L'enigma de la pedra...

Tal vegada en llegir el títol amb el que hui encapçale aquest escrit us vinga a la memòria un llibre publicat el 1994, per l'egiptòleg i escriptor de ficció francés Christian Jacq, sota el títol "Le petit Champolion illustré" i que, allà pel 2000 va ser traduït i publicat, per l'editorial Planeta, en castellà, com "El enigma de la piedra".

Aquest títol tracta d'explicar l'ABC de la llengua jeroglífica de l'antic Egipte, apropant-nos a algunes de les seues curiositats valent-se de text ,algunes fotografies i fins i tot mitjançant la proposició de senzills exercicis. En resum, es tracta d'un manual clar i pràctic en el qual l'autor, a la vegada que ens anima a endinsar-nos en aquest llenguatge mil·lenari, ens proposa, d'una manera accessible, descobrir alguns dels secrets d'aquest fascinant llenguatge.

Però si hui porte ací a aquest autor i obra, és perquè, salvant la distància, és el que em ve a la memòria, cada vegada que la veig i em pare a observar-la, una pedra amb tot un enigma què des de fa ja un bon grapat d'anys, trobem al nostre terme, a prop de casa; aquella construcció de pedra, un monòlit?, un monument?, ubicat al mig de la vorera, al cantó de l'avinguda de les petxines amb la d'en Ferrandis Salvador, al districte marítim, a tocar de l'escola d'hoteleria.

Sempre que passe pel seu costat, em crida l'atenció. Es tracta de quatre grosses pedres bastes arrodonides sense massa traça, i col·locades una a sobre de l'altra, unides amb material d'obra, formigó o, tal vegada morter de calç, que, sense cap inscripció es presenta als ulls dels vianants que, estranyats, tracten, tractem de buscar el seu significat.

És més que evident que allò no està allí "de casualitat", que deu haver-hi algun motiu i, per tant, la pedra ha de tenir un significat, però quin?, eixa és la qüestió. Algú m'ha dit en certa ocasió que es tracta d'una escultura pública, algun altre que és una làpida commemorativa, i altres que és un pedestal inacabat, però tot són rumors, ja que si fora una escultura pública estaria documentada, si fora commemorativa d'algun fet, hi hauria una placa que ho identificaria, i si només fora el pedestal inacabat, fa massa temps que roman en aquella situació.

Per tant, i fins ara, cap de les persones a les quals els ho he comentat, amics o coneguts, m'han sabut donar raó exacta. Entendreu ara millor allò de l'inici, la relació amb un enigma. Estem, permeteu-me l'expressió, davant l'enigma castellonenc.

El gallec Manuel Carballal, periodista d'investigació, diu que "un enigma deixa de ser-ho quan ho afrontes des de la racionalitat". No vull fer cap comparació, però per mi, la finalitat d'aquestes pedres són tot un enigma, ja que racionalment tracte de buscar-li un sentit i, de cap manera el trobe.

És veritat que no em preocupa tampoc massa, que no estic gens obsessionat amb descobrir quina és la funció d'aquell monòlit i si, tal vegada, el lloc on està ubicat li pot arribar a donar significat; però soc per naturalesa curiós i, és veritat que m'agradaria saber una mica més d'aquelles pedres, perquè, almenys per a mi, deixaren de ser tot un enigma...

Un monòlit que, d'altra banda, sembla que no fa massa temps ha tingut una xicoteta restauració, fàcil de veure només fixant-se amb els diferents colors del material que uneix les pedres entre si, observació que inevitablement ens duu a plantejar-nos nous interrogants: haurà estat l'ajuntament qui "li deguera llavar una mica la cara"?, ho haurà fet simplement per seguretat?, o, tal vegada fora una actuació dels mateixos veïns?, o perquè no, obra d'algun club o associació?

Dubtes i més dubtes en un matí calorós i bascós de juliol. Algú vol dir la seua? Alguna veu docta que done llum i resolga definitivament l'enigma? Esperarem...