Dimecres de Salpassa.

No, no ho recorde a Castelló. Tal vegada es feia, però ho desconec. Tal dia com hui, dimecres Sant, es beneïen els domicilis, les cases dels creients catòlics i practicants, per part dels mossens de molts pobles.

Als pobles de l’interior sé que va ser costum molt arrelada, ací a Castelló, no ho he vist mai. Era tot un ritual… El mossèn, revestit, acompanyat pels acòlits, visitava les cases dels veïns per fer la benedicció Pasqual. El cerimonial tenia algunes variacions segons el poble i el mossèn, però en totes elles hi havia un element comú, que no podia faltar, i que donava nom a l’acte: la benedicció de l’aigua i de la sal, els dos elements essencials per la vida familiar.

Un ritual recitat en llatí a la porta de cada casa i una mescla d’aigua i sal que un dels acòlits preparava amb aquests dos elements que, generalment, l’ama de la casa havia col·locat al damunt d’una tauleta a l’entrada, eren tot el que feia falta. Al temps que es recitaven les oracions, el mossèn amb una rameta de romer aspergia les dependències de la casa.

També en alguns pobles, era el  mossèn  qui donava  a  cada  dona  uns  grans  de  sal  que  ella  posava  en  el  salpasser, amb  la  creença  que  la  gràcia  de  la  sal  beneïda  s'escamparia  a  la  sal  de  la  casa  en  entrar-hi  en  contacte,  i  passaria  desprès  als  menjars i a  les  persones  que  se'ls menjaren, tot associat  a un  fort  component  simbòlic. Crist, digué  als  seus  deixebles: "Vosaltres  sou  la  sal  de  la  terra".

Acabades les oracions i beneïda l’estança, el mossèn i acompanyants abandonaven el domicili no sense abans recollir els ous, que com a obsequi i agraïment, havien estat oferits a l’església.

Però allò que era més popular era l’acompanyament infantil de la comitiva. Els menuts del poble, anaven al davant de l’oficialitat i amb unes masses de fusta colpejaven portes i voreres, recitant melodies diferents segons el poble, però també amb un denominador comú, picar a  les  portes per  que  s'obriren,  provocar  un  fort  aldarull.

No recorde cap solipassa, però si haver cantat una cançó tradicional de salpassa, a l’Alcora, el dia del rotllo, que encara es canta a la romeria d’infants, i que diu: “Ous, ous, bona coca i bon dijous. El dijous de matí bona coca per a mi. El dijous de vesprà bona coca amb cansalà. Angelets del cel baixareu a Pasqua, ous i caragols i fulletes de carrasca”