Divendres Sant,
dia de dol i de reflexió, dia de fervor popular, dia de creences, dia de fe,
dia de llegendes... tot depén de qui i com ho mirem. A Castelló, i lligada a la
imatge que major devoció ha despertat entre els fidels, per damunt inclús de la Mare de Déu del Lledó,
el Sant Sepulcre, la imatge del Crist Jacent, venerat a la capella de la Sang, de gran realisme
i expressió, una de les millors peces escultòriques que es pot admirar al
nostre país, també hi trobem una llegenda.
Al segle XVIII
es va estendre per la ciutat de Castelló, la popular llegenda del Crist
de la Sang,
llegenda que creix amb el pas del temps perquè res se sap de l'autor , ni
l'origen , ni la data exacta en què va arribar a la nostra ciutat.
És veritat que
diferents experts han tractat d’ubicar la imatge, però mai han arribat a un
acord sobre l’autoria i el moment en què va arribar a Castelló. Així hi ha qui
defensa que l’escultura correspon al segle XVII i tal vegada realitzada als
tallers de la imatgeria andalusa, mentre altres, s’inclinen per l’escola
castellana.
Siga qui siga el
seu autor, tots els experts coincidixen que aquell que va ser capaç de tallar
tan impressionant figura, de segur va rebre la inspiració divina... i ací on
perdem l’orige de l’autoria, enllacem, amb el vostre permís, amb la llegenda.
“Corria el
diumenge de Passío de l’any 1650 quan van arribar tres pelegrins a Castelló i
se'ls va allotjar a l'Hospital de Trullols , contigu a la primitiva l'Església
de la sang . Durant tres dies, aquells desconeguts van romandre a l'interior de
les dependències que els van assignar . En transcórrer tres jornades sense
tenir notícies dels forasters, algú de l'hospital va decidir trucar a la porta
de la cel·la que ocupaven. En no rebre resposta , va decidir entrar-hi . Els
tres pelegrins havien desaparegut misteriosament . En el lloc on havien estat
durant tres dies, es percebia un intens perfum d'encens i un raig de llum
il·luminava la Divina
Imatge del Crist al Sepulcre. Només quedava una explicació:
els desconeguts eren àngels que havien estat dedicats, durant tres dies, a
tallar la impressionant imatge ...”
Realitat o ficció ? El fet indiscutible és el realisme de l'escultura i la gran
quantitat de devots que té a la ciutat de Castelló. Ho podeu comprovar vosaltres
mateixa aquesta vesprada-nit quan, novament, el pas del Crist Jacent, un
vertader sepulcre cobert de vels i sedes que plasma la crueldat i dramatisme de
la mort injusta i lamentable, tornarà a recòrrer els carrers del nostre poble.
Divendres Sant,
Crist Jacent, joia de fe, religiositat popular, bellesa i sentiments... també
llegenda? Per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada