Estómacs agraïts...

Des de sempre, tot i que puc estar errat, he tingut la sensació que, el Senat, l'anomenada cambra alta de l'estat espanyol, no serveix per a res. Entenc que, d'acord amb la Constitució de 1978 desenvolupa una doble funció, d'una banda, servir com a lloc de reflexió o reconsideració oferint la possibilitat d'examinar i, si escau, oposar-se o modificar les decisions de la Cambra Baixa, del Congrés, mitjançant vetos o esmenes, i de l'altra, conseqüència directa de la configuració de l'Estat com a Estat de les Autonomies, és la Cambra de representació territorial. A la pràctica, sembla que és el Congrés dels Diputats el que té un protagonisme clar en la funció legislativa, mentre que el Senat ocupa una posició de segona.

Fruit d'aquesta doble funció la regulació i la llei electoral determinen que la cambra estiga conformada en cada legislatura per "dues classes" de senadors, els electes, aquells que són elegits directament pels ciutadans i autonòmics, també anomenats senadors designats, senadors territorials o senadors de designació autonòmica, que són elegits per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.I

Dels 208 senadors elegits el passat diumenge, 12 corresponen a la Comunitat Valenciana, i d'acord amb la voluntat expressada a les urnes, d'ells 8 corresponen a les llistes presentades pel PP i 4 pel PSOE. També, en el dia d'ahir, en sessió plenària de les Corts Valencianes, van triar-se mitjançant votació secreta els 6 "territorials" que per llei ens corresponen (3 del PP, 2 del PSOE i 1 de Compromís), a proposta dels mateixos partits.

Crida prou l'atenció que en el llistat de senadors electes, i més encara en el dels autonòmics, els "caps de cartell" i, per tant, assegurant-se d'entrada formar part de la cambra alta pels quatre anys vinents, siguen en tots els casos, "figures polítiques" vingudes a menys o, si voleu dir, perdedors, que no semblaven disposats a ser oposició, com són els casos de l'anterior alcaldessa la senyora Amparo Marco, l'expresident Ximo Puig, o el darrer president de les Corts valencianes, el senyor Enric Morera, al costat d'altres que, com el senyor Alberto Fabra, aconsegueixen, des de fa anys, canviant-se de seient, regidor, alcalde, president, senador, diputat... continuar "vivint de la política", el que ens fa pensar que, en moltes ocasions la política no és ideologia, ni gestió, ni principis. Quina llàstima!!!

Per descomptat, que hi ha gent que fa política per vocació de servei públic, jo podria ara i ací presentar una llarga llista de dones i homes desinteressats que tracten de fer que la política funcione, però, és clar i molt sospitosos que, per allò que escoltem pels carrers aquests dies, "estómacs agraïts", "vividors del públic" o "cementiri d'elefants", tal vegada, o no?, alguns d'aquests nous senadors, busquen pel seu futur més proper ser uns escalfa butaques o vividors a costa dels ciutadans. Almenys és el que pot semblar vist des de fora...

Una cosa és fer política i una altra totalment diferent és viure de la política. Hi ha un mètode molt clar per saber diferenciar el polític que fa política del qui viu de la política: avaluar el que ha fet. Mantenir-se en el poder per damunt de tot, a parer meu, és trencar l'ética de la responsabilitat, és egoisme i cinisme, és, permeteu-me el terme, eròtica del poder. Rares són les persones vividores de la política que lliurement es desenganxen, deu ser molt atraient quan, a alguns, tant els hi costa, en un moment concret, "fer un pas al costat", deixar pas a uns altres...

Siga com siga, i vist el "ball" d'aquests dies, crec és el moment de tornar a plantejar-se canviar les estructures socials i productives, i, tal vegada plantejar-se el valor real del nostre Senat, i buscar un canvi profund de valors que porte a tots, i sobretot a aquells, "estómacs agraïts", a ser valents, amb gestos generosos i accions concretes, treballant i no només deixant-se veure de tant en tant, assumint la part de responsabilitat en aquesta societat que a cadascun li correspon. Només així, la política arribarà a ser, del tot, eficaç i creïble...