Inventar paraules...

"Castelló vinila 6.120 contenedores para concienciar sobre el reciclaje" Aquest és el titular que encapçala una de les notícies que, referides a Castelló ciutat, es poden llegir a la versió digital, supose que també en paper, del periòdic local "Mediterraneo".

Notícia que fa referència a la inversió per part de la regidoria de residus i reciclatge de la ciutat, de 60.000 euros en la compra i col·locació d'uns vinils, en els recipients públics de recollida de residus ubicats a la via pública, perquè aparega de forma senzilla i visual quins residus poden ser dipositats en cadascun d'ells i contribuir d'aquesta manera al reciclatge d'aquests.

Res tinc a dir en contra d'aquella proposta, més encara si com s'ha publicat en referència a les darreres dades sobre el reciclatge, encara existeix un 41% de la població castellonenca que considera que reciclar no és necessari.

La campanya se centra en col·locar unes grans adhesius explicatius a l'exterior dels recipients, confeccionats amb un derivat del plàstic amb resistència ambiental que rep el nom genèric de vinil, un element compost de dues parts el film de PVC que porta gravades les imatges i una segona part que és l'adhesiu.

Tot i ser una paraula prou moderna, són tres els resultats que es mostren si busquem la paraula "vinil" en el diccionari de la nostra llengua, però resulta del tot curiós que no trobem cap ni una referència al verb "vinilar" que, sembla és el que usa el redactor de la notícia.

Simplement perquè "vinilar" no existeix ni en castellà ni tampoc en valencià, no trobant-se cap definició ni forma verbal coincident amb l'acció d'aplicar un vinil sobre una superfície.

I no és aquesta la primera vegada que un o una periodista s'ha d'inventar alguna paraula, darrerament hi ha multitud d'anuncis o titulars amb paraules inventades per donar nom a un producte o, com és aquest cas, per donar nom a una acció.

De segur que a tots ens ve a la memòria aquell anunci que l'empresa General Òptica va llançar l'estiu passat amb descomptes per la compra d'ulleres, amb l'espot de REGAFAS  o aquell altre que parlava de la  SISTALGIA, com sentiment de nostàlgia sobre el passat que torna a ser present, paraula creada per l'empresa Bimbo amb la finalitat de reviure productes creats fa un bon grapat d'anys.

I moltes més paraules, que inventades per la premsa i fins i tot per polítics, ara, de tant fer-se servir, són més que familiars i comuns, però que no es troben al diccionari; cada dia ho veiem més, a l'hora d'expressar-nos, no hi ha massa problema a inventar paraules sempre que tinguen un mínim de sentit gramatical o etimològic, ja que és mitjanament fàcil encertar-ne el significat.

Ara li ha tocat el torn a "Castellón vinila..." Acabarà aquest verb tenint un ús acceptat i generalitzat? No és fàcil saber-ho, però no sembla difícil. No podem oblidar que, al capdavall, la llengua no la fan els filòlegs ni els acadèmics, sinó els parlants, encara que crec estem lluny d'acceptar "abracadèmia" com escola de màgia, "conthabilitat" com habilitat para contar hacs intercalades o "gèrminis" com a signe zodiacal dels microbis.

Tal vegada el més graciós d'inventar noves paraules siga que els altres si entenen el que volen dir al principi, seguit d'una burla evident. Malgrat els pros i contres que puga tenir la creació i us de paraules "no normalitzades", benvinguda siga la idea de "vinilar" els contenidors, amb l'esperança que prompte aquell alt percentatge de castellonencs que pensen no és necessari el reciclatge, canvien d'idea, i facen d'aquell un bon hàbit.