A terres valencianes, i a Castelló en concret, la festa popularment coneguda per festa de la Mare de Déu d'Agost té una llarga tradició. Fa pocs dies i en aquest mateix lloc, en parlar de la popularitat de Sant Roc al nostre poble, vaig deixar constància de com els Jurats de la ciutat, al segle XVII, tenien més que clar que, la representació del misteri, que escenificava la dormició, assumpció i coronació de la Marededeu, havia de continuar sent la festa per excel·lència al voltant de les celebracions de l'Assumpció.
I és que des de finals del segle XV, 1497 els castellonencs, en arribar mitjà agost, es familiaritzaven amb tot allò que singularitzava el teatre assumpcionista: els personatges, la Verge, l'àngel Gabriel, l'Esperit Sant, Déu, Jesús, i els apòstols, els elements escenogràfics, el cadafal i llit, i els aeris, núvol, cadireta i cel; un espectacle en el qual la combinació de text en vers, música i escenografia, moltes vegades impactant, gràcies a l'ús de ginys de tota mena, era capaç de transmetre un missatge doctrinal mitjançant la persuasió emocional dels espectadors.
Així i fins al moment de
la seua desaparició a la fi del segle XVII, quan la cúpula catòlica va vetar
els espectacles teatrals a l'interior dels temples, segons les consideracions
emanades del concili de Trent i ser aquella definitivament prohibida pel bisbe
de Tortosa, va ser considerada la peça més destacada del patrimoni teatral
castellonenc.
Aquesta prohibició i desaparició escènica del "Misteri de Castelló" va fer que, d'una banda, es perguera per sempre la versió original en valencià, encara que se n'han conservat dues versions de la consueta, traduïdes al castellà: una, de finals del segle XVII, copiada pel notari Jaume Cases en el Llibre verd de Castelló i l'altra, també de la mateixa època però amb un text lleugerament més curt, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, i d'altra, que el veïnat anara, amb el pas dels anys, oblidant que el 15 d'agost va arribar a ser festa grossa religiosa amb el drama sacrolíric del Misteri de l'Assumpció com a eix central.
El "Misteri" va caure per més de tres segles en el més gran dels oblits, fins que l'any 1999 i amb motiu del 75 aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó i amb una forta injecció econòmica, va tornar-se a representar; malgrat l'èxit aconseguit no tingué continuïtat, però el misteri romania en la memòria i el 2008 amb commemoració de l'any marià de Lledó va tornar a representar-se.
Deu anys després, el 14 de desembre del 2018 una renovada representació basada en la versió en castellà sobre una partitura de la compositora Matilde Salvador va tornar a portar el misteri a la cocatedral. Paco Signes, Santiago López, Fernando Vilar i molts i molts altres castellonencs ho van fer realitat.
La data no era l'adient, el misteri havia d'haver estat representat tal dia com demà, era quan li pertocava, però, ja se sap, Castelló a l'agost està buit, i aquesta representació de temàtica religiosa que combina vers, música i escenografia, requereix també, per descomptat, d'un públic que, a més de ser capaç d'emocionar-se amb els girs dramàtics de l'obra, ho faça amb ganes i fent front a la calor que puga fer en aquests dies.
Ara, després de tres representacions i amb una recuperació que sembla definitiva de l'auto sacramental, aconseguida aquesta finalitat, crec seria ja el moment d'anar plantejant-se la seua recuperació en la data que realment li pertoca, el 15 d'agost i convertir-lo així en un dels principals actes culturals de l'estiu castellonenc. Serà possible? Ningú diu que la tasca siga fácil, però en aquesta vida tot és possible, de més grosses se n'han vist a Castelló...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada