Tinc molta devoció i estima envers
la Mare de Déu
del Lledó, però no sóc confrare, no sóc membre de la “Real Cofradia”, i no ho
sóc perquè no puc sentir-me “cum frater” amb un bon grapat de veïns que, tenen
per dirigents, una Junta de Govern, que de la mateixa manera que les anteriors
a ella, no han manifestat, -tot i ser el valencià una de les dues llengües
oficials i pròpia d'una gran part del poble de Castelló-, cap estima en el seu
us, i més encara ara, al segle XXI, on trobem un Castelló amb una societat
canviant i plural i on la llengua minoritària i del poble, seguix estant
bandejada.
Tot i això, a casa, la mare, si
que és membre de la confraria des de fa un bon grapat d'anys. Per això, tots
els anys, en arribar aquestes dates properes al maig, rebem puntualment i per
correu ordinari, el “Butlletí informatiu de la Reial Confraria de
Lledó” i el “Programa de Festes de la
Mare de Déu del Lledó”, que, en aquest 2014, respectivament,
arriben al número 27 de la segona època, i marquen els actes a celebrar des del
15 d'abril fins el 10 de maig. Si us be de gust i no els teniu podeu
descarregar-vos-els en els següents enllaços: http://www.cofradiadellledo.org/images/fiestas2014/Boletin-Lledo-27.pdf
http://www.cofradiadellledo.org/images/fiestas2014/Programa-14.pdf
Deixant a banda la curiositat
trobada en què el butlletí és “... de Lledó” i que el programa de festes és
“... del Lledó”, és a dir la manca d'uniformitat entre el nom de la Confraria i el de la Mare de Déu, el que voldria
comentar hui, és el fet que mentre el Programa està editat en bilingüe,
valencià a l'esquerra i castellà a la dreta en les diferents pàgines que el
conformen, el Butlletí, està escrit en castellà, amb unes pinzellades que,
permeteu-me que ho diga així, semblen humorístiques i la vegada tristes, i si
no, jutgeu vosaltres mateixa...
El butlletí té 40 pàgines i si
contem des de l'editorial fins la relació de membres de la Junta de Govern, passant
pels diferents saludes, cròniques i articles varis, trobem un total de 29
escrits, que analitzats en detall donen el següent:
Una errada a l'índex, atribuint un
escrit publicat a la pàgina 36, que fa referència al canvi de Junta 2009-2013,
signat per “la redacción”, a Vicent Pau Serra i Fortuño. Val, passe, pot ser
una errada d'impremta. Comprensible...
Però analitzarem allò que és
incomprensible, inaudit i més trist:
Només un dels 29 escrits, tant
sols tres de les 40 pàgines, escrites en valencià. I justament aquest és el
signat per Antonio Montoliu, publicat en les pàgines 16 a 18 i que correspon amb el
premi Flor Natural del XXIV Certamen Literari, de l'any 2013. Tres pàgines de
40 en la nostra llengua valenciana, un 7,5% del total. Trist molt trist...
No sé si dir què dona pena o ganes
de plorar o riure, l'article que el prior de la Confraria publica a les
pàgines 4 i 5, doncs independentment del seu contingut, el títol és en un
correcte valencià “A l'ombra del peiró”, però, naturalment, està tot escrit en
castellà. Trist, molt trist...
El mateix passa amb un article “La Llum de Lledó”, signat per
Salvador Bellés, publicat a les pàgines 30 i 31, tot ell en castellà, excepte
el títol. Trist, molt trist...
Així, veient l'estima envers el
valencià que venen demostrant en els darrers anys les diferents Juntes de
Govern, açò no és nou i puntual, -podeu “navegar” pel web oficial de la
confraria i ja em direu que trobeu en valencià-, www.cofradiadelledo.org queden
poques ganes “d'apuntar-se” a la confraria, això per no parlar del secularisme
disfressat de folklorisme, que vist des de fora, sembla respirar-se entre
“alguns dels germans i germanes”.
En l'horitzó un desafiament,
fidelitat al poble, a les tradicions, a la llengua, a la cultura i la fe. Si la
confraria no va per aquest camí, i pel que veiem, pense està encara lluny, a
mi, que no em busquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada