L'or de Moscú

En una guerra, i més si aquesta és civil, no hi ha vencedors ni vençuts, tots ixen sempre perdent. Això passa sempre i això és el que va passar a la guerra civil espanyola del 1936. Poc mesos després d'iniciada la guerra el govern de la II República va traslladar el 72% de les reserves d'or del Banc d'Espanya, unes 510 tones, de la seu central a Madrid fins a la Unió Soviètica, primer en caràcter de diposit i després efectuant-se una venda, justa o injusta, -això és un altre tema-, usant-se els fons obtinguts per comprar material logístic, armament i queviures, per fer front “a les tropes  nacionals” que amenaçaven fortament el legítim govern espanyol; un acord desafortunat que va acabar amb la desaparició de bona part del diposit monetari nacional.

Deixant a banda si l'enviament i venda de l'or va ser l'única opció viable davant l'avanç de les tropes nacionals, si va ser el motor que va permetre la supervivència de la república o si va ser una gran estafa, el que queda clar és, que aquest, mai va tornar a Espanya, i vam passar de ser la quarta reserva mundial d'or, abans de la guerra, a ser un país destruït i empobrit, tant sols en tres anys de diferència.

Acabada la guerra vam tenir una vida en pau però amb misèria, i els anys posteriors, van ser anys difícils, de racionament, pobresa i malestar social, dels quals va costar i molt refer-se. Fins els anys 60-70 del segle passat  el desenvolupament econòmic del país no va iniciar-se i aquest, va fonamentar-se, com va quedar reflectit per la posteritat, en la pel·lícula de Pedro Lazaga de 1968 “el turisme eixe gran invent”, en el sector servei i principalment el turisme.

Ara, més de 45 anys després sembla que l'oferta de sol i platja és, novament, qui ha de traure'ns d'aquesta nova crisi dels inicis del XXI, i fer créixer l'economia espanyola, la valenciana i la castellonera en particular, si hem de fer cas a allò que publica hui un diari local, afirmant que el turisme creix espectacularment, i creix molt gràcies a l'arribada, vet per on, de “turistes russos”.

Vindran a gastar-se el nostre or? Ja, el 2013 sembla que van arribar en massa, més de 25.000 pernoctacions van fer-se als hotels de Castelló i província, sobretot els costaners, un 54% més que el 2012, i el que portem de 2014 ja han estat més de 1.600 les reserve efectuades; a més a més es tenen unes previsions estimades, després de l'acord signat a Fitur entre la Diputació, empresaris i l'agència de viatges Olympia-Coral Tours, d'aconseguir, només en 8 hotels a  Peníscola, entre abril i octubre, unes 60.000 pernoctacions de ciutadans russos, que amb una mitjana per allò de la distància, de 10-14 dies d'estança i un pressupost de 1800 euros/persona, han de suposar una bona injecció monetària per la malmesa economia castellonenca.

Serà així?, vindran “els russos” a deixar-se a Castelló les seues divises que, tal vegada, abans foren nostres? No serà una mica el conte de la lletera? De moment sembla que fins i tot la venda d'habitatges, de segones residències, que estava estancada al nostre país, comença a repuntar, i són els ciutadans russos, els que l'animen.

Sembla que el co-marketing, pràctica mitjançant la qual dues empreses diferents cooperen per obtindre un benefici comú, segons la gerent del Patronat Provincial de Turisme castellonenc, Virginia Ochoa, ha de donar els seus fruits prompte i de manera ràpida en les accions abans esmentades encetades entre Castelló-Peníscola i el turoperador Coral Tours que, ja oferix vols setmanals, de moment, entre l'aeroport de Reus i Moscú i qui sap si, pròximament, també ho farà entre Vilanova i Moscú.

Vet per on, l'or de la república, que va eixir per mar des de Cartagena en quatre vaixells amb destinació Moscú, ara, pot tornar, per aire, a Castelló en “boeings” o “airbus”, “antonovs” o “tupolevs”..