"Entre el sanchismo y la libertad"

Ho llegia ahir; unes declaracions fetes fa uns dies en la presentació de les estratègies del programa del partit popular elaborat i defés pels candidats castellonencs per aconseguir el canvi polític, tant en l'àmbit municipal com autonòmic.

Un projecte que, segons la senyora Carrasco, "es basa en els sentiments". Segons la Viquipèdia el sentiment és una emoció sotmesa a un pensament que vincula el subjecte amb un objecte, l'ordena i el configura, ja que la persona no pot ser mai neutra davant el món.

Però, tal vegada, la candidata a l'alcaldia s'oblida que en el sentiment també intervé la memòria, puix les experiències passades amb estímuls similars provoquen reaccions afectives concretes, que només varien si canvia la vivència. Per això és falsa la dicotomia entre raó i sentits, pel fet que tota vinculació és alhora afectiva i cognitiva, en tant que l'ésser humà és reflexiu i no pot evitar pensar i sentir respecte als seus propis sentiments.

En l'àmbit de la memòria, un dels processos principals és el record; consisteix en l'evocació emmagatzemada de fets del passat. No fa massa anys que el PP va governar "en solitari" la ciutat i, per tant, responsables dels encerts i també de tots els desgavells que, en 24 anys van protagonitzar des del govern.

Ara, la candidata al principal selló municipal, no ha tingut cap problema a l'hora de destacar que és el PP l'única formació útil i alternativa per Castelló, oblidant-se i passant pàgina dels més de 20 anys en què feien i desfeien a la seua voluntat dins el consistori, fins que els veïns, a la vista del que passava, va decidir el 2015, enviar-los a l'oposició.

Més encara, en lloc de centrar el seu discurs en les propostes que se suposa porta en el programa municipal per, segons s'ha publicat, governar sense deixar passar el temps, amb un projecte de futur per la ciutat, va i es despenja parlant de sentiments, destacant que en les pròximes eleccions, els votants haurem d'elegir entre "sanchismo" o canvi, entre "sectarisme o llibertat".

Segons el diccionari polític "sanchismo" és un corrent polític que busca arribar al poder a qualsevol preu, i atrinxerar-se a la Moncloa sense convocar eleccions. Siga o no així, que té a veure amb Castelló?

Vol dir la senyora Carrasco que només el PP és el partit que està capacitat per governar la ciutat amb ambició i amb projecte de futur? Això no és o suposa un menyspreu a la resta de partits? Això, també segons el diccionari, és prepotència, i demostra la creença en un exercici de poder de manera abusiva que, serà casualitat o no?, va ser la forma de governar emprada pels seus companys de partit fins fa només vuit anys...

I és que com diuen al meu Raval, la llengua no té os, que parlar resulta molt fàcil, però recordar, d'una banda, i mantenir i realitzar les coses declarades o promeses d'una altra, no és gens comú.

Barrejar política local i autonòmica amb frases insinuants referents a la política nacional, certes o no a parer meu, no és un bon camí; recorda a aquell altre refrany que diu, embolica que fa fort. Amb tot el meu respecte, senyora Carrasco, no crec siguen aquestes declaracions un encert, o si?, les urnes ens ho diran...