El costum de la palma

S'acosta el diumenge de Rams i ja comencen a veure's per les floristeries de Castelló, les palmes que es beneiran a la missa dominical i que, per allò de la pèrdua de les tradicions religioses d'una banda, i per la crisi econòmica d'una altra, estan, any rere any, perdent la batalla envers les rames d'olivera. 

I és que els rams, beneïts en les diferents misses el diumenge, tant la palma com la rameta d'olivera, venen a recordar l'entrada triomfant de Jesús de Nazaret a Jerusalem, on fou rebut com a Fill de Déu, i que marca l'inici de la setmana de Passió o Setmana Santa.

Així segons la tradició, les palmes i els rams d'olivera, adquirixen unes propietats especials i esdevenen una mena d'amulets, que, col·locats en balcons i finestres deslliuren i protegixen de tot tipus de calamitats, al llarg de tot l'any, els seus propietaris.

Abans més que ara, la gent comprava palmes blanques, i fins i tot en un sentit completament a l'inrevés en el que ocorre ara, doncs, eren els joves els que oferien la palma als padrins, com a senyal de respecte i aquells, en contraposició, donaven “les mones”, o alguna llepolia de xocolata als seus apadrinats.

Les palmes que podem trobar encara a les floristeries són sempre blanques, però unes són llises i altres treballades. També es costum acceptat que les llises són “de xic” i les treballades i rissades són “de xica”, i  ningú es para a pensar el perquè. I amics, en aquesta vida tot té una explicació... 

També açò de les palmes, en aquest cas és una relíquia viva, reminiscència del poble íber i desvirtuada i treta de contex amb el pas del temps. 

En una època on la comunicació era difícil, el penjar una palma blanca i llisa al balcó o façana  d'una vivenda era anunci que allí hi vivia un jove, un cèlibe. Si pel contrari, allò que es penjava era una palma rissada, el que s'anunciava era que en aquella llar hi vivia una xica soltera.

De la mateixa manera que la palma com a anunci de solteria masculina o femenina ha passat a la història, també el costum d'anar a beneir les palmes, i fins i tot d'anar a missa, està perdent-se a passos agegantats.

Ja no hi ha “topeties” entre els menuts per veure qui porta la palma més alta, més gran o més engarlandada, és costum que va perdent-se espentada també pel preu. Només cal acostar-se a la floristeria per veure com una palma mitjaneta supera els 10 euros i si en volem una de vistosa, en 30 euros no hi ha prou...

Poques palmes grans i treballades es veuran amb tota seguretat a les nostres esglésies el proper diumenge, tal vegada encara algunes de menudes. El llegat tradicional dels nostres pares i avis, la religiositat del poble fa aigües, i aquells que encara volen reviure l'entrada triomfal de la Setmana Santa, i volen conservar “les rames tot l'any en algun lloc del domicili” no tant sols com un simple amulet, si més no com a símbol del testimoni de la seua fe, ho fan cada vegada més amb els rams d'olivera que, ja han guanyat la batalla als negocis de les floristeries.