Un frare de llegenda...

Tal dia com hui de 1813, després d'haver abandonat l'exèrcit francés el nostre poble, va entrar amb totes les seues tropes, un exercit de més de 6000 homes, sent rebut amb grandiós vol de campanes i grans demostracions d'alegria per part de tot el veïnat, el guerriller més famós lliberal que va dedicar la seua vida a combatre els qui, per a ell, representaven les idees laïcistes de la Revolució Francesa i dels Enciclopedistes, Ascensi Miquel Josep Nebot Coflent, conegut entre la multitud com Ascensi Nebot "el frare", procedint-se a l'endemà a cantar un solemne "Te Deum" a l'església Major, i fer-se el corresponent jurament de fidelitat i reconeixement al rei Ferran VII, tot i que, poc després, durant el període absolutista, es va haver d'enfrontar al monarca, imposant ajuntaments constitucionals en totes les poblacions de la seua demarcació, d'acord amb les Corts de Cadis de 1812.

Però qui era "aquest frare"? Un religiós nascut a Nules que va professar al convent dels franciscans de Vila-real fins al moment de l'ocupació francesa del territori, quan va haver de penjar els hàbits dedicant-se a combatre els francesos que ocupaven el país, mitjançant el sistema de guerrilles i fustigant constantment els exèrcits napoleònics, portant de bòlit, per molts anys al mateix mariscal Suchet, al llarg i ample del nostre territori, des de Morella fins a València, passant per Benlloc, Benicarló o Vistabella, poble aquest darrer, on tenia la seua base i des d'on feia incursions per tota la província castellonenca i comarques veïnes aragoneses i catalanes.

Malgrat la seua fama i arran de la conspiració de Madrid de 1822, atac frontal envers el règim constitucional, va haver d'exiliar-se a Anglaterra, on va romandre fins al 1830, creant-se, amb el pas dels anys, al voltant de la seua figura una llegenda que, encara hui, pot escoltar-se per les terres del Maestrat i que diu així:

Es conta per les contrades del Penyagolosa que, en morir el guerriller, la seua ànima va arribar a les portes del cel, i Sant Pere, que l'estava esperant el va renyir dient-li que no podia entrar a la Glòria fins al final dels segles, ja que va renegar de la vida religiosa del cenobi per convertir-se en un violent guerriller. Tanmateix, reconeixent la seua antiga pietat monàstica, li va oferir l'oportunitat de demanar-li una gràcia, i que aquesta li seria atorgada.

El Frare, com a guerriller i amic dels seus, va demanar quedar-se a purgar els seus pecats a la terra que va defensar amb els seus soldats, al Maestrat, a un lloc emblemàtic, màgic, un dels paratges interiors de muntanya de major importància ambiental, paisatgística i cultural del País, el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

I així va ser com el porter celestial li va concedir el privilegi i el va convertir... en savina, arbre molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres i que és molt comú en aquelles contrades, amb una fusta dura, emprada per a bigues de sostre.

Des de llavors, conta la gent d'aquells indrets que l'esperit d'Ascensi Nebot espera, transformat en dur arbre de muntanya, el Dia del Judici Final, quan a la fi puga entrar al Regne del cel i descansar de tota la seua atzarosa vida.

Els fets històrics estan en consonància amb els llocs on passen i, de vegades, el poble els magnifica convertint-los en llegenda que traspassa el temps i l'espai. És per aquest motiu que en molts casos, aspectes rellevants de la nostra història, tot i haver passat, com el cas que hui ens ocupa fa 210 anys, en un Castelló de 10.000 habitants, mereixen ser coneguts i recordats, ja siga en el seu aspecte històric com llegendari.

Sovint ens oblidem que la identitat del nostre poble no neix del no-res, sinó que es configura amb el pas del temps, de la història i de les llegendes, elements que van teixint amb calma i paciència la nostra essència cultural, per tant, cal tenir present que el poble que perd la seua història prompte queda orfe, si perd les seues llegendes, prompte perd la seua identitat. Reivindiquem hui una figura històric-llegendària, un frare de llegenda, Ascensi Nebot.