Desusades diversions…

Tal dia com avuí, de 1670, fa 352 anys van finalitzar les obres de la nova Capella de la Comunió de l’església Major de Castelló que, ubicada a les espatlles de les capelles de Sant Antoni i de la Mare de Déu dels Desemaparats, agafant solar de les antigues carnisseries, va canviar la fesomia i composició del temple, fins que per acord municipal del novembre de 1936 va ser enderrocada juntament amb la resta de l’església. Finalitzada la guerra civil va iniciar-se la seua reconstrucció, aprofitant-se alguns dels arcs originals per ubicar-los a la nova capella.

Amb motiu de l’acte de benedicció de la capella i per solemnitzar tan feliç esdeveniment la ciutat va determinar celebrar huit dies de festes, unint-les, en aquella ocasió,  a les ordinàries se ende la Mare de Déu d’Agost i de Sant Roc.

Diuen les cròniques que els tres primers dies de festa van córrer a càrrec de la Vila, realitzant-se entre d’altres festejos grans lluminàries, llançament de focs d’artifici i bous embolats; el quart dia va ser el clergat qui va organitzar la festa amb solemne missa i sermó.

La gran novetat de les festes va tenir lloc el cinqué dia i va estar a càrrec dels cavallers i ciutadans nobles de la Vila, que van voler recuperar per al poble dues desusades diversions, a saber, les corregudes d’anell i l l’estaferm.

Eren aquests dos espectacles de cavalls i cavallers on es posava a prova la seua habilitat, mostrant la seua compenetració amb els seus cavalls. Les corregudes d’anell consistien a endevinar una anella corrent amb el cavall a gran velocitat, reminiscencia d’un dels antics jocs dels tornejos medievals i que, van tenir tant d’èxit i despertar tanta afició que, van continuar celebrant-se esporàdicament al nostre poble, amb algunes modificacions, arribant als nostres dies, conegudes popularment com a corregudes per la joia.

L’altra novetat també de clara reminiscencia medieval i gens vista al nostre poble va ser l’estaferm. Aquest espectacle agafava el nom d’un ninot o maniquí fet de fusta que utilitzaven els cavallers a l'edat mitjana per a l'entrenament pels combats.  El ninot romania clavat en un pal giratori i anava armat amb un escut a la mà esquerra, mentre que a la mà dreta hi duia un fuet o bé una corretja o llenca de la qual penjaven unes boles o uns saquets de sorra i s'emplaçava al final d'una pista a la qual els corredors es llançaven a cavall simulant una situació real de combat. La perícia consistia a ferir amb la llança l'escut i evitar que el ninot, que amb l'impacte havia iniciat un moviment rotatori, colpegés el participant amb l'arma que duia a l'altra mà. Huit parelles de cavallers van participar al torneig.

I on direu van realitzar-se aquests espectacles? A la platja com sembla ha continuat la tradició? No, al centre de la Vila. L’ajuntament va encarregar-se de delimitar una zona al carrer Major, enfront del convent de Santa  Clara, aixecant dues tribunes, una per a les dames de la Vila i l’altra pels oficials i convidats, deixant la resta del palenc per ser ocupat pels veïns, que van gaudir i molt dels espectacles.

Com en qualsevol altre joc, el o els guanyadors haurien de rebre un trofeu, un premi que, en aquella ocasió va consistir en 50 parells de guants, de diferents colors i mides i que, en altres ocasions posteriors van ser substituits per  un mocador de  seda, “una joia”, un objecte molt valuós per les terres de la Plana que tant esforç  havien dedicat al cultiu d'aquesta fibra.

Diuen les cròniques que el poble va quedar molt satisfet de tan curiosa festa, cridant l'atenció els brillants vestits que lluïen els genets muntats en briosos corsers i la magnificència de l'espectacle desconegut a Castelló fins aleshores.

De la resta de “la huitena festera” cal dir que el sisé, seté i huité dia, les celebracions van anar a càrrec dels notaris, llauradors i oficis, respectivament, continuant les celebracions religioses d’acció de gràcies, els bous i fins i tot la realització d’un simulacre de guerra per un terç d’oficials armats amb arcabussos, encapçalats pel capità José Egual.