La ciutat

La ciutat

dimarts, 30 d’agost del 2022

Tot a Madrid!

Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix origen que els bascs primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als Pirineus per tot el país. Aquests pobles malgrat que les seues característiques culturals eren comunes, constituïren tribus separades i, per tant, formaven una sèrie de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les altres però dins d'una mateixa cultura.

Al País Valencià els poblats més importants estaven situats a llocs vorejant les zones d'aiguamolls, però en tossals en "terra ferma", que feien possible una millor defensa i donaven un terreny més segur on construir.

Aquests pobles, dels que sabem molt poc, ens deixaren sobretot clares mostres del seu art i la cultura; la peça més coneguda de totes és la Dama d'Elx, un bust de pedra que representa a una dona noble dels il·licitans. Amb el monyo arreplegat en un complicat pentinat, al seu rostre es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana, i és sense dubte, la més rellevant representació d'art ibèric del món. Va ser trobada casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de la localitat d'Elx i datada al segle IV o V abans de Crist.


Una altra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades al País Valencià, és el famós Guerrer de Moixent, una estatueta de plom trobada a la localitat del mateix nom que representa un guerrer ibèric nu damunt un cavall amb la falcata i preparat per a entrar en combat. Datat del segle IV o V aC, fou trobada el 21 de juliol de 1931

I si la primera, la dama apareix a Alacant i la segona, el guerrer, a València, també a la nostra província i en concret al nostre terme municipal, en un pujolet situat a prop del Grau, el 1851, tal dia com hui, va trobar-se una planxa de plom, escrit per una sola cara, que conté 21 paraules i 154 signes, conformant un dels textos més llargs conservats al signari ibèric i datat al segle II aC (ja vaig parlar en aquest mateix blog el 30-08-2018 de la troballa).


És veritat que els museus són les institucions clau per a la gestió del Patrimoni Històric del país
encarregats de donar als ciutadans prestacions derivades no només de l'exposició, sinó també de la investigació i el gaudi intel·lectual i artístic, espais de foment de la participació cultural, lúdica i científica, mitjançant la connexió dels béns dipositats en ells, amb els valors històrics, arqueològics, artístics i ecològics i que, en el temps de les troballes, de les tres peces importants "de museu" i per les circumstàncies en què travessava el país, va considerar-se que dues estarien millor fora del seu territori, en museus que reuniren unes millors condicions, i així, llevat del guerrer que va reposar i encara està al museu de prehistòria de València, la Dama i el Plom van anar a parar a Madrid, en concret al Museu Arqueològic Nacional, on encara continuen...

Entenc que ni a Alacant ni a Castelló en el temps de les troballes hi haguera cap museu adient per dipositar-les amb seguretat, però, han passat ja molts anys i, a hores d'ara, tan a la ciutat d'Elx com a la de Castelló, disposem d'uns espais museístics que res tenen a envejar als de Madrid.


Aleshores per què no tornen les peces al lloc d'on no haurien d'haver eixit mai? Quins interessos desconeguts hi ha al seu darrere? Qui, i després d'un bon grapat d'anys, no ha fet els deures? Trist, molt trist que hui a Elx només puguem contemplar còpies de la Dama i a Castelló conformar-nos amb alguna fotografia, publicació o referència del plom, així com alguna visita esporàdica dels originals. Quant de temps més haurem d'esperar?

És veritat que som espanyols, però primer som valencians i abans il·licitans o castellonencs i no mereixem el tracte que en aquest aspecte cultural estem rebent del Govern Central, de Madrid, després diran alguns que els hi tenim tírria... Què haguera passat si hagués estat a l'inrevés? No vull ni imaginar-ho que em fique de "mala llet"...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada