Aparador provincial: fira i mercat.

Crec que va ser el Nadal del 2020 quan va celebrar-se per primera vegada "la fira nadalenca de la diputació" per promocionar el consum d'aliments amb segell castellonenc inclosos en la marca "Castelló ruta de sabor". Una exposició gastronòmica, que porta per meta incentivar l'adquisició de productes locals en aquestes festes que ara ens aprestem a celebrar.

El lloc elegit per col·locar els estands de les xicotetes empreses locals que van acceptar la invitació per mostrar i vendre la millor selecció dels seus productes, com era d'esperar per nàixer a l'aixopluc de la Diputació, fou la cèntrica plaça de les Aules.

A banda de poder contemplar la producció alimentària provincial, els assistents també vam poder gaudir d'activitats complementàries, des de 'showcookings' a presentacions de productes. Aquesta activitat va aconseguir en els dies en què va romandre activa no tan sols la potenciació de la marca "Castelló ruta de sabor", si més no també obrir un nou espai d'exposició on presentar a la ciutadania tota la gamma de productes que ofereix la nostra terra.

Per això, l'any següent, el 2021, des de les àrees de Turisme i Desenvolupament Rural de la Dipu, va tornar a apostar-se per "la fira", mantenint l'espai físic però augmentant considerablement el nombre de casetes amb productes cent per cent castellonencs.

El fet que del 8 a l'11 de desembre del 2022 des de la regidoria d'Innovació comercial, l'ajuntament impulsara una proposta per dinamitzar el centre de la ciutat, amb la celebració d'un "Mercat Nadalenc" que va oferir desenes d'activitats per a un públic familiar i una àmplia varietat de productes a les seues parades, ubicades entre els carrers de Cavallers, Major i plaça de les Aules, unit a l'augment anual del nombre de casetes de la fira nadalenca de la diputació, va fer que aquesta darrera fóra traslladada a un nou espai, a la plaça de l'Hort dels Corders, essent 22 les empreses que finalment van muntar les seues paradetes en aquell emblemàtic lloc.

Ara, arribats a aquestes dates, i des d'ahir 8 i fins demà dia 10, novament l'Hort dels Corders acull una nova edició d'aquest aparador gastronòmic, amb una clara i doble aposta, presentar i mostrar els productes i aconseguir que els visitants els compren i els consumisquen, per això podem parlar a la vegada de fira i mercat.

Una estona al matí i una altra a la vesprada vaig acostar-me ahir a aquest espai de promoció i venda de productes, i tant en una com en l'altra ocasió, vaig sentir en abandonar la plaça la mateixa sensació: com a fira, com a promoció, s'estava assolint l'èxit, molta gent passejava entre les casetes, observava amb més o menys atenció els productes i atenia la demostració culinària que en un moment de la vesprada, el xef Miguel Barrera del restaurant Cal Paradís de Vall d'Alba realitzava, però les vendes, dels diferents productors semblaven ser-ne poques d'acord amb el nombre de bosses amb què els visitants abandonaven el lloc.

I jo mateix em feia la pregunta: si hi havia interés manifest pels productes, per què no es traduïa en major nombre de compres? I la resposta és molt senzilla, els productes, licors, tomates, olis, melmelades, embotits, cerveses, xocolata, trufes, torrons i dolços, resultaven massa cars per les butxaques mitjanes d'aquells que ens acostàvem.

He llegit en algun lloc que una de les prioritats, un dels objectius a aconseguir per la nova presidenta de la diputació castellonenca, la senyora Marta Barrachina, és "que el sabor a Castellón se deguste todo el año y más allá de nuestro territorio".

Sense ser expert en el tema li diria a la senyora Barrachina que crec que hi ha dues maneres complementàries per obtenir aquell objectiu, una mitjançant un impuls i reforç de la projecció de la marca, participant en fires i festivals gastronòmics, locals, nacionals i internacionals, cas de Fitur, Madrid Fusion o Mediterrànea gastrònoma, l'altra amb uns preus de venda atraients, amb beneficis menors pels productors, reclam per incentivar el consum entre aquells que s'acosten als aparadors de la fira ruta de sabor o al mercat nadalenc.

Com a fira no tinc cap dubte l'èxit està assegurat, com a mercat, tot i que jo vaig contribuir amb una adquisició testimonial, crec que el resultat no estarà a l'altura de l'esforç de productors, expositors i organitzadors. Tal vegada caldria plantejar-se si amb preus una mica més baixos, les vendes augmentarien i els beneficis encara serien idèntics. A la fi, pot ser només qüestió de màrqueting, investigar un mercat, oferir valor i satisfer el client.

Els temps canvien...

Hui és del dia de la Immaculada Concepció. Vaja per davant la meua felicitació a totes aquelles "Conxes, Immes i Macus", que hui celebren el seu sant. Un dia festiu, una festa de carácter religiosa que fa referència a la concepció de la Mare de Déu, nascuda sense pecat ni culpa fins a la mort, tal com indica el dogma de l'Església catòlica recollit el 8 de desembre de 1854 .

Un dia, el de hui, escollit perquè, segons la tradició, la Mare de Déu va néixer un 8 d'octubre i que, per tant, es calcula que va ser concebuda el 8 de desembre, en comptar els nou mesos de gestació abans del naixement de qualsevol persona. L'origen de la festa religiosa data del segle XIX, però a Espanya va començar a celebrar-se celebrant des del 1644, commemorant l'anomenat miracle de la Batalla d'Empel, que va succeir entre els dies 7 i 8 de desembre de 1585 a la coneguda com a guerra dels Vuitanta Anys. Es diu que un soldat va trobar una figura de la Immaculada Concepció mentre cavava una trinxera, i els soldats van resar encomanant-s'hi perquè tenien una situació molt difícil per guanyar la batalla. L'endemà al matí, es va descobrir que el riu proper al camp de batalla s'havia congelat, amb un vent sobtat i molt fred, cosa que va permetre que les tropes espanyoles pogueren fugir pel gel i atacar per sorpresa els seus enemics, aconseguint guanyar un combat sobre el qual no tenien gaires possibilitats al principi.

Un dia en què a més d'honorar la Mare de Déu, per molts anys va dedicar-se per extensió del seu amor i les seues virtuts, a totes les mares, a l'amor filial, garantia de fidelitat i presència continua, des de la terra o des del cel, i guarda continua envers els fills.

És veritat que la nostra generació estem acostumats a celebrar el Dia de la Mare el primer diumenge del mes de maig, però no sempre va ser així, ja que des del segle XVII i fins al 1965, any en què es va decidir traslladar de data, la celebració en homenatge a les mares sempre va ser el dia 8 de desembre, coincidint amb la festivitat de la Immaculada Concepció.

Però els temps canvien, i si fins aleshores la festa en honor de totes les mares tenia un caràcter únicament religiós, a patir d'aquell 1965 comença la transformació acabant per imposar-se un model de festa més comercial, convertint-se més en una jornada per gastar i comprar regals que per venerar veritablement la figura materna.

La principal raó que va influir i molt en aquella decisió de traslladar la data del Dia de la Mare des del 8 de desembre fins al mes de maig, va ser que els propietaris dels comerços i grans magatzems volien per a tal dia un model de festa més consumista.

Aquest canvi dràstic de data, en una Espanya Franquista, no podia quedar en una simple celebració comercial, per la qual cosa, astutament, es va posar el primer diumenge de maig, al·legant que aquest era l'inici del "Mes de Maria" i, per tant, el de totes les mares.

En aquest més de mig segle que ha passat des de llavors, la festivitat de hui com a antic Dia de la Mare, a més de no ser ja quasi recordada per ningú, tot i continuar sent festiu, ha perdut, per a la gran majoria de persones, qualsevol simbologia religiosa; unit al fet que des de 1983 per allò de la celebració de la Carta Magna, el dia 6 també és festiu, són dates que, venen com anell al dit, perquè nombrosos veïns aprofiten per a fer-se una escapada i gaudir d'unes petites vacances, més encara en aquest 2023 en què els dos dies han caigut força bé per poder gaudir d'un pont, dimecres i divendres, permetent que, tot i l'esforç de l'equip de govern municipal per omplir d'actes els carrers i places de la ciutat, hagen estat molts els veïns que hagen triat gaudir d'un llarg cap de setmana, fora de casa.

I és que els temps canvien, els nous i més moderns mitjans de comunicació faciliten els desplaçaments, i el turisme actiu, l'ecoturisme i fins i tot el gastroturisme, s'imposen assolint xifres de rècord. I és que evolucionar, canviar, és sinònim de vida lliure i activa...

Cadascú a sa casa fa el que vol...

...el que pot o el que li deixen, afegiria jo. Aquesta frase tan explícita m'ha vingut al cap aquest matí en veure una fotografia que circula per les xarxes socials on es veu el nostre bicentenari, volgut i estimat casino antic, ple de banderes espanyoles penjant dels seus balcons, supose que guarnit, de manera especial, ahir dia 6 per commemorar l'aniversari de la Constitució, comptant amb el beneplàcit dels seus socis.

També a la vegada, serà casualitat o no, m'he trobat, a les xarxes, una frase més que contundent que no sé qui ni quan s'haurà pronunciat, amb la qual m'he sentit identificat i que ve a ficar el contrapunt a allò de la bandera: "L'orgull d'un espanyol no hauria de ser presumir d'una bandera, l'orgull seria presumir d'una sanitat, una educació, una justícia i una premsa de qualitat".

Res tinc contra aquells que pengen dels seus balcons, finestres o espais particulars la bandera d'Espanya, però tinc ben clar que no se és més patriota perquè tragues la bandera al carrer. Cadascú pensa com vol i estima la seua terra a la seua manera i lluita pel seu país, però la bandera, més enllà de la representació oficial del país, és un concepte abstracte i, per tant, irracional.

És cert que l'esquerra espanyola no ha sentit massa fervor per la "rojigualda" perquè la identificava amb la dictadura franquista, que la va imposar després de guanyar la Guerra civil, tot i ser molt més antiga. És cert també que al llarg de la democràcia ha tingut una relació carregada de prejudicis i complexos de tipus sentimental i ideològic, tal vegada per ser massa emprada com a instrumentalització per a altres fins polítics per la dreta espanyola, però al mateix temps és cert que sense ser Espanya un estat plurinacional, sí que el nostre país està format per un conjunt de nacionalitats històriques, entre elles la valenciana, la qual cosa ve a significar que Espanya és un Estat de nacions, és a dir, un Estat en què la mateixa Espanya no és una nació, de manera que a pesar de ser l'ensenya nacional representativa de tot l'estat, per sobre d'aquesta, per lògica, hauria d'estar, al nostre territori, la senyera valenciana i si m'atabaleu la local, amb la franja verda.

Que en les institucions públiques haja d'aparèixer la bandera nacional al costat de l'autonòmica és, agrade o no, obligatori. D'altra banda, que per festejar o recordar esdeveniments de tipus socials, esportius o cívics, dels balcons i finestres dels domicilis particulars pengen banderes nacionals, autonòmiques o locals, és cosa de cadascú, però que un casino, una associació per definició integrada per persones amb interessos, condicions o característiques diverses, òmpliga els seus balcons amb grans banderes espanyoles és, a parer meu, fer un ús partidista de les seues instal·lacions i fer un mal servei, com a mínim, a part dels actuals socis i, més encara dels futurs, en una societat plural com és la castellonenca.

Si el nostre "casino antic", com em consta, vol llevar-se l'etiqueta d'eclèctic, ranci, d'entorn exclusivament masculí, burgés i elitista, de ser un lloc només per "la bona societat", i vol continuar obrint-se a la societat plural, accions com aquesta d'omplir les seues balconades amb grans banderes nacionals, tot i ser ahir el millor dia propici per fer-ho, no crec fora el més encertat.

El casino hauria de fer el possible i impossible per mantenir certa neutralitat política, evitant accions que poden entendres com a polítiques, i que continuara amb els esforços d'avançar amb l'accés a la cultura i el divertiment.

Banderes independentistes, espanyoles, catalanes, valencianes, bandera arco iris, de l'orgull, multicolors, que simbolitza els moviments de les orientacions sexuals i identitats de gènere tradicionalment discriminades i perseguides, que demanen respecte per la diversitat de qualsevol classe, totes han de ser acceptades a les façanes dels espais privats particulars, perquè cadascú a casa seua fa el que vol, una cosa ben diferent és, des d'una institució, "voler guanyar-se el govern de torn" aprofitant un moment, un govern, una diada...

Si el casino antic de Castelló vol continuar sent un element social dinamitzador de l'àmbit cultural castellonenc, no hauria de tornar a "patinar" en accions com aquesta i pensar que en els anys de la segona desena del segle XXI, nous temps amb noves mentalitats i nous escenaris socials, demanen més pluralisme.

"Aquellas pequeñas cosas"

La "Gaceta de Madrid" va publicar per ordre del Ministeri de la Governació del Govern de la República, el diumenge 30 de juliol de 1933, la llei d'ordre públic, dedicant l'article 20 a l'anomenat "estat de prevenció", mesura aplicable quan l'alteració de l'ordre públic exigira mesures que, considerant-se greus, no arribaren a justificar la suspensió de les garanties constitucionals; de manera que l'estat de prevenció en la pràctica es convertia en una modalitat de l'estat d'emergència, en un mecanisme constitucional per enfrontar o frenar algun possible conflicte en l'àmbit de població.

Tal dia com hui, del 1933, fa 90 anys, "El Heraldo de Castellón", publicava a la segona pàgina una nota que deia: "El secretari particular del governador civil, senyor Rodriguez de Murviedro ha dit aquest matí als periodistes que no hi havia novetat i que aquesta vesprada es publicaria el bàndol oportú, declarant l'estat de prevenció en aquesta província", d'acord amb el decret de la presidència del Consell de Ministres del dia anterior, que declarava l'estat de prevenció a tot el territori nacional.

Aquest fet va afectar el dret de lliure de circulació pel territori nacional, facultant la intervenció en indústries i comerços que motivaren alteracions de l'ordre públic, amb la possibilitat de suspendre'ls temporalment, obligant a la presentació prèvia de publicacions i atribuir competències preventives sobre reunions i associacions de qualsevol classe; excepcionalitat que va estar permanentment declarada pràcticament fins a l'inici de la guerra civil.

Després del període de la dictadura franquista i tot el conjunt de les anomenades Lleis Fonamentals dictades per l'anterior règim, Joan Carles de Borbó va iniciar el 1975 el seu regnat, aprovant-se inicialment per les Corts Espanyoles la Llei per a la Reforma Política, base i inici que culminaria a la Constitució de 1978.

Hui, celebrem el 45 aniversari de la darrera i actual Constitució espanyola, la del 1978, que estableix les bases de la convivència democràtica dels ciutadans espanyols i que, vet per on, tot i no parlar directament "d'estat de prevenció" sí que tanca el seu Títol I regulant a l'article 55 la suspensió dels drets i llibertats.

Així, podem dir que la nostra Constitució, en línia amb les Constitucions més modernes, fa referència a una diversitat de situacions excepcionals, que permeten, com a mesures també excepcionals, la màxima limitació de drets i llibertats, és a dir, la suspensió del seu exercici de dues formes possibles, com a suspensió de caràcter general, quan circumstàncies extraordinàries feren impossible el manteniment de la normalitat mitjançant els poders ordinaris de les autoritats, i com a suspensió individualitzada a qui amb les seues accions pose en perill els drets fonamentals de les altres persones.

I en aquest marc, celebra hui Espanya el dia festiu de la Constitució, malgrat que L'ONCE dedique el seu cupó aquest dimecres, difonent el 45 aniversari mitjançant 5 milions de cupons, malgrat que la normalitat democràtica inclou fins i tot a més de l'hissat de la bandera enfront del Senat i la recepció dels convidats al Congrés escoltant, abans del discurs de la presidenta, el tema "Aquellas pequeñas cosas" de Serrat, amb el missatge que, directament o de forma indirecta, identifica la memòria pels records, pels esdeveniments viscuts i per totes aquestes coses que ens fa bé recordar, però que en fi no són res més que petites coses; malgrat tot açò, estic segur que hui seran molts els ciutadans que mantindran una tensió i crispació polítiques, més o menys manifestes, per la llei d'amnistia, que PP i Vox consideren inconstitucional, i per la no renovació del Consell General del Poder Judicial, caducat des de fa ja cinc anys.

A Castelló a més de l'acte institucional autonòmic del Consell de la Generalitat en la Diputació en què es lliurarà la Distinció per la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals als diputats, diputades i senadors elegits en les províncies d'Alacant, Castelló i València, que, aprovaren el text de la Constitució espanyola, el Govern municipal commemora la diada amb una lectura ininterrompuda del text de la Constitució i un concert de la banda municipal, totes dues accions a celebrar a la plaça Major.

Tot i que la diada tinga com a darrera finalitat solemnitzar l'aniversari de la data en què el poble espanyol va ratificar mitjançant referèndum la Constitució, estic més que convençut que per molts veïns i veïnes, el millor de tot, és que "és festiu, no laborable", festa pagada... "Aquellas pequeñas cosas", una gran idea que el senyor Felipe González va tenir un llunyà any de 1983...

Dia internacional del voluntariat

Hui, 5 de desembre, dia 339 de l'any, és un dia especial, i ho és perquè fa tot just 38 anys, el 1985, l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar que el 5 de desembre se celebrara mundialment el Dia Internacional de Voluntariat, amb la finalitat de contribuir i sensibilitzar al públic de tot el món sobre el voluntariat des de tots els seus vessants.

Des d'aquell moment, a Castelló, sempre s'ha promogut la celebració amb un caràcter de reconeixement de la important tasca que fan els voluntaris i voluntàries que actuen organitzadament per mitjà de les entitats públiques o de les diferents associacions de caràcter més o menys privades, fins i tot, durant uns anys, el saló de plens de l'Ajuntament acollia amb un acte institucional la celebració i reconeixement d'aquelles persones voluntàries que dedicaven part del seu temps a accions solidàries.

És veritat que en cada persona voluntària hi ha uns valors concrets que la porten a desenvolupar aquesta tasca, i sempre, la persona voluntària és solidària i generosa, capaç de comprometre's, empàtica i respectuosa, sobretot si es tracta d'activitats relacionades amb persones.

També és ben cert que cada dia que passa, a la nostra ciutat, en són més els camps que necessiten i es nodreixen dels voluntaris i, per tant, són moltes les possibilitats que s'obrin als veïns interessats. Associacions com Caritas, Asperger, Acast, Patim, Alzeimer, Esclerosis, Oxfam... reben amb els braços oberts aquells que volen dedicar-los part del seu temps i de les seues energies; d'altra banda, els hospitals, residències de gent gran o el mateix ajuntament a través del servei de protecció civil o servei de seguretat viària en entrada i eixida dels escolars dels centres educatius, han funcionat més que bé.

Tal vegada per aquests motius, el passat mes d'octubre l'alcaldessa de la ciutat va fer pública la notícia que Castelló comptarà amb una Oficina del Voluntariat on inscriure's i des de la qual derivar als ciutadans a les organitzacions necessitades de recursos, i no fa massa dies, la darrera setmana de novembre, des de l'ajuntament, i amb motiu de la festa nadalenca dedicada als diferents col·lectius i associacions de majors que hi ha a la ciutat, va anunciar-se que ja es compta amb 17 persones per recuperar el servei de seguretat viària escolar.

No dic jo que siga només aquest tipus de servei de voluntariat, el que ajude les persones a sentir-se actives, i de passada prestar un servei molt valuós per a la societat, pensar així tot i que amb una tasca més que acceptable, seria incomplet, deixant de costat aquells que, mostren la seua cara més voluntària a través de l'esport, cas dels voluntaris de la fundació albinegra o dels centenars més que necessaris per a l'organització i bon desenvolupament de la marató de Castelló, l'esdeveniment Esportiu més important a la ciutat al llarg de l'any, organitzat pel club d'atletisme Running Castelló i el Patronat d'Esports.

Si afirmem que els voluntaris, del tipus que siguen, són una peça clau i un dels motius de fer avançar la ciutat, siga per la solidaritat o per l'ajuda desinteressada abans, ara i sempre, també la participació en activitats socials, culturals o esportives, en un espai públic, la ciutat, i unes responsabilitats comunes, arriben a generar una ciutadania més activa i una dimensió comunitària més oberta.

I sí, jo també sóc voluntari. En aquest cas per ficar el meu granet de sorra en aconseguir l'optimització dels recursos per una major funció social en la marató. Si vosaltres també voleu ser-ho només cal  ANOTAR-SE

Tots som vàlids en aquest vaixell del voluntariat, en qualsevol camp, només és qüestió de ganes, per això voldria acabar aquest escrit amb una frase d'un voluntari nicaragüenc que resum molt bé el que suposa aquest dia internacional:" Per molt petites que siguen les coses que fem, d'una manera o altra estem incidint en el canvi de les nostres realitats. Com a voluntari som agents del canvi social". I jo afegiria, en aquest cas del nostre poble, del nostre estimat Castelló.