Naturisme i nudisme

M’agrada la natura, el camp, la muntanya més que la mar que tampoc em desagrada; m’agrada passejar pels espais naturals i també pels carrers i places dels pobles que visite; no sé si puc ser considerat naturista en l’ample sentit de la paraula, tot i que m’agrada gaudir del sol, de l’aire lliure, de l’aigua, procure portar una alimentació equilibrada i procure defensar i tenir cura del medi ambient i dels recursos naturals que m’envolten, però fins ara, per allò de l’educació o del pudor o reserva de la intimitat, mai he practicat una altra de les característiques que solen vindre associades als naturistes, que és el nudisme, la nuesa compartida a l’aire lliure com a estat natural i no sexual, podent dir que soc naturista però no nudista.

Diuen els que entenen que practicar el naturisme i el nudisme, les dues “doctrines” pot arribar a ser beneficiós per adquirir un perfecte equilibri entre allò que és merament físic i el que tothom considera moral. No ho sé, tal vegada és així, però no ho he experimentat.

Per tenir cura del benestar físic, ara a l’estiu aprofite alguns matins per a apropar-me al meu entorn més proper, caminar unes horetes, no massa per allò de la calor, i ho faig acostant-me a la natura més propera, el passeig marítim entre el Planetari i Benicàssim, les platges de l’Heliòpolis, els Terrers, Almadrava o Voramar, i la més que coneguda i transitada via verda de l’antic traçat del tren, a més a més de fer exercici diari amb la bicicleta estàtica, açò últim per  prescripció facultativa per mantenir a ratlla el genoll que, qüestió de l’edat em dona certs problemes.

Ahir al matí passejant amb part de la família per la via verda de la mar, ja de retorn vam abandonar-la per continuar caminant vora la mar, per la costa verge de la Renegà i sense adonar-nos-en, tot i que sabia de la seua existència, vam trobar-nos de sobte amb la platja nudista de Bellver, un espai reduït, tranquil i que, en aquell moment estava ocupat per una dotzena mal contada de persones que gaudien del sol i de l’aigua.

En arribar al lloc va venir-me’n a la memòria la polèmica que no fa massa setmanes va tenir aquesta platja com a protagonista, ja que l’ajuntament d’Orpesa a la qual pertany la cala, va retirar de l’ordenança municipal la catalogació específica de “nudista”, consideració que havia estat introduïda en l’anterior legislatura i, encara que no prohibia específicament aquesta pràctica, l’eliminava la designació oficial i la senyalització específica.

Entenc que la pràctica del nudisme siga una forma de vida, recreativa, cultural i fins i tot educacional, per la qual cosa cal respectar-la. La promoció que els nudistes fan de la zona promovent el màxim contacte amb la natura fa que, tal vegada són els més respectuosos amb la zona. Açò vaig poder comprovar-ho ahir personalment, la platja i l’entorn estaven nets, pulcres. Donava gust acostar-se a l’aigua.

Més enllà del debat sobre el nudisme, cadascú és molt lliure de prendre el bany com vulga, el que caldria fer és dedicar més recursos a preservar el valor ambiental d’aquest tram del litoral que sembla en alguns llocs, per l’incivisme d’alguns usuaris i la manca de neteja i manteniment de l’entorn, per part del consistori, més que abandonat.

Grava, arena, roques, pins, aigua clara, en un entorn on els nadius o visitants, sobretot a l’estiu, naturistes o no, poden, podem passejar, banyar-nos i refrescar-nos i contemplar, sense pressa, els efectes de l’erosió de l’aigua i el vent, en les roques i els pins, descobrint formes inversemblants. Tot un luxe a l’abast de tothom…