La ciutat

La ciutat

divendres, 28 d’agost del 2026

Sterrato…

M’agrada el ciclisme, gaudisc veient per televisió les transmissions de les etapes del Giro, Tour o de la Vuelta; de jove, tot i que sense arribar a ser competitiu, vaig recórrer amb alguns amics i companys d’afició, molts llocs del territori espanyol aprofitant algunes setmanes de les vacances d’estiu; era una bona i bonica manera de conéixer paisatges i indrets perquè la nostra finalitat mai va ser competitiva; pedalejàvem sense pressa, assaborint tot allò que la natura ens ficava al nostre abast cada dia.

Naturalment, hi havia dies i recorreguts molt fàcils al costat d’altres que requerien un esforç més gran, però quasi sempre, tot I que evitàvem les vies principals i més transitades, per allò del perill del trànsit, en poques ocasions transitàvem per pistes i senders. És veritat que, en aquells temps, el furor per la bici de muntanya no era el que és en l’actualitat, tot i que com “ho portàvem tot al damunt” les nostres bicicletes no eren de les conegudes com “de carrera”, més ben dit, i ara des de la distància temporal, diríem eren de “carretera”, tampoc tan sofisticades com les actuals “de muntanya” i, per descomptat “sense motoret”; d’aquest complement ni tan sols es parlava i menys encara ens imaginàvem que algun dia podria acoblar-se a “bicis”.

El pas dels anys va fer que aquelles eixides s’acabaren, però l’afició sempre ha estat ací i l’admiració pels professionals del ciclisme no només s’ha mantingut, diria que ha augmentat.

Per això, com deia a l’inici, passe moltes hores davant el televisor quan se’m fica al meu abast el seguiment de la volta a Catalunya, al País Basc, Burgos, Giro, Tour o Vuelta, admirant l’esforç dels Pogacar, Evenepoel, Vingegaard, Van Aert, Roglic, Pedersen, Ayuso o Mas.

També m’agrada conéixer els perfils i diferents itineraris de cada etapa, com també escoltar els comentaris que Carlos de Andrés i Pedro Delgado fan al llarg de les transmissions; hores i hores en què sempre se n’aprén alguna cosa.

En aquesta edició de la “Vuelta a España” que ahir i hui recorre les carreteres de la nostra província, entre altres coses em crida l’atenció i molt, les vegades en què tant Andrés com Delgado fan referència a un tram especial, importantíssim, que en l’etapa d’ahir van haver d’afrontar els ciclistes, la pujada al Bartolo des de Benicàssim, i sobretot el tram de pista de terra que partint del Pla de Muletes portava a coronar el cim.

I més encara les vegades en què per referir-se a aquests aproximadament dos quilòmetres del recorregut empraven una curiosa paraula: Sterrato. Un terme que procedeix de l’italià i que en l’argot ciclista es refereix a algun tram sense asfaltar de terra o graveta i en què els ciclistes han de travessar, resultant més que complicat mantenir la velocitat o podent derivar en atacs, en general, fet que dona un major al·licient a la carrera.

De fet, sense saber que s’anomenava sterrato, sabia les grans voltes del ciclisme professional l’inclouen ocasionalment com a alternativa per fer més atractives les etapes, més enllà de la contrarellotge, els finals dalt de muntanya o la solució a l'esprint.

Ahir vam poder veure-ho, una bici de carretera no està pensada ni preparada per a patir vibracions constantment ni cops d'aquest tipus. L'asfalt i la grava són dos terrenys diferents. Vam poder comprovar “en directe” com els ciclistes, damunt les caríssimes bicicletes de carretera que empraven, perdien adherència i tracció, obligant-los a prendre les corbes més a poc a poc del normal, sense posar-se drets a les costes més pronunciades, perquè sabien que, en cas de fer-ho, la roda dels darrere els patinaria, i com a les estratègies d’equip els hi substituïa per moments, la força i resistència dels autèntics herois, els ciclistes, i per damunt de tots ells, fent una gran demostració, Pogacar i Mas.

El sterrato de la pujada al Bartolo serà recordat pels aficionats al ciclisme com la gran novetat de la Vuelta; la paraula passarà a ser familiar entre el veïnat de Castelló. Pugem al Bartolo? Per on? Per la pista asfaltada del convent, per la senda o per l’sterrato?...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada