Una frase doble, que per separat s’ha fet viral; l’hem sentida mil i una ocasions en aquestes darreres setmanes. Conforma un lema d’esperança i il·lusió. La primera part de l’expressió “I si, sí, sí?”, sembla tenir el seu origen a Mèxic, emprada per primera vegada pel tècnic del Pumas, equip de la primera divisió d’aquell país, com a eco d’un desig col·lectiu, passant després a fer-se viral considerada com a forma invitació a deixar enrere el pessimisme i començar a creure que és possible aconseguir allò que en moltes ocasions sembla impensable. Va ser tanta i tan ràpida la seua popularitat que va ser adoptada com a lema de la selecció mexicana de futbol per aquest mundial que tot just ara acaba.
El club esportiu Castelló
les darreres setmanes de la temporada 2025-2026 també va trobar en aquestes
paraules el lema perfecte per posar veu a una il·lusió que, setmana rere
setmana, anava creixent a la grada i al vestuari, la possibilitat de jugar per
l’ascens de categoria futbolera i que tan a prop va estar d’aconseguir-se.
Juntament amb el si, sí, la segona part de la frase, “l’Ojala!”, que per nosaltres equival a la locució “tant de bo”, interjecció emprada per expressar un fort desig o esperança que ocorre alguna cosa en un futur, va ser l’emotiu lema adoptat per RTVE amb col·laboració de la RFEF per encoratjar a l’afició espanyola de cara al mundial, convidant a la il·lusió a la vegada que es volia retre un homenatge a aquells altres futbolistes que el 2010 van aconseguir la primera estrela, el primer campionat i que, finalment, va veure el somni complit.
I si hui porte al meu
comentari aquestes locucions és perquè com bé ho acaba de recordar en xarxes el
grup de Facebook “Albinegros Castellón”, la frase doble cal que se l’apliquen
ja els nostres governants locals, i comence a ser realitat allò que fins ara
només han estat anuncis, paraules i desitjos…
Prompte farà un any, va ser l’octubre del 2025 quan l’ajuntament va fer públic que s’havien aconseguit 8,5 milions d’euros dels 12 sol·licitats a Europa en la convocatòria dels Plans Edil finançats amb Fons Feder, i que aquests diners anaven a destinar-se a fer front a set iniciatives municipals, entre elles la renovació de la Pèrgola, el nou parc Censal o l’anomenada “Manzana Albinegra”, projecte que presentava com a objectiu principal la transformació de l'entorn de l'Estadi Municipal Castàlia, transformant l'entorn del carrer Osca i de l'estadi albinegre amb solucions que millorenr el benestar dels ciutadans i també la imatge de la zona, anunciant-se l’inici dels contactes amb el CD Castelló per definir el projecte.
Però tot i que l’equip no
va aconseguir l’ascens i l’afició continua donant el seu suport a l’entitat i
mai ha perdut l’esperança manifestada ara en la massiva renovació de carnets,
l’ajuntament no ha fet visible ni el mínim pas del projecte, i la imatge
exterior de l’estadi i els accessos, així com la rehabilitació dels baixos de
l’entorn, per fer-los atractius per l’obertura de nous comerços i espais de
restauració, allò que sonava il·lusionant, continua esperant una resposta.
Com afirma “Albinegros Castellón” no dubte que la voluntat estiga a la ment dels membres de l’equip de govern local, però, senyora alcaldesa, senyora regidora d’esports, som molts els veïns, més o menys aficionants al futbol, però que estimem Castelló que ens preguntem: Quin és el projecte definitiu?, Quan començarà la veritable transformació de Castalia?, Quines fases tindrà?, Quin pressupost està garantit?, Què depèn dels fons europeus?, Continuen contemplant-se la façana, els baixos comercials i totes les actuacions anunciades? Massa preguntes sense resposta.
De segur que s’haurà
treballat en aquest àmbit, però els projectes s'han d’explicar, els terminis
han de ser públics i sobretot, els compromisos s’han de complir. Castalia no
pot continuar vivint només d'anuncis, fotografies i promeses. El CD Castelló
avança i la ciutat no es pot quedar mirant des de la grada. Anuncis en premsa i
grans titulars, no transformaran l’estadi. I si ara ja sí?... Ojalà!




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada