tots els valencians, unes ajudes que van aparéixer als pressupostos per primera vegada, l’any 2024 quan l’extorero el senyor Barrera, va ocupar la Conselleria de Cultura, partida que va mantenir el 2025 el seu successor a la Conselleria de Cultura i ara conseller d'Hisenda, el senyor Rovira.


Puc arribar a entendre, encara que no compartir,
que les retransmissions taurines  d’À Punt radiotelevisió valenciana tinguen el suport de l’audiència i que, per tant, la direcció d’À Punt impulse els programes de continguts taurins com la plaça o terra de bous, i les corregudes, però no entendré mai que ho justifiquen dient que és una aposta per reflectir la identitat i la pluralitat de la societat valenciana.

I encara entendré menys que si el govern ja no considera els bous com cultura, almenys pressupostàriament, ja que els comptes i les assignacions deixen de canalitzar-se, com s’anava fent en els dos pressupostos anteriors, a través de la Conselleria de Cultura, i ara passa a la d’emergències, que és la menys afavorida de totes les que componen el govern, es dupliquen els fons destinats a cobrir set línies diferents del sector taurí. Incomprensible!


Estan d’enhorabona, els organitzadors dels bous al carrer, les escoles de retalladors, la divulgació i promoció de la seguretat, els propietaris de les places de bous de menor categoria, els pobles menuts que fan espectacles taurins i fins i tot la realització de jornades o publicació de llibres, revistes i programes, ja que poden optar a una part, gran o menuda, d’aquest milió d’euros.

Penseu que el Consell ho fa per fomentar la seguretat en aquest tipus d’espectacles?, o tal vegada per donar resposta a uns aficionats?, o per acontentar ajuntaments? Tanmateix, estiga errat, però crec que només és propaganda, un milió d’euros amb un possible rendiment, el vot favorable al partit, PP o VOX, en les pròximes eleccions. De segur que tots dos s’atribuiran, en la següent campanya electoral, haver aconseguit incrementar les ajudes en aquest àmbit.

Com si al País Valencià no estiguera ocorrent res preocupant, enfront del progressiu abandonament i la privatització que ha patit l'escola pública durant els darrers tres anys, i en lloc de dedicar fins al darrer euro disponible per aconseguir una educació digna, de qualitat, inclusiva i en valencià, allò que s’incrementa i constitueix hui “un gran titular” en més d’un mitjà de comunicació és el milió d’euros per als bous.


És veritat que amb aquest milió no se solucionaria el problema de l’educació pública, però també ho és que tota pedra fa paret,
i si aquests euros en lloc d’anar als bous anaren a augmentar algunes ajudes directes a l’alumnat més desfavorit, o cobrir alguna baixa i necessitat de professorat dels centres públics, o destinats a frenar la desaparició d’algun mòdul de FP, tal vegada serien diners més ben aprofitats.

Si, tal com repeteix una vegada i una altra, i amb raó, el senyor Llorca, no hi ha dret que estiguem a la cua en el finançament per habitant en el conjunt de les comunitats autònomes, desigualtat que llasta la nostra competitivitat i capacitat inversora, a la vegada que cal insistir, demanar, i no cansar-se d’exigir a Madrid el que en justícia ens correspon, també cal demostrar a Madrid que sabem invertir fins al darrer cèntim i, pujar i pujar, fins a arribar a duplicar les ajudes pels bous, no crec siga el camí més adient. Què n’opineu?

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada