homenatge a santa Rita i santa Quitèria respectivament, tot i que de manera totalment diferent i sense cap connexió.
Mentre Almassora manifesta
el gran fervor per la patrona i la celebra al llarg de tota una setmana de
festes amb actes tradicionals i tan populars com pregó, romeria, bous o
calderes, a Castelló santa Rita és una festa de l’ajuntament i diputació, que
encara que no reconeguda oficialment com a patrona dels funcionaris, els
treballadors i treballadores d’aquelles institucions públiques li tenen, o no?,
una gran devoció, gaudint tradicionalment d’un dia lliure, de festa.
I si l'elecció de Santa
Rita, adoptada com a protectora espiritual, s'explica per la seua fama com a
intercessora en causes difícils, ja que per a molts treballadors del sector
públic, enfrontar-se a la burocràcia, la manca de mitjans o les tensions internes
converteix la seua jornada en un veritable exercici de paciència, cosa que ha
reforçat el vincle amb aquesta santa italiana del segle XV, l’elecció de
Quitèria com a patrona d’Almassora i la celebració el 22 de maig com a festa
grossa, commemorativa del dia del martiri de la santa, venerada al poble des de
fa segles; ens diu el costum que Santa Quitèria es descobreix en una cova del
riu Millars, erigint Almassora una ermita allà pel 1330 i, enllaçat amb aquell
fet, el poble vertebra la seua identitat cultural i festiva.
Dos pobles, la capital i Almassora que compartint límits de termes, comparteixen, tot i que de manera molt diferent, també la festa.
A Almassora, ahir el dia
gran, van celebrar-se les calderes, acte que amaga un enorme sentiment de
germanor i devoció, símbol de la generositat i solidaritat dels almassorins i
esperit de compartir, que remunta el seu origen en el repartiment d'aliments i
almoines, el dia de la Santa als pobres de solemnitat, i traspassat en el temps
la seua funció primera, a tot el poble i els forasters adquirint un sentit
comunitari.
A Castelló, Santa Rita va
notar-se principalment a la plaça Major que es veia guarnida amb testos amb
flors que ocupaven tots els balcons no només de l'edifici noble de
l'ajuntament, també el complementari de la plaça Major. Un guarniment que no
passava desapercebut per no ningú, encara que érem pocs els que, tal vegada
estant errats, els relacionàvem amb la festivitat municipal.
Va ser el dia 14 passat quan l'alcaldessa en un acte públic va imposar la banda que l'acreditava com a reina de santa Rita 2026 a la funcionària municipal María José Tur Faubell, que al llarg de més de 40 anys al servei públic des de negociats tan dispars com casa de reclutes, tresoreria o modernització, continua mantenint el contacte diari amb el veïnat.
Supose que el funcionariat
municipal deguera compartir, com ha sigut habitual, taula i tovallola en un
dinar de germanor i, tal vegada, alguna coseta més; no ho sé, perquè també m’ha
resultat una mica estrany, però, no he trobat cap ressenya hui en cap mitjà de
comunicació, cosa rara.
Ara bé, la cosa que supose tindrà una mica dividit el funcionariat, tampoc s’ha parlat massa del fet, és de “María José”, l’assistent virtual que, des del passat mes de febrer, diuen ajuda al veïnat a efectuar els tràmits municipals, formant part del departament de modernització que, el regidor senyor Cabañero, va posar a disposició dels ciutadans a través del web sede.castello.es
Hi ha una dita popular que
diu dis-me què celebres i et diré qui ets. O, si més no, què ets, amb quins
models vols identificar-te. Les festivitats d’aquests dies, Quitèria o Rita,
sempre han servit per això: crear identitat, de poble o de funcionariat. Passió
per celebrar i compartir. Tant es val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada