Temps de batzoles: Costums i usos d'altres temps.

Sóc un enamorat del campanar del meu poble, del Campanar de Castelló. No descobrisc res si afirme que l'element més important del campanar són les campanes i que aquestes al nostre campanar en són 11. Tres al capitell i 8 a la sala de campanes.

Però a banda de les campanes, trobem a la sala un element que, anys enrere prenia tot el protagonisme tot just ara, en temps de passió i al que jo hui vull dedicar el meu record. Són, les batzoles.

Sabut és per tothom que el temps de Setmana Santa, és un temps de dol, penitència, recolliment i sobretot silenci, ara i molt més abans, i per això estava fora de lloc voltejar les campanes, que eren massa sorolloses.

Doncs be, quan les campanes emmudien, tocaven les batzoles, que no són altra cosa que una manilla que fa girar una roda que porta per radis unes paletes o taulellets de fusta, els quals, en girar, són copejats per masses menudes del mateix material i produïxen un soroll somort, sec, lúgubre, molt més adequat, a les condicions litúrgiques del moment. Si les batzoles eren menudes, manuals, el soroll era menys fort, si, com és el cas del campanar, aquestes eren grans, el seu soroll més fort, podia ser oït per tot el poble.

Aquestes batzoles, substitut de la “veu de Déu” que són les campanes, simbolitzen el silenci dels apòstols entre la detenció i resurrecció de Crist. De la mateixa manera que ells callaren, també les campanes, que són la veu de l'església, callaven entre el matí de Dijous Sant, tal dia com avuí, i el Dissabte de Glòria.

De segur que aquells de vosaltres que ja aneu entrant en anys recordareu el seu toc al campanar o a les diferents esglésies, de la mateixa manera recordareu com a les esglésies les imatges també es tapaven.

Les batzoles del nostre campanar, velles elles, van estar en funcionament fins els anys seixanta i després van quedar mudes per sempre. Les que podem contemplar en l'actualitat a la sala de campanes són noves, de l'època de la restauració, doncs les antigues tot i que en aparença conservaven totes les peces suposava un perill voltejar-les.

I ara voltegen? No, resten simplement com a mostra de costums i usos d'altres temps, a més a més tot i ser noves i estar en perfecte estat, a l'estar a l'intempèrie, fan de pal de galliner per ajocar-se els coloms que viuen a la Vila, i “la gallinassa” que s'hi acumula, cas que algú intentés voltejar-les, de segur els hi cauria al damunt.

So dramàtic el de les batzoles, llàstima que no tornen a sonar al nostre poble, que ara, a la segona dècada del segle XXI en arribar la Setmana Santa, torne a quedar silent, buit, possiblement perquè molts dels veïns, aprofiten els “quatre dies de festa” per conéixer altres pobles i ciutats o si més no anar-se'n a les alqueries, masets o apartaments...