País de contradiccions

Que la Constitució Espanyola afirme en el seu article 16.3 que cap confessió tindrà caràcter estatal i que els poders públics mantindran relacions de cooperació amb l'església catòlica i les demés confessions, està bé. És de justícia que els poders públics es declaren neutrals en matèria religiosa.

Naturalment, això no vol dir que formem part d'un estat laic, doncs de l'article esmentat es desprèn que no pot haver-hi indiferència religiosa, més al contrari, ha d'haver-hi cooperació, som per tant, en teoria, un país aconfessional però mai laic.

Ara, com s'ha d'entendre aquesta cooperació? Com a privilegi d'unes religions sobre altres? Amb contingut i amplitud diferent dels instruments jurídics aplicats segons confessions? Per què ho dic? Jutgeu per vosaltres mateixa...

Ahir Diumenge de Rams vaig escoltar unes notícies que em van fer pensar. Com passa tots els anys, en apropar-se la Setmana Santa diferents confraries religioses catòliques, demanen al Govern, uns indults, unes mesures de gràcia, envers alguns condemnats i en aquest 2014, ho publicava el passat dissabte el BOE, han estat 19 les persones que, tot i haver comés diferents delictes i haver estat condemnats, es beneficien d'aquest perdó.

Persones condemnades a diferents penes per delictes contra la salud pública, tràfic de drogues, lesions físiques, falsedat documental, apropiació indeguda, falsificació de moneda, intrusisme o fals testimoni, i condemnades a penes entre 3 o 6 anys, han rebut aquesta mesura de gràcia.

Condemnats, que en alguns casos, van recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, i que aquest va rebutjar, ara veuen com “per gràcia” del Govern, recobren la llibertat, i ho fan, -i això, per més que li pegue voltes no ho entenc gens ni mica-, per “raons de justícia, equitat o utilitat pública”. Polèmica mesura de gràcia no us sembla?

Val que siguen persones que estan complint delictes menors, val que puguen estar penedits, val que tal vegada manifesten conducta irreprotxable a la presó, però pense que aquests privilegis són un clar atac a la neutralitat que ha de manifestar l'estat i, puc anar una mica més lluny, i pensar si, tal vegada, aquestes accions no arriben, fins i tot, a vulnerar la pròpia Constitució.

Privilegis atorgats al segle XVIII no poden ni deuen mantenir-se en l'actualitat i més encara si venen a beneficiar una determinada doctrina religiosa, amb drets diferents que per la resta de ciutadans.

Un disbarat polític i un menyspreu envers la justícia. O és que no tots som iguals front la llei? Indult civil, perdó cristià? País de contradiccions...