La gran oblidada...

Aquest any en complirà 78. Va nàixer el 1945 lligada a l'estadi de futbol, a l'antic Castàlia, com a testimoni de què va ser aquella obra, i detall de majestuositat; un símbol de l'esport més pur, convertit avui en dia un mut observador de la prolífera història albinegra, la torre maratón.

De base quadrada, fa 42,195 metres d'alçada, una mida gens casual, ja que recorda els 42.195 metres o 26,2 milles que, des dels Jocs Olímpics de Londres de 1908, i oficialment des del 1921 quan l'Associació Internacional de Federacions Atlètiques va fixar aquella distància com a definitiva per la prova marató.

La nostra protagonista de hui, va ser en el seu dia la cirereta que culminava l'estadi. Com era habitual en aquells temps, els estadis havien de comptar amb una torre anomenada de la marató, perquè els jutges, des de la part més elevada que constava d'una mena de terrassa, pogueren seguir tot el recorregut d'aquest tipus de carreres atlètiques. La del nostre Castàlia va ser projectada per l'arquitecte Francisco Maristany Casajuana.

Els primers anys de l'estadi va ser el personal del club, del "Frente de Juventudes" o de l'Ajuntament els qui podien accedir al seu interior, amb la finalitat, entre d'altres, de posar i mantenir la publicitat, gestionar el marcador o encendre els llums.

L'any 1981 i coincidint amb l'ascens del club a primera divisió va ser restaurada. Després el 1986 l'estadi va ser enderrocat i substituït per un camp de futbol que va ser inaugurat el 1987. Del vell estadi només va salvar-se la torre, història en estat pur. Testimoni de l'anar i venir del Castelló des de l'any 1945, primer com a part de l'estadi, més tard com a únic vestigi d'aquella antiga instal·lació.

Una torre, de planta quadrada i tres cossos, amb la base lleugerament més ampla i un espai per sota del nivell d'accés, la planta i el primer pis, amb un segon cos conformat per una gran columna, la torre pròpiament dita, ben il·luminada per les allargades i estretes finestres que se succeeixen harmònicament a les quatre façanes, mentre que el tercer cos, seria el campanar, tot i que a la torre no hi ha campanes, al seu lloc hi llueixen tres obertures per cadascun dels seus quatre costats, rematats per un sostre a quatre vessants i una agulla o pinacle de modestes proporcions.

Han passat vora 78 anys des de la seua inauguració, 42 anys de la restauració, 36 anys del nou estadi, i un bon grapat més d'anys en què aquest sant i senya de l'albinegrisme, ha estat la gran oblidada, sense ús, exempta i fadrina, testimoni d'una llarga etapa esportiva del C.D. Castelló i amb la funció de ser el nexe entre l'antic estadi i el nou, però de la que quasi ningú se'n recorda ni li fa massa cas. O no?

L'última vegada que la torre va treure el cap a l'actualitat informativa tal vegada fora el 2018. Llavors, la Federació de Penyes del Castelló, Fedpecas, va proposar la rehabilitació de l'edifici, idea que el 2019 va ser recollida pel PP en el seu programa municipal, contemplant la possibilitat d'oferir visites guiades per poder tenir unes vistes privilegiades de la ciutat des del seu interior, a la vegada que instal·lar il·luminació exterior a la  torre i il·luminar-la els dies previs a la celebració d'un partit a Castàlia, idees i projectes que no van arribar mai a fer-se realitat.

Ara, aquests dies, preinicis de campanya electoral municipal, sembla que el PP de Begoña Carrasco, torna a desempolsar el projecte de fer la torre visitable, a la vegada que va una mica més enllà, i suggereix una 'manzana albinegra' per fer valdre l'entorn de l'estadi i convertir "Castàlia en un estadi del segle XXI" Un projecte que albergaria comerços i restauració per dinamitzar la zona i la creació del Museu Orellut, a la vegada que proposa dur a terme una renovació urbana per al barri que dignifique l'entrada nord de la ciutat. No és mala la proposta. Però, no serà allò que al meu raval diuen "estar a les caigudetes"?

Alguna formació més pensa un ús, encara que siga simbòlic, per a aquest edifici, que forma part del patrimoni de la ciutat? Vet per on, una torre oblidada recupera el protagonisme en unes noves eleccions municipals. Com diuen en castellà "la historia se repite"...