Des del 1994, ja fa més de trenta anys i amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els efectes negatius de l'ús massiu de l'automòbil a les ciutats, promovent l'ús de mitjans de transport més sostenibles com ara la bicicleta, el transport públic i caminar, tal com avui, se celebra el dia europeu sense automòbil.
Difícil papereta se li ha
presentat hui al regidor de mobilitat senyor Romero en voler justificar el seu
compromís amb la mobilitat sostenible, si l’equip de govern del qual ell forma
part en els tres darrers anys ha eliminat carrils bici, ha deixat Castelló
sense aplicació pròpia per informar sobre el transport públic i ha estat
incapaç de renovar el Pla de Mobilitat.
Enfront d’aquesta situació
jo em pregunte si aquesta iniciativa val o no la pena, o si és simplement un
esdeveniment “simbòlic” per al suposat foment per cuidar el planeta, la nostra
climatologia i l'estalvi del consumidor; si utilitzar més el transport públic
que el nostre vehicle influeix o no en els preus dels carburants, qüestions que
en porten a una conclusió, el dia sense cotxes no serveix per a res.
Aquest esdeveniment anual i simbòlic, no canvia els hàbits de manera estructural, si no van acompanyats de polítiques públiques: més carrils bici, inversió en transport públic o incentius al cotxe elèctric, i d’això ni el senyor Romero ni cap altre membre del govern municipal en parla des de fa molts mesos, inclús anys.
Fa falta un canvi de
mentalitat i l’actual govern municipal, vist el que tenim, sembla que no està
per la tasca. Si tota la setmana que hui conclou, com afirma el nostre regidor,
ha estat farcida d’actes enfocats a promoure un espai urbà amb menys presència
del vehicle privat i fomentar la mobilitat activa, vist el que tenim hui als
carrers, el resultat és un complet fracàs. Fins i tot per alguns veïns, els que
depenen del cotxe, el dia sense cotxe els hi està produint un rebuig social.
I tot açò per què? Perquè
per tenir un efecte real, cal integrar totes aquestes accions en una política
de mobilitat sostenible a la vegada que obrir un debat social i polític sobre
com reduir la dependència del cotxe.
És veritat que el Dia Europeu sense Cotxes a Castelló pot arribar a tindre un valor simbòlic i pedagògic, però molt lluny d’aconseguir un impacte real en la climatologia o en l'economia del consumidor. Supose que estarà d’acord amb mi que l'estalvi d'emissions i diners de la proposta hui serà mínim a la ciutat, i l'efecte sobre el petroli més efímer encara.
Puc arribar a acceptar que
estem front una eina de conscienciació, útil? Tal vegada, però insuficient per
si mateixa, que només pot arribar a servir, i ja seria un èxit, com a
recordatori anual sobre ciutat que podríem arribar a tenir si tots actuàrem en
conseqüència, però senyor Romero, res més.
Un dia malauradament absurd,
ja que de poc serveix dedicar-hi una jornada de reflexió al tema, any rere any,
si l'endemà es compleix el postulat bàsic del teorema de Julio Iglesias “la
vida sigue igual”.
No sé si els dies vinents es
faran públiques algunes dades sobre si el trànsit s’ha reduït en aquesta
jornada respecte a una altra qualsevol o si el nombre de viatges en transport
públic ha augmentat, però siga com siga, a efectes visuals no s’està observant
massa reducció.
Si un dia sense cotxes serveix de poc o res, cal preguntar-nos, com podria millorar-se aquesta dependència del cotxe a la nostra ciutat? No és difícil contestar. Tres són els pilars bàsics, a saber, mobilitat respectuosa amb el medi ambient fomentant la mobilitat amb bicicleta i no retallant els carrils bici, comptar amb un sistema de transport innovador i eficient, i donant la importància que mereixen la seguretat i el manteniment d'infraestructures.
Ja fa molts anys que
celebrem a Castelló el Dia Europeu sense Cotxe, però són pocs els avenços,
Jutgeu per vosaltres mateixa donant resposta a aquesta qüestió: considereu que
s’han posat hui més en valor els desplaçaments a peu, amb bicicleta o transport
públic? Doncs això…




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada