Cent anys d'un regal...

El poble de Castelló, al llarg dels segles, ha honrat la Lledonera i n'ha mostrat la seua gratitud. La nostra patrona posseeix a més a més d'una gran quantitat de joies, un variat aixovar compost, entre altres, de mantells, enaigües, capotes, maneguets per a la seua vestimenta, i estovalles perquè els actes de culte i devoció es duguen a terme amb la màxima dignitat possible.

Però, entre els molts regals que la Verge de Lledó ha rebut en trobem alguns més que curiosos, com aquell del que hui voldria parlar i recordar, en complir-se tot just 100 anys de la seua donació; un bastó de comandament, o vara de comandament, també anomenat manípul, un distintiu de poder, un complement protocol·lari que denota en qui el porta, autoritat, comandament, prestigi i poder.

Un objecte del qual els seus antecedents històrics arrenquen a les primeres civilitzacions i que al nostre país per Reial Ordre de novembre de 1853, es va atorgar a jutges, magistrats i fiscals del Tribunal Suprem i de les Audiències, establint-se més tard per als Ministres de la Corona, Caps Superiors de l'Administració Civil, governadors Civils i delegats d'Hisenda, alcaldes i jutges municipals, diferenciant-se la seua categoria per l'empunyadura d'or o plata, i pel color del cordó o treneta i de les borles i que actualment, a més d'alguns estaments militars, continuen sent usats, en moments puntuals i solemnes, a tots els municipis espanyols pels alcaldes i els tinents d'alcaldes.

Un castellonenc de 59 anys, nascut a la Vall d'Uixó, mestre, que va exercir com a delegat regi de primer ensenyament, periodista fundador i propietari de diversos diaris locals i polític, membre del Partit Liberal, regidor primer, president de la diputació i director de l'antic museu de Belles Arts provincial, el senyor José Castelló Tárrega, va ser nomenat l'11 de desembre de 1922 governador civil de la província de Toledo, prenent possessió el 16 d'aquell mateix mes.

Un càrrec que va ocupar tan sols durant 9 mesos, fins al 20 de setembre de 1923, en què a conseqüència del cop d'estat de Primo de Rivera i per reial decret de 18 de setembre, va ser destituït.

Nou mesos en què el senyor Tárrega va viure lluny de la seua terra, a aquella capital castellana sense oblidar-se del seu estimat Castelló i tenint sempre present a la Lledonera, per la qual cosa, en la seua festa, tot just aquest any en Pius XI acabava de nomenar la nostra Verge Patrona de la ciutat, concedint-li tots els honors i privilegis que de dret pertanyen als Patrons principals, va voler lliurar a la Verge, en senyal de gratitud un magnífic bastó de carei que, segons la premsa de l'època estava valorat en més de mil pessetes. Vara que va arribar a Castelló el dissabte 5 de maig portada pel comerciant local senyor José Dolz, que dies abans s'havia traslladat a Toledo per passar unes jornades amb la seua mare, la viuda de Ten, que residia en aquella ciutat.

Bastó que, acabada la missa major del dia central, el diumenge 6 de maig de 1923, va rebre el prior de l'ermitori Manuel Pascual, de manera pública, de mans del senyor Vicent Castelló, pare del donant, i actuant com a testimoni el senyor Francisco Cazador, qui, després que el manípul fora col·locat als peus de la Verge, va llançar dos Vítols, el primer per la Verge i el segon pel senyor Tárrega, que van ser contestats pels nombrosos fidels que omplien el temple i que, a continuació, van passar a contemplar de prop l'ofrena del governador.

Diuen les cròniques del dia que acabada l'ofrena i abans de la processó de la vesprada, va celebrar-se un dinar íntim a la casa prioral tenint la bondat els senyors Pascual i Cazador de convidar el pare de l'il·lustre donant del valuós bastó. Que menys!!!