Altes temperatures + baixa humitat = menys mosquits!

Tots coincideixen, tenim un estiu atípic, tot i que sembla haurem d’anar a acostumar-nos que a partir d’ara “siga normal”, un estiu on la calor està assolint rècords, l’aigua de la mar està més calenta que mai i la falta continuada de pluja fa que les nostres muntanyes estiguen més seques que mai.

Aquesta combinació provoca un ambient sec i càlid que accelera l’evaporació de l’aigua superficial, generant un alt estrés hídric en el nostre més proper ecosistema local, fet que condiciona des de l’aparició dels temuts incendis forestals, fins a l’anomenat “planxat dels melons”, dany fisiològic provocat per la radiació excessiva i la calor extrema, cremant i decolorant la pell perdernt el producte qualitat estètica i comercial, passant per les fisiopaties de deformació i estirament de les mandarines i taronges.

Però no tot són inconvenients. Aquests dies he sentit parlar que altes temperatures i baixa humitat estan fent que, aquest estiu, les plagues que en altres ocasions han estat en ple apogeu, cas del minador, cotonet o poll roig, s’han frenat o reduït de manera natural, en produir-se una elevada mortaldat de larves, femelles o ralentitzant la seua activitat reproductora, estalviant alguns tractaments i, de passada alguns euros als citricultors de la Plana.

Però, tal vegada, el que tots hem notat i estem notant és que les darreres setmanes la presència dels molests mosquits és molt menor, ja que l’onada de calor sembla haver canviat el calendari de l’aparició d’aquests insectes.

Diuen els que entenen que els mosquits són ectoterms, és a dir, no regulen la seua temperatura i es deshidraten si l’aire està molt calent i l’ambient molt sec, influint també en els punts de cria en no poder les larves completar el seu cicle per manca d’aigua o espais humits.

No tinc per què dubtar d’aquesta explicació científica, però el cas és que també aquests dies he llegit que a Castelló el regidor de salut pública, el senyor Ferrer, s’afanyat a dir que, en el cas concret del mosquit tigre, ha estat la solta de mascles estèrils el fet que haja contribuït al descens considerable d’aquella població.

D’acord que un estiu sec redueix temporalment els mosquits perquè falten llocs de cria, a la vegada el escalfament sembla haver avançat la temporada; al juny se’n veien més que ara; el fet és que ara, al final del dia, l’absència de brunzits fa més agradable les nits, però cal no abaixar la guàrdia, cal continuar reforçant la vigilància i ampliar les ferramentes disponibles pel seu control.

“Els mosquits són xicotets, però sabuts”, això ja ho deia el meu avi fa més de 60 anys, ell no ho sabia, però en realitat aquests insectes disposen d’un rang de temperatura en el que el seu organisme funciona perfectament i, quan hi ha poca humitat i alta temperatura, són capaços d’autoregular-se, disminuint la seua activitat i amagar-se per, quan es tornen a donar condicions favorables, aparéixer novament.

El mosquit, ara per ara, ha deixat de ser el protagonista incòmode de cada capvespre. Les espirals fumejants, el spray repel·lent o la citronel·la dorm als caixons, però no, no és aquest un estiu sense mosquits, és un estiu sense plaga.

L’insecte segueix ací, el seu cicle continua, però el que resulta veritablement curiós és amb quina rapidesa es construeix la idea que el mosquit ha deixat de ser un problema.

L’aparent retirada del mosquit no és un misteri sobrenatural ni cap miracle, és el resultat d’un equilibri entre temperatura, pluja, hàbits i control. El problema no rau a alegrar-nos perquè n'hi haja menys, sinó creure que el risc de picadures ha desaparegut. La història recent demostra que quan l’insecte deixa d’incomodar és que està preparant la seua tornada; ja parlarem a la tardor amb temperatures no tan elevades i les primeres pluges…