De gom a gom.

Despús-ahir vaig assistir a un acte cultural que va tenir lloc a la Sala Sant Miquel de Castelló. La Fundació Caixa Castelló presentava la remasterització d'una pel·lícula rodada l'any 1973, dedicada al pintor Joan B. Porcar, amb motiu de la inauguració de la sala d'exposicions Adsuara, a la nova seu de l'entitat.

Un film en què a més a més d'una agradable i familiar conversa entre el pintor Porcar i el metge humanista i president de la Caixa Àngel Sánchez Gozalbo, es mostrava l'entorn més proper del pintor i que, indirectament, connectava amb la meua novel·la "Eduard Macameu, temps de postguerra", editada l'any 2018, la trama de la qual gira al voltant de l'il·lustre castellonenc que va ser el senyor Porcar.

L'acte va sobrepassar totes les expectatives i la sala va resultar del tot menuda per la gran quantitat de veïns que vam acostar-nos per visionar la cinta, així com per participar en l'interessant col·loqui que va tenir lloc entre els assistents i el farmacèutic Rafael Menezo i el polifacètic Joan Montañés "Xipell". Allò estava de gom a gom.

Ahir, divendres, un altre acte cultural va tornar a acaparar la meua atenció. En aquest cas es tractava de la presentació d'un llibre, "Els sorolls del silenci", conjunt de relats de narrativa curta, obra de la qual tenia notícia des de feia ja un temps i que, també va sobrepassar totes les previsions.

En primer lloc, per l'autor a qui estime, l'amic Antoni Porcar Gómez, amb qui he compartit al llarg dels darrers 60 anys, que es diu prompte, moments molt bons, menys bons i roïns, difícils d'oblidar, personatge apreciat i volgut dins el món cultural, social i polític castellonenc.

També pels "padrins" de la presentació, l'exconseller d'educació i cultura, Vicent Marzà, a qui conec i aprecie des de molt abans de nàixer, i l'escriptor, periodista i sociolingüista, Toni Mollà; tots dos "primers espases" encarregats de desgranar i despullar el que Porcar ha escrit en aquests relats.

I com no per l'espai, el millor lloc per presentar un llibre, el "fòrum Babel", espai per a activitats culturals de la mateixa llibreria, que molt abans de l'hora de l'inici de l'acte ja es trobava de gom a gom, fent que, l'amic Pere Duch i tot l'equip de la llibreria, hagueren d'improvisar espai complementari en passadissos, entre els llibres i les prestatgeries, per donar cabuda a tot el personal que allí vam acostar-nos.

I que dir-vos del llibre, poc la veritat, perquè com comprendreu, d'anit a hui, no hi ha hagut temps per llegir-lo. Tot i això, he de dir que, en arribar a casa, no vaig poder deixar de caure amb la temptació i, abans de gitar-me, vaig poder pegar-li una ullada a la introducció, que Mollà titula, "invitació a la lectura" i els dos primers relats que traspuen els pensaments íntims de dues vides concretes, complexes i canviants. Això pinta bé, vaig pensar, essència Porcar...

Dos actes diferents però també molt relacionats. Dos membres d'una mateixa família, l' oncle i el nebot, dos "Porcars", el pintor i l'escriptor, a qui Castelló ha demostrat estimar, acudint a la seua crida i omplint, de gom a gom, els dos emblemàtics espais, focus de cultura castellonenca.

Tots dos personatges a qui, vet per on, d'una manera o d'una altra m'he senc atret, l'un a qui no vaig conéixer, el pintor, però que he gosat en fer-lo meu a través del seu protagonisme en "Macameu", l'altre, l'escriptor, el company, de qui espere gaudir per molts anys de la seua amistat i poder continuar compartint històries en qualsevol lloc i moment, com ho hem fet fins ara.

No són tan sols els autobusos els que de vegades van de gom a gom, o els rius, o les places, o els teatres, o els camps de futbol... els que s'omplin de gom a gom, en aquesta ocasió han estat "dos Porcars" separats pel temps, però units per llaços d'estima qui ho han aconseguit, omplint de gom a gom dos espais culturals a la ciutat. No és gens fàcil, felicitats i l'enhorabona!