La història continua o més del mateix...

L'ús de la força de l'aigua per a moure màquines senzilles va ser comú a la nostra ciutat fins a la primera meitat del segle XX. Un dels aprofitaments més habituals va ser per la molta dels cereals, ubicant-se els molins, principalment, al tram central de la séquia Major. Tres van ser els casals moliners ubicats en aquell tram que va des de la plaça de Maria Agustina fins al riu Sec.

De tots tres, el segon molí, molí mitjà o molí del mig, és l'únic que s'ha mantingut en peu fins als nostres dies amb una estructura arquitectònica original d'època medieval, tot i que el molí que començà sent un edifici senzill situat sobre el caixer de la séquia Major, va anar, amb el pas del temps, ampliant-se, presentant en el moment de la seua adquisició als Font, la darrera família molinera, per part de l'ajuntament, tres cossos clarament diferenciats, mantenint-se quasi tots els elements i les peces significatives que s'empraven en el procés de la molta del gra.

Així, des dels anys 70 del segle passat, el fet de mantenir en peu un dels pocs molins fariners que tenim al terme, amb tots els seus elements i l'habitatge, va suposar un repte pels diferents governs municipals.

Poc o res va fer-se en els primers anys, va ser prop de mig segle després, allà pel 2009, amb un govern del Partit Popular, essent vicealcalde el senyor Javier Moliner, quan van iniciar-se unes obres de rehabilitació, amb un pressupost de 240.000 euros, segons el projecte redactat per l'arquitecte municipal senyor Beltrán Roig i per l'arquitecte tècnic senyor Gómez Garcés, obres consistents fonamentalment en la consolidació estructural del conjunt, substituint-se les bigues i renovant-se la fusteria exterior, sense realitzar-se cap intervenció important a l'interior, tot i que des de l'ajuntament es deia que en pocs mesos s'obriria un espai museístic i sociocultural en aquell indret.

A la fi del 2010 va publicar-se que el molí albergaria un museu de panaderia artesana a partir del 2011 fruit d'un conveni de col·laboració entre el col·legi d'Enginyers Industrials de Castelló i el Gremi de Forners, espai museístic que havia de fer un repàs històric a l'activitat fornera i que mai va arribar a quallar.

I van anar passant els anys i el molí va continuar tancat a pany i clau. Arribem al 2019, un grup de persones encapçalades pel professor Sergi Selma, especialistes en paisatges històrics i culturals així com hidràulica tradicional i la seua museïtzació publiquen, sota l'auspici de l'ajuntament, ara en govern del PSOE, una proposta per posar en valor i gaudir de l'espai, "El molí mitjà de Castelló. Un espai per a gaudir i aprendre", amb una clara proposta, posar en valor l'indret i treure'l de la desídia en què semblava navegar. Però, tampoc aquella iniciativa va arribar a servir d'al·licient i el molí va continuar tancat...

Setembre del 2022, José Luís López, regidor d'urbanisme, anuncia l'aprovació en Junta de Govern d'un nou projecte i inici del procés de contractació de les obres d'una nova rehabilitació del Segon Molí per convertir-lo ara en seu permanent del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC). Una actuació que, amb un termini d'execució de sis mesos, havia d'invertir 266.258 euros, cofinançats al 50 % pel Consistori i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), en ser part d'un projecte inclòs en l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (Edusi), espai on s'havia d'ubicar un centre d'interpretació actiu, dinàmic, didàctic i accessible que havia de tenir un paper rellevant en la revitalització i dinamització del barri.

Però prompte es va veure novament frustrada l'esperança; després de dues licitacions públiques, la mesa de contractació va declarar desert el procés, havent-se d'obrir una tercera licitació, l'actual, que, finalment, va adjudicar-se el març passat.

El darrer capítol s'acaba de donar, i segons publica hui mateix la premsa local, l'empresa adjudicatària de les obres anuncia l'imminent començament de les obres, aquesta mateixa setmana, amb el tancament, la neteja i l'adequació de la zona per als treballs urbanístics. Tot seguit, serà el torn de la demolició de zones de l'interior i la restauració dels murs per continuar amb la instal·lació de la climatització i il·luminació, sistema antiintrusió i un elevador a més d'unes rampes per dotar d'accessibilitat a la planta baixa; també s'ha de procedir a executar el canvi de fusteria. Tot en un termini de sis mesos...

Serà ara, per fi, el moment de l'impuls definitiu? Serà més del mateix? Tindrà l'edifici en un temps no massa llunyà vida pròpia? Es dinamitzarà per fi l'espai i l'entorn? Serà realitat el projecte ambiental i renovador? Dubtes, dubtes i més dubtes...