La ciutat

La ciutat

dissabte, 20 d’agost del 2022

Foc a l'agost.

Vivim en una terra privilegiada, en una temperatura ideal tant a l'estiu (sense calor excessiva), com a l'hivern (sense fredor extrema ni fortes gelades). El nostre és un clima atemperat i la natura que ens envolta és variada. Són pocs els territoris com el nostre on podem passar en poc més d'una hora d'un espai d'alta muntanya a passejar per vora mar.

Però, també i com diuen els experts, conseqüència directa del canvi climàtic que afecta a tot el planeta, la climatologia que afecta el nostre entorn més proper, cada any que passa, sofreix canvis més dràstics i, malauradament sembla que, per motius diferents, poc o molt poc estem fent per frenar aquella degradació.


No crec siga tot qüestió de diners, que també, però malgrat totes les campanyes de sensibilització que quan arriba l'estiu, any rere any s'engeguen per intentar que el flagell del foc no arruïne l'entorn natural, sembla no tinguen tota l'efectivitat que les previsions li concedeixen.

I, així, novament, ha tornat a passar. Ara ha caigut el càstig sobre els pobles més amagats de l'Alt Palància, pobles que de la nit al dia han vist trasbalsada tota la seua tranquil·litat i devastats els seus termes.

Si, és veritat que aquest estiu podem considerar-lo excepcional per les altes temperatures, la baixa humitat, la falta de pluges i la forca per moments del vent, però, també ho és el fet que, els experts anaven dient-nos era previsible i, el que ha de ser més preocupant, que aquesta situació de no ocórrer un miracle, cada anys sembla serà més normal.

Aleshores no valen lamentacions i cal actuar, però cal fer-ho amb eficàcia i, no només augmentant els mitjans materials i personals destinats a la prevenció i actuació quan el foc faça presència, que tot i ser necessaris no aconsegueixen que aquests deixen de ser tan sols complementaris i, en ocasions com aquesta de Begís, com en altres moltes, el foc sembla guanyar-la la batalla en més d'un front, ficant en perill, i en més d'una ocasió, emportant-se les vides humanes.


No soc expert, però tinc memòria
. No sé la solució, això no obstant com a aficionat senderista en el meu caminar per la muntanya no deixe d'observar la manca de cura i manteniment de senders, tallafocs i veredes i com d'abandonada, en moltes ocasions, es troba la muntanya, molt més perceptible cada any que passa.

Em crida l'atenció que tot i situant-nos al territori valencià per sobre de la mitjana nacional en inversió en el sector forestal per hectàrea, ens trobem davant un problema de tenir una política activa clara en aquest sector quan més del 56% del territori és forestal.

És veritat que la problemàtica augmenta cada dia que passa per l'abandonament rural constant i, els propietaris forestals, no veuen rendible els seus recursos de muntanya ni per iniciatives turístiques, ni per gestió de biomassa, ni d'alimentació... de manera que a hores d'ara, en el cas de finques particulars, ens trobem amb moltes zones boscoses hiperdensificades que necessiten amb urgència "aclarides", eliminant part de l'arborat i tractant d'aprofitar els usos i les millores per la producció de fusta, suro o resina. Unes ajudes oficials vindrien molt bé i, possiblement, serien part de la solució, per aconseguir una neteja de sendeers i camins i un legítim aprofitament del bosc de manera sostenible.


D'altra banda, si ens centrem en els parcs naturals o espais públics, estareu d'acord amb mí què cal actuar amb polítiques més conservadores que generen beneficis en forma de serveis ambientals. Com? Se m'acud que, per exemple, començant per eliminar la necromassa de boscos impossibles de penetrar i disposats per a cremar. Donar feina als veïns d'un poble que es troben a l'atur i cobrant el subsidi podria ser també, tal vegada, part de la solució.

Tenim una necessitat imperiosa de gestió forestal sostenible i si no ens aprestem a desenvolupar-la, invertint a més a més de diners en l'extinció, destinant-se una part a pagar serveis ambientals i subvencionar neteges, molt em tem que els focs que cada dia ens envolten i ens ensurten, aniran en augment. Temps per venir futur...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada