La cursa dels 16 dies... cap a les urnes!

Tot i que només fa unes poques hores que s'ha donat el tret de sortida a la campanya electoral, "la pel·lícula" és ja més que coneguda. Tots han eixit, com sempre, a guanyar i des de fa unes setmanes, per no dir mesos, els diferents missatges són repetitius.

Els socialistes enarboren, i estic segur ho continuaran fent al llarg de la campanya, la bandera de la gestió realitzada i la por de la tornada de la dreta; Compromís parla de triar entre continuar avançant o tornar a les retallades i la corrupció; el Partit Popular s'erigeix en garant de la llibertat; Podem Esquerra Unida vol demostrar que la seua presència és fonamental per accelerar les polítiques necessàries per a la majoria social, i Vox diu que el seu és el vot segur, una alternativa a la tebiesa del PP.

Així les coses, la campanya electoral, a parer meu, ha de servir per a poc o no res. Més encara, crec seran, els diners invertits en aquesta, uns diners perduts, llançats al fem i que només aniran a mantenir o fer créixer algunes empreses, les dedicades a l'elaboració del material propagandístic, cartells i paperetes...

A la segona dècada del segle XXI sembla hi ha una sèrie d'accions que, no tenen massa sentit. De la mateixa manera que, amb el pas dels anys, ha quedat prou obsolet l'acte de petició de mà, amb anell i sorpresa, aquella reunió íntima, en què s'ajunten els pares del nuvi, els pares de la núvia i els nuvis per platicar de les seues intencions de contraure matrimoni, o aquells eslògans que, allà pels anys 60 del segle passat, eren referents, cas de "La imaginació al poder", "Prohibit prohibir", "Volem el món i el volem ara" o "Siguem realistes, demanem el que és impossible", i ara han perdut força, també les campanyes electorals sembla que, cada elecció que passa per allò de l'estabilitat electoral, perden pes, i que, aquells que participen activament en aquestes, generalment són els qui ja tenen el vot més que decidit, sense influir massa a l'hora de convertir a votants d'altres partits en votants propis.

Tot i això, l'acte inicial de tota campanya es resisteix a desaparéixer, aquell que és conegut popularment com "l'enganxada de cartells", i que en aquesta ocasió, va tenir lloc anit, i malgrat l'auge de les xarxes socials que provoca que ja no siga un acte tan cridaner com fa uns anys, no va ser obstacle perquè una multitud de membres dels diferents partits sortira als carrers per empaperar el municipi amb les cares dels candidats, amb cartells enganxats a les zones habilitades per fer-ho i, també, cal dir-ho, a altres zones no tan habilitades...

Aquest matí he vist els primers cartells, de diferents partits, grans, a tot color, mostrant els candidats municipals i autonòmics amb la millor cara, en alguns casos imagine que amb l'ajuda del miraculós "Photoshop" que dilueix ulleres, repara imperfeccions i rejoveneix la cara.

Uns cartells que aspiren a captar l'atenció del votant, ni tan sols uns segons, per influir en el sentit del vot, llançant estímuls perquè siguen descodificats, interpretats i ajuden a construir un relat complet a la ment, però, voleu dir que ho aconsegueixen?

Tinc els meus dubtes, ja que el que primer em fa pensar és si m'agrada o no, si l'accepte o no, si em representa o no i finalment si m'interessa o no, però mai influirà en mi a l'hora de decidir el meu vot si la fotografia és més o menys encertada...

Pel poc que he vist en aquestes primeres hores, no es pot dir que hagen arriscat gaire, la veritat. Tampoc que siguen cartells sorprenents. Tots han seguit més o menys les línies generals marcades per la imatge dels partits.

Ara bé, a través de l'internet he vist, tal vegada, el cartell més trencador a l'àmbit municipal, a la ciutat de València, el de Compromís i l'alcalde Ribó. Sobre una foto del candidat amb una bicicleta, se sobre impressiona en lletres taronja la llegenda "Riboluciona València". El cartell és en blanc i negre tret de les lletres, i l'alcalde, amb els seus eterns texans, camisa blanca i àmplia jaqueta fosca, saluda amb la mà.

La campanya electoral sostenible?, ha començat, s'ha complert el tràmit de l'enganxada, s'inicia la carrera, dues setmanes en què es juguen tot: ser la força majoritària o no, ser "força decisiva", o entrar o sortir de l'Ajuntament per no ser capaç d'arribar al maleït cinc per cent dels vots... Tempus fugit!!!