Castellà ???

Hui, diumenge cinqué de Quaresma i aprofitant el cap de setmana, m'he desplaçat amb els amics al municipi de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat, poble declarat Conjunt Històric des del 1979 i BIC des del 2014, per la seua interessant història, cultura i tradicions.

Feia un parell d'anys que no hi anava i he trobat el poble prou canviat, sobretot més endreçat i amb les cases del centre de la vila més rehabilitades. Sens dubte la celebració de l'exposició “Pulchra Magistri: l'esplendor del Maestrat a Castelló”, dins el cicle la llum de les imatges que té en aquesta població una interessant mostra de recuperació i difusió de l'explendor de l'art de la Baixa Edat Mitjana, ubicat en dos edificis emblemàtics del poble: la llotja de la Vila, d'arquitectura civil medieval, i l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, gòtica, dels segles XIII al XVIII, construïda de carreu i maçoneria, concebuda com un temple de reconquesta, ha contribuït a aquesta recuperació. Els dos edificis, el civil i el religiós estan molt a prop; l'un, la llotja, al carrer Major, l'altre, l'església, a la plaça de l'església.

Però no vull parlar ací de l'exposició, ni tampoc de les rehabilitacions, cal que us acosteu i descobrireu noves sensacions. I si no podeu fer-ho, sempre podreu adquirir el magnífic catàleg editat per la Diputació on podreu seguir les rehabilitacions i peces esposades a Culla, Catí, Vinarós i Benicarló.

Vull comentar una curiositat observada en acostar-me des de la llotja a l'església i que no és altra que dues rajoles ceràmiques, col·locades en dos extrems de la plaça de l'església, i que podeu observar en les imatges que acompanye, on en cada una d'elles apareix el nom del lloc de manera diferent i, i ahí recau la curiositat, en quina llengua?

En un primer rètol podem llegir “YGLESIA”. No diu quan va ser feta la ceràmica, però si rebusquem una mica, trobem la paraula en algun escrit de finals del segle XIV o principis del XV com per exemple “Sumario de las persecuciones que a tenido la yglesia desde su principio” imprés a Granada el 1593 o “Libro de la descensión de Nuestra Señora a la Santa Yglesia de Toledo”, publicat a Madrid el 1616. Crida l'atenció que totes dues obres estan escrites en castellà i, per tant, deduïsc que “Yglesia” així escrit, és paraula castellana d'aquella època.

 

Però, la sorpresa continua quan, a l'altre extrem de la plaça, torna a haver-hi una ceràmica semblant, però en aquesta ocasió diu. “YGLESYA”. Encara sembla més estrany, però també, si rebusquem trobem com per exemple en un obra “El sistema natural de les illes Medes” podem llegir una orde militar datada el 1494 i dictada per Ferran el Catòlic “Cédula de sus altezas para que de aquellas limosnas se repare la torre e yglesya e se embargue la encomienda para ello”.

Així que, “Yglesia” o “Yglesya”, veritables desafiaments de l'escriptura, trobats a Catí, un poble de parla valenciana i escrits en castellà. Curiós? Esbrinem el motiu? Només se m'acudix un, l'escriptura d'aquella època depenia i molt del nivell d'educació de l'escribà o del mossén i, generalment aquest deuria ser bastant pobre; també, no oblidem, que en l'edat mitjana no existia la Reial Acadèmia de la Llengua que, segles després, seria l'encarregada de ficar ordre en el com s'havia d'escriure la llengua cervantina, el castellà.

I el valencià? De normatiu menys encara, era el llenguatge del poble però no els de les institucions, us sona? Sembla que la història vol repetir-se... Curiositats aquestes le de la plaça de l'església de Catí i de segur de alguns altres pobles.