En l’actualitat resulta prou fàcil veure pels camins que envolten la ciutat i pels mateixos carrers multitud d’objectes de ferro o altres metalls lleugers com marcs, radiadors, rentadores, frigorífics, abandonats pels seus propietaris i que, en part són recollits per aquelles persones que “professionalment” es dediquen a passejar, rebuscar i recollir tot allò que puga ser venut a la deixalleria.
El preu de la ferralla depén
del tipus de producte i del metall que continga. Se suposa que les deixalleries
que compren aquests productes han de comprovar la procedència; aquesta en molts
casos, sobretot si són objectes de la vida quotidiana que “ja no funcionen” no
presenta massa problemes, però en altres ocasions, cas de bigues de ferro,
restes d’estructures metàl·liques, bovines i cables de coure, ferramentes o
peces de llautó, cal “filar més prim” i indagar la seua procedència legal i
autoritzada per evitar i descartar la compra de material robat.
Criden molt l’atenció algunes de les notícies que al voltant del negoci de les deixalles apareixen darrerament als mitjans de comunicació, sobretot aquelles que fan referència a la detenció de personatges singulars que “són caçats” en el moment del robatori de materials, més que curiosos, per a continuació poder vendre’ls.
Així des de material
ferroviari, peces de la via del tren, caragols i altres elements, passant pel
robatori de senyals de trànsit fins a arribar a la notícia apareguda hui en un
mitjà d’informació local, motiu d’aquest comentari: “Detenida por robar tapas
de alcantarilla y baterías de vehículos en el norte de Castellón”, resulta del
tot inversemblant que puga arribar-se a aquesta situació
És sabut per tots, que no, no es pot arreplegar material ferroviari de les vies del tren, que tot i en més d’una ocasió semblar material abandonat pertany a l’Estat i, per tant, emportar-se qualsevol peça constitueix un furt o robatori; també en el cas dels senyals de trànsit, les biondes o protectors de cunetes, però cometre un robatori de trapes de clavegueram és ja anar una mica massa lluny…
No crec que la persona que
es veu abocada a robar aquest tipus de material desconega que està cometent un
delicte, però tot i ser “culpable” més greu encara, més delicte té aquell que
compra el material, coneixent que és un material amb tota seguretat robat,
perquè no hi ha cap ànima humana que s’haja de desprendre de trapes de
clavegueram, telefonia o telecomunicacions.
Si aquesta jove detinguda
per robar més de 70 trapes, no hi haguera hagut al seu darrere ningú que li les
comprara, de segur que no ho haguera fet en una ocasió i l'altra. Per què ho
feia? Perquè a més de resultar-li prou senzill, hi havia un establiment, amb un
desaprensiu i profitós personatge que li les comprava.
Que s’haja procedit a la detenció de la dona és una bona notícia, però, estareu d’acord amb mi, el que cal és combatre a aquells que compren aquest tipus de ferro, cal focalitzar accions dures contra els compradors.
Tot i les normatives
vigents que castiguen tant el furt com la compra d'aquests materials, els
delinqüents i els intermediaris troben buits i estratagemes per saltar-se els
controls legals, un delicte motivat per la facilitat a l’hora de la venda del
ferro…
Crec que els centres de
reciclatge tenen l'obligació legal de registrar a un llibre d'operacions la
identitat del venedor i l'origen del metall. En aquest cas alguna cosa falla,
algú està fent com qui no veu, o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada