Mancances…

Fa un bon grapat d’anys, prop de quaranta, l’antiga casa Andreu, un habitatge històric del segle XVIII ubicat al carrer Major de la nostra ciutat, va convertir-se en espai per allotjar la primera biblioteca pública que a Castelló vam tenir.  Durant molts anys va funcionar com a biblioteca municipal central.

Aquest edifici històric i la seua transformació va suposar la creació d’un híbrid arquitectònic que, tot i que va conservar elements antics va, amb el pas del temps, anar perdent funcionalitat.

Després de més de dos anys remodelant-se, -va ser a la fi del mes de maig del 2024 quan va tancar les portes-, tot just ahir, el nou espai qualificat de “biblioteca 5.0” va obrir-se de nou a la ciutadania.

Gràcies a una inversió al voltant dels quatre milions d’euros, s'anunciava que l’espai sofria una transformació integral, una rehabilitació, una reforma a fons, que feia realitat la creació de diferents espais de lectura i estudi, una bebeteca, una sala infantil, una sala de lectura juvenil, un lucernari, un jardí vertical i una sala premsa, incorporant a més a més un espai obert multifuncional per xarrades, conferències o exposicions temporals i activitats vinculades a la lectura. Era la tant anunciada oficialment com “biblioteca per al segle XXI”.

Amb aquesta expectativa, aquest matí m’he acostat amb gran curiositat a veure, a recórrer, a conéixer sense pressa aquelles instal·lacions i, la veritat siga dita, he quedat prou impactat; m’he trobat amb un edifici irreconeixible, on la llum natural pren molt de protagonisme, on els espais diàfans i les cristalleres fan sensació d’acolliment i modernor, un espai que, de segur, contribuirà a apropar la cultura als veïns i veïnes.

Però al costat d’aquesta primera impressió, també he trobat algunes curiositats i mancances que no puc considerar fruit de la improvisació, ja que el projecte i la posterior rehabilitació ha estat més que estudiada.

Crida i molt l’atenció el gran nombre d’endolls, de punts de corrent elèctric, que s’ofereixen en totes i cadascuna de les diferents plantes als potencials usuaris, com també les modernes instal·lacions dels serveis sanitaris distribuïts en totes i cadascuna de les plantes.

Però tal vegada les mancances més cridaneres, a parer meu, es troben, d’una banda, a la planta baixa, en l’anomenada “sala de premsa” que, en realitat és una zona de pas, un espai menut, amb quatre seients moderns i còmodes, però quatre només, i que hui, a les 10 del matí resultava ja del tot insuficient per aquelles persones que s’acostaven a llegir la premsa del dia. L’espai no és l’apropiat, ni en la seua ubicació, al costat del punt d’informació ni per a seua dimensió, més quan hi ha a la mateixa planta baixa un espai diàfan descobert, que està desaprofitat. No hauran de passar massa dies per a adonar-se’n des de l’ajuntament, que ubicar en aquell lloc la sala de premsa ha estat “una errada”, a no ser que no es vulga que la lectura de la premsa diària siga un element important dins les accions de la biblioteca.

D’altra banda, resulta prou decebedor que, tot i haver buscat unes prestatgeries “modernes”, al primer pis, a la sala general de lectura, préstec i devolució, no hi haja cap indicació, cap rètol, cap informació de classificació, de com i de quina manera estan organitzats i catalogats els llibres, si per autors, temàtica, llengua, categoria o gènere. Les novetats semblen a “primera fila”, però trobar un llibre, nou o antic, novel·la o assaig, enciclopèdia o col·lecció, “a la primera”, no és fàcil.

Si accedim a la tercera planta, abans d’arribar a les sales d’estudi en grup, que semblen “peixeres”, que aillades per la seua insonorització també podran ser emprades com a sales de reunió en xicotet comité, i als despatxos administratius, ens trobem amb una zona que, aparentment, no se sap ben bé que és, amb una llarga taula i cadires al seu voltant, amb prestatgeries a una banda i l’altra, on podem veure llibres sobre teatre, poesia, música, cinema, esports i guies de viatge, també, sense cap indicació ni explicació… Resultant una mica estrany i fins i tot, tot i estar segur de no haver estat així, fruit de la improvisació.

També m'ha cridat l'atenció que, tot i ser una biblioteca 5.0, no està encara actiu el servei de wifi, i com. sent la biblioteca municipal central, resulta més que curiós que les publicacions municipals no apareguen fàcilment localitzables, no disposen d’un espai privilegiat…

Mancances i desafiaments que, en un espai que ha canviat i molt per a bé, necessiten unes ràpides solucions, adaptacions i respostes si, en realitat, es vol maximitzar tot el seu potencial i no quedar-nos a meitat del camí.