La capella del Sant Sepulcre,
annexa al Palau de la
Diputació Provincial, va ser reconstruïda l’any 1953, anys
després que l’església de la
Puríssima Sang i la capella del Sant Sepulcre, foren
enderrocades en època de la guerra civil. La capella actual, de planta circular
ocupa el lloc de la primitiva i, de l’església del segle XVIII, només la
recorda el vestíbul del palau provincial, lloc que es correspon amb l’antic
atri d’entrada.
En aquests dies de Setmana Santa,
aquesta capella pren especial protagonisme i, si ens acostem a ella i observem
amb detall, descobrirem coses molt interessants, algunes de les quals, vull
compartir amb tots vosaltres, amics que açò llegiu.
La capella, a més a més dels grans
quadres, 7 en total, 1 rectangular i 6 ovalats, pintats a l’oli amb
escenes de la passió, obra de José de Vergara i les 5 imatges processonals, la
de la Dolorosa
d’Adsuara de 1941, el Nostre Senyor de l’Hort de Tomàs Colon de 1940, la Verge de la Soletat del segle XVII, la
“del Amor Hermoso” de Porcar de 1940 i el Ressucitat de Barrufet de 1986,
presenta al sòcol una curiosa ceràmica, de més d’un metre d’alçada, original de
la fàbrica del Compte d’Aranda de l’Alcora, representant els diferents atributs
i objectes que són narrats als textos evangèlics, el gall que va cantar després
que Sant Pere negara Jesús per tres vegades, l’espasa del moment de la
detenció, l’hisop i la llança que va traspassar el costat del Crist, els daus
emprats pels soldats per “jugar-se” la túnica o la creu i, com no, la peça
estrella, el Crist Jacent, la imatge a la que Castelló té el màxim fervor i
possiblement l’obra escultòrica de més valor de la ciutat.
La reconstrucció de la capella va
voler seguir uns patrons neobarrocs, tot i que l’original era gòtica amb
estucat neoclàssic; la distribució actual no és l’original del 1729, doncs ara
trobem la ceràmica del sòcol amb un sentit tant sols decoratiu, lluny de
l’original, que no era cap altre que servir de basament als quadres ovalats de
Vergara, que en l’actualitat estan ubicats, molt més elevats, al cimbori.
Hem assenyalat més amunt que el
seté dels quadres és rectangular. No us crida l’atenció que tots siguen ovalats
i aquest, el que representa el moment en què el cos de Jesús es dipositat al Sant Sepulcre, siga rectangular?
Serà casualitat? Tindrà alguna explicació? Serà qüestió d’estètica?
Doncs no, justament aquest quadre,
presenta una curiositat, servia com a teló que cobria l’altar del Crist Jacent,
un barroc armari daurat sobre l'ara entonat amb els roleus de les pintures, en
l'interior del qual s'allotjava l'urna amb el Crist, de manera que, cada
divendres de més, el quadre baixava i l’urna i la imatge quedaven a la vista
dels fidels perquè pogueren realitzar l’adoració, tant sols aquest dia de la
setmana i en ocasions molt especials, l’urna i la imatge restaven a la vista
dels visitants, no com ara en què la imatge presidix la capella i pot ser
adorada tots els dies de l’any, fins i tot sense necessitat d’entrar a la
capella, el Crist pot contemplar-se des del brancal, des de la vorera de
l’inici del carrer Major.
No estima aquell que no coneix, i
jo, hui, dissabte Sant, després de parlar ahir de la llegenda que envolta la
figura central de la capella, el Sanbt Crist Jacent, he volgut acostar-vos, amb
els ulls de la curiositat, el lloc, l’espai en que Aquell s’ubica, la capella
de la Puríssima Sang
de Crist, la de la Diputació,
la història de la qual com podeu comprovar està molt lligada a l’evolució del
nostre poble. Què us ha semblat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada