Paella "de pato".

Al nostre poble, com a la resta de cultures arreu del món, el cicle fester anual, celebrat amb diferents actes lúdics, tribals, religiosos, culturals o socials, es complementa, més encara, no tindria sentit, sense les genuïnes manifestacions gastronòmiques. Així "els carquinyols" de Reis, els "rotllets" de Sant Josep, les "mones" a Pasqua, "l'aigua de civada" a l'estiu, "els panellets" de Tot Sants o els "pastissets" de moniato de Nadal en serien només alguns exemples.

D'altra banda, a la nostra terra, sent el diumenge el dia "familiar" per excel·lència, un plat ha destacat per sobre dels altres, "la paella", i des de fa anys, molts anys, era, és i representa l'element d'unió, de cohesió social, de compartir al voltant d'una taula; tant és així què, a hores d'ara, ningú dubta ni gosa negar que, la paella a les cases del raval i la vila a Castelló, és "el plat del diumenge".

No entraré en el difícil camp de definir una paella, ni tampoc en enumerar quins si i quins mai han de ser els seus ingredients, simplement i, estic quasi segur, coincidireu amb mi, que la coneguda genèricament com de "pollastre i conill" és, sinó la més "pura", si la més popular.

És, per tant, ben certa aquella dita que diu, "de paelles hi ha de tantes classes com de cases" o aquella altra, en relació amb el seu encert, "tota paella està bona si hi ha fam", i és que la saviesa popular no té, com moltes de les paelles, desperdici...

Tot i això, hi ha dos dies a l'any en què la paella pren, a les cuines de Castelló, un protagonisme més que notori i habitual, enriquint-se encara més de què és costum amb uns ingredients "especials". Aquests dos dies són el dia de Nadal i, tal dia com hui, el dia de l'Assumpció, el "dia de l'agost". I les dues delicatessen afegides de manera extra? De segur que ja ho haureu imaginat, "les pilotes" a la de Nadal i "el pato" a la de hui. Tant és així que aquests dos ingredients arriben, fins i tot, a donar nom al plat i, ja no parlarem de "paella" a seques, ara tindrà noms i cognoms: "paella amb pilotes" i "paella amb pato".

Entendreu que no és ara moment de parlar de la paella amb pilotes i, que tot el protagonisme, per ser hui el dia que és, l'ha de tenir "la de pato". I per què "el pato" pren tant de protagonisme hui? Perquè la presència d'aquest animaló a l'estiu, va ser durant molts anys comuna a les séquies de marjal del nostre terme i als tancats de les alqueries; una au de carn magra, prou fàcil de caçar i més encara de criar, amb un alt contingut de greix i que dona un sabor molt intens als plats on s'introdueix, en especial als arrossos i principalment a la paella.

No fa tants anys era fàcil veure'ls en llibertat nadar a les séquies i revolotejar entre els arrossars o pujar i baixar la rampa que feien els marjalers que els criaven en tancat, per facilitar que entraren i eixiren de la séquia.

Amb la desaparició dels arrossars quasi van desaparèixer també "els patos" lliures i, en arribar aquests dies d'agost, calia acostar-se al mercat del dilluns si es volia comprar l'animal viu, sent cada any menys els marjalers que "en venien" i també, cada vegada més les dificultats per fer-ho.

I van canviar els hàbits, i "el pato" va passar a comprar-se a les carnisseries, i va desaparèixer també part de la festa, el que suposava matar-lo, pelar-lo sofrimar-lo, trossejar-lo, salar-lo.... abans d'incloure'l en el moment oportú al paelló; però, malgrat totes les dificultats, "el pato" va continuar sent el protagonista de la paella de l'agost.

Ara, de ple en la segona dècada del segle, tornem a veure patos en llibertat al nostre terme. Sembla hagen tornat o, tal vegada, siguen hereus d'aquells que mai van arribar a desaparèixer del tot, i no és gens difícil, si passegem per la travessera, el senillar, el bovar o la molinera, i ens acostem a les seues séquies, veure'ls nadar, de la mateixa manera que si aprestem l'oïda, de segur, els escoltarem als corralets marjalers on comparteixen espai amb gallines, pollastres i alguna oca.

Patos feliços que, segurament ahir, en més d'un cas, degueren tenir el seu darrer moment de vida i que hui, protagonistes involuntaris, donaran un sabor especial a la paella de l'agost. Bon profit!