Contradiccions

Tot i que en són molts els pobles que si no "fan bous" no es llueixen en les seues festes, tal vegada serà veritat aquella frase que en més d'una ocasió he escoltat a algú i que diu: "que l'aigua del Millars mai podrà ser igual a la del Guadalquivir, per això, Castelló no és terra de toreros". I és que, tot i la gran afició al bou que des de sempre hi ha hagut a la capital i als pobles del voltant, Castelló no ha estat terra de toreros. El primer torero de Castelló crec que va ser allà pel 1927 va ser José Cardona Masip, a qui va seguir Luis Perona el 1930.

És veritat que allà pels anys 50 del segle passat, tres figures van sobreeixir i van fer créixer l'afició entre els veïns, Antonio Rodríguez Caro, Pepe Luis Ramírez i Fernando Zabalza i que al panorama taurí van anar després apareixent molts com, Rufino Milián, Pepe Alegre, Pinteny i, Pascual de la Cruz, i alguns altres.

I si hui parle de toreros tot i que no sóc aficionat als bous, és perquè aquests dies "els bous" tornen a ser notícia a Castelló. Tot just aquesta setmana, però fa 65 anys, el "Mediterraneo", a les pàgines taurines, es feia ressò de tres personatges, tres toreros, a qui el cronista considerava els sembradors de l'afició taurina a Castelló, "El cabanenc", "Morela" i "El castanyero", que tot i que no van arribar a quallar com a figures, van romandre en el record de Castelló per molts anys.

Del Cabanec diuen les cròniques que va realitzar proeses extraordinàries a la plaça de bous vella que estava a tocar de l'institut Ribalta, però que no li van reportar guanys. Tampoc Morela va tenir sort, i malgrat que una figura de la seua època, Frascuelo, va arribar a demanar-li que formara part de la seua quadrilla, no sabem el perquè, malgrat la seua planta i valor, mai va acceptar.

El castanyero completa el trio. Diuen que va fer-se torero en les capees dels pobles, i que, a més a més, era banderiller; però tampoc va passar d'aci, i si va adquirir certa fama, va ser perquè per 50 pessetes feia el "passeillo" allà on era sol·licitat, sobretot a les festes en estiu. En arribar l'hivern, tornava al seu treball de rajoler. Sembla que va morir pobre i oblidat.

Així que ser torero i viure a Castelló sempre ha estat difícil, però l'afició mai ha faltat. Tot són contradiccions, d'una banda, som la província on més bous es maten de tota Espanya, d'altra, no és la nostra una terra de ramaderies de bous de lídia, i per rematar cal dir que, els aspirants a toreros, o els temeraris, per poder temptar, quasi sempre s'han de desplaçar molts quilòmetres, o fer-ho als carrers, als bous dels pobles, amb tot el que de perillós el fet comporta.

Hui mateix, després d'haver estat aprovat pel Consell Rector del Patronat municipal de festes en la sessió d'ahir, s'ha fet públic el programa que el districte del Grau celebrarà per honorar sant Pere el proper mes de juny i, quin penseu és l'acte estrella de les celebracions? Efectivament, els bous. Vint-i-set actes taurins tindran lloc al llarg de la setmana festera, entre "encierros", concurs de ramaderies i embolades, el mateix nombre que l'any anterior.

És possible que els festejos taurins siguen un lobby que els governs municipals no s'atreveixen a tocar. El que és segur és que passe vergonya quan veig imatges del meu poble fent patir un animal mentre uns quants, pocs o molts, com més malesa fa el bou més xalera tenen.

Alguns diuen que el Grau espera tot l'any sant Pere pels bous, que és tradició. Què voleu que us diga?, també abans i per molts anys, va ser tradició casar-se amb la cunyada quan se't moria la dona, i ara, sembla tan sols una cosa del passat...

Cal recordar que, malgrat la millora en l'organització i la seguretat dels esdeveniments i la conscienciació a les persones sobre els perills de participar en la festa amb animals braus, durant l'any 2022 es van comptabilitzar 477 ferits en festejos taurins celebrats a la nostra província i tres persones van morir.

Una festa en la qual mor gent és una festa?, una festa en què hi ha un risc tan elevat es pot considerar com un element d'oci lúdic?, està l'atracció i el perill del bou en el codi genètic dels valencians? Evidentment, la resposta és no, però, els bous de plaça o de carrer, són els espectacles que concentren més gent a la festa... contradiccions del segle XXI!