Si hui empre prestat aquest títol pel meu escrit és perquè aquesta setmana
que ara acaba, he estat centrat en l'activitat agrícola de la recollida de les
olives i en la producció d'un oli de gran qualitat, no tan sols per la varietat
de les olives, arbequines, si més no també perquè la recollida l'he feta de
manera manual i l'extracció, al molí de confiança, feta per centrifugació a
baixa temperatura, que garanteix que l'oli conserve l'aroma, sabor i les
característiques del fruit del qual procedeix, un oli de primera premsada amb
una baixa acidesa i un suau sabor de fruita verda amb regusts de tomata.
Unes olives fruit d'unes oliveres no massa velles, no són mil·lenàries, ni tan sols centenàries, com a molt amb una vintena d'anys, però ubicades en una zona del terme de Castelló, a la partida de la Magdalena, amb un microclima que afavoreix el seu cultiu, a una parcel·la que per molts anys va estar dedicada al conreu de la taronja, però que en fer-se vells els arbres i no resultar beneficiosa la collita, vam decidir "apostar" per canviar el cultiu a l'olivera, per allò de tenir oli "per a casa" al llarg de tot l'any, com a aliment dels més saludables que hi ha.
Serà per les característiques del sòl, serà per la varietat, serà per la
cura en el conreu, o serà per tot a la vegada, que la característica més
excel·lent d'aquest, és la seua dolçor o suavitat, sent-ne els atributs
d'amargor i picant pràcticament absents.
He sentit dir moltes vegades que l'edat de les oliveres contribueix al conjunt de característiques diferencials de l'oli que s'obté, estic d'acord, però no vol dir això que aquell l'oli tinga una millor qualitat. El fet que les meues oliveres "se reguen" contribueix a fer que les olives tinguen una composició més regular, ja que la seua formació no té una dependència tan acusada de les condicions climatològiques de la temporada, tot i que el seu rendiment, puga arribar a ser més baix que les de secà.
La meua és una producció molt menuda i no es distribueix en cap punt de
venda, només entre familiars, amics i coneguts. No és un oli que se
professionalitza en cap marca, ja que, com he comentat abans, vam plantar
oliveres amb la intenció de poder degustar el nostre propi oli. No estem
parlant d'un producte que ha de mantenir l'economia familiar. Tot i això, si en
voleu una garrafeta, passeu per casa que us la vendré.
Preu? 45 euros els 5 litres. En aquest sentit, he de dir-vos que tenint en
compte que és un producte que s'utilitza en cru, cal mirar la quantitat que
s'ingereix respecte al preu, ja que un litre d'oli, ben gastat, dóna per a
molt.
És veritat que l'olivera i l'oli ens parlen d'una manera de viure i entendre la terra, que és símbol de pau, que en són molts i curiosos els refranys que tenen l'oli com a protagonista, "L'oli d'oliva tot mal esquiva", "La veritat i l'oli sempre suren" o "Pa calent, amb oli és menys dolent", també és el protagonista de moltes frases fetes, "Com una bassa d'oli", "Canviar l'aigua de les olives" o "S'escampen com una taca d'oli", i fins i tot el trobem en alguna endevinalla, "És groc com el safrà i pertot es pot posar"..., però independentment de tot això, hi ha pocs aliments que tinguen tantes propietats com l'oli d'oliva, considerat com l'eix que dóna caràcter a la dieta mediterrània, com a greix essencial per a la salut. Fins i tot en algunes cultures l'empren com a medicina.
Del meu o de qualsevol altre xicotet productor, però compreu oli d'oliva de
proximitat, no us en penedireu, és el millor producte per regular les ganes de
menjar, millorar la digestió, prevenir gastritis i úlceres, protegir el fetge i
cuidar el cor, que més podem demanar?
