Una altra vegada més del mateix: immobilisme.

Un altre cicle fester està a punt d’acabar. Amb la celebració dels actes de Sant Cristòfol, que han tingut lloc aquest cap de setmana, es posa el punt i seguit als actes festers anuals en els quals Clara Sanz i Ana Colon han tingut l’honor i la satisfacció de representar la ciutat.

El nou procés està en marxa. Les diferents comissions de sector ja han triat, o estan en procés de fer-ho, els seus màxims representants pel 2026-2027; la Federació Gestora de Gaiates ha completat el seu procés de renovació de càrrecs; el Patronat i la Junta de Festes han llançat les bases per elecció del cartell anunciador de les festes 2027 així com el concurs de gaiates individuals i, també s’ha obert ja el termini per la presentació de candidatures per a Regines de les Festes i Dames de la Ciutat. L’engranatge ha començat de nou a rodar…

I d’aquest darrer punt és el que jo voldria parlar. Les bases per la presentació de candidates a Regina i Dames, han tingut poques modificacions respecte al que ha estat habitual en els darrers anys, podent considerar-les com a continuistes i, a parer meu molt, massa, restrictives.

Entre altres requisits considerats indispensables, es manté l’obligatorietat, d’aquella xica o xiqueta que vulga optar al càrrec, d’haver format part d’alguna de les comissions de sector; dit clar i ras, per ser reina o dama de la ciutat a les festes de Castelló cal haver passat per una Gaiata.

No és la primera vegada que comente que aquesta obligatorietat resulta molt, massa, excloent. És veritat que haver format part d’una comissió de sector fa que les possibles candidates puguen conéixer millor la festa, en haver-la viscuda des de dins; però, que aquesta obligació tanque les portes a altres xiques igual o més festeres que les gaiateres, que, havent viscut les festes de la ciutat, no només la setmana Magdalenera, formant part d’altres col·lectius, associacions culturals, colles o grups de dansa, no tenen ni tan sols l’oportunitat de presentar-se.

Entenc que cada any que passa hi ha menys joves disposades a treballar per la festa des d’una comissió de sector per tot l’esforç i treball que porta al seu darrere i la poca compensació obtinguda, limitant-se en molts casos a una satisfacció personal i poca cosa més; i que, la possibilitat de poder representar en algun moment, no només el seu sector, sinó tota la ciutat, pot ser en algun cas, motiu perquè “la xica en qüestió” accepte passar per la Gaiata i de passada aconseguir, els diferents sectors, cobrir “el cupo”, la quota, de dames i madrines anual.

No és aquesta una solució fàcil ni sembla senzilla, però amb voluntat i parlant-ho totes les parts implicades pot arribar-se a un consens que, pel que es veu en els darrers anys, sembla que és un tema “tabú” o innegociable.

Considere i així ho manifeste que haver format part d’una comissió de sector hauria de ser tingut en conte a l’hora de l’elecció com un mèrit complementari, però mai excloent; tancar les portes a qualsevol que no pertanya a una comissió per representar a tota una ciutat, és voler acaparar la representació oficial més enllà de la setmana Magdalenera, lloc, espai i temps on Madrines, Dames de Sector i Presidents han de tenir el seu protagonisme.

Cal tenir la ment més oberta, i de la mateixa manera que qualsevol persona pot optar al càrrec de Pregoner, sense haver hagut de formar part de cap comissió gaiatera, tampoc és de rebut que el xiquet que vulga ser Pregoner infantil haja d’haver estat prèviament president infantil de comissió. Si la comissió X o la Z no disposen de president infantil, si cap menut vol ser-ho, caldrà que es plategen el perquè, però no és “normal” obligar al xiquet que, tal vegada aspira a ser Pregoner Infantil a formar, sí o sí, part de la Gaiata X o Z.

Ser Reina, Dama de Ciutat o Pregoner Infantil mai ha de ser només una recompensa gaiatera, ha de mirar-se també l’esforç, accions i qualitats de la persona que la faça digna d’aquest “premi”, i això pot passar a la nostra ciutat, dins i fora d’una comissió de sector. Tota la resta, és una opinió molt personal, són favoritismes.