Tanmateix,i ha hagut alguns altres, molts més, que per unes o altres circumstàncies esdevingudes en passar del temps, han passat a formar part del meu bagatge de records, mossens que he admirat per més d'una raó que, ara no venen al cas, i que en moltes ocasions, van arribar a la meua vida de casualitat, sense esperar-ho, i també de casualitat, un dia van allunyar-se.
Ara, en aquesta primera setmana del mes d'agost, també la casualitat ha volgut que dos d'aquells "bons homes" tornen a la meua memòria, per dos motius diferents i en certa manera relacionats. Dos mossens de vides paral·leles que, compartint el poble natal, Artana, i els cognoms Herrero i Llidó, desconec si eren família directa, de segur, en vida van també compartir il·lusions, esperances, desitjos i inquietuds, Joan Ramon Herrero Llidó, nascut el 1933 i que va faltar el 1997, i Joan Llidó Herrero, nascut el 1943 i que va faltar fa tres dies, el darrer 31 de juliol.
Tots dos estudiants al seminari diocesà de Tortosa i ordenats sacerdots amb 10 anys de diferència, els que es portaven d'edat, van desenvolupar el seu ministeri sacerdotal amb càrrecs diferents, i per motius també diferents, van arribar a creuar-se en el meu camí.
A Joan Ramon Herrero vaig conèixer-lo per la seua relació amb la música. Ell va ser el creador el 1978 de la "Coral Polifónica Castellonense" que el 1981 va adoptar el nom de "Vicent Ripollés", encarregant-se de la seua direcció fins al moment del seu traspàs. Aquesta coral des dels seus inicis i per impuls del mossén va incloure en el seu repertori musical obres religioses de la compositora castellonenca Matilde Salvador, per la qual cosa, no va resultar estrany que, en el moment de pensar quin grup hauria "de cantar", en l'estrena l'any 1980, les peces del retaule nadalenc del Betlem de la Pigà, musicat per la mateixa Matilde, es pensara en la Vicent Ripollés i, jo com un membre més del col·lectiu que havia de posar en escena aquell comboi, entrara en contacte amb mossén Herrero, per tal de negociar amb ell, Matilde, Toni Porcar com a director escènic i altres membres el paper de la coral en la representació. Per un bon grapat d'anys els cantaires de la Ripollés i el seu director, en arribar Nadal, arribaven també al meu cercle personal. Ara, més de 40 anys després, el recorde com un home exigent, perfeccionista, entregat a la música i, fins i tot, per aconseguir la major i més clara sonoritat de les interpretacions capac d'enfadar-se.
Una mica "de rebot", hui mateix, casualitat m'arriba una invitació. Aquest propvinent 13 d'agost, es compliran 25 anys del traspàs del mossén i la coral que porta el seu nom, nascuda l'any 2000, em convida a participar en la missa commemorativa i de record, amb una curiositat, que m'ha cridat l'atenció, el prec de confirmar assistència...
Molt diferent i també posterior, va ser el contacte que vaig mantenir amb l'altre mossén, Joan Llidó Herrero, en aquest cas per pura coincidència. Ell com a gran humanista va ser professor titular del departament d'educació de la universitat Jaume I, centre on jo, tot i que en la categoria d'associat, vaig formar part uns pocs anys del mateix departament, coincidint en algunes ocasions en passadissos i ascensors, compartint curts moments amb el mossén, a la vegada que anava seguint, és veritat que una mica des de la distància, les seues dificultats primer en la creació del convent de Mercedaris de Sant Josep Obrer i, després de la parròquia del Salvador al raval universitari.
Un home que, fins al moment del seu traspàs i com bé ho recordava ahir un dels seus amics i, en aquest cas, també meu "que va posar el seu talent al servei de Déu i del seu poble, enamorat de Jesucrist i un autèntic humanista que ens va acostar a Déu i al seu amor immens i que va convertir en coordenades de la seua missió, la llibertat i l'amistat", paraules que compartisc plenament.
Dos mossens a qui Déu tocà el cor, d'una forma o d'altra va passar pel seu costat, i que van adonar-se que volia alguna cosa d'ells. Persones amb criteri i no amb una llista de criteris a qui Castelló mai estarà prou agraït. Descansen en la pau de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada